Ngtjyty

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs. Queden 167 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 
  1836 - Soneixa (Alt Palància): els carlins pateixen més de 300 baixes quan surten derrotats a la batalla de Soneixa durant la Primera Guerra Carlina.


• 
  1839 - Llucena (Alcalatén): els carlins aixequen el Setge de Llucena de 1839 després de la derrota que els infringeix Leopoldo O'Donnell durant la Primera Guerra Carlina.


• 
  1935, Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, esdevé president del Barça.

Resta del món

• 
  1717, Londres: s'estrena la Música aquàtica (Water Music en anglès) de Georg Friedrich Händel.


• 
  1834 - Madrid: en la matança de frares a Madrid de 1834 s'assassinaren 73 frares i 11 resultaren ferits en l'assalt a diversos convents de la ciutat pel rumor de que l'aigua de les fonts públiques havia estat enverinada pels frares.


• 
  1860: Es funda a Tunísia el diari en llengua àrab Al-Raid al-Tunisi.
  


• 
  1867, Londres: Karl Marx publica el primer volum d'El Capital.


• 
  1921: Marka Gjoni i els seus seguidors funden l'efímera República de Mirdita.


• 
  1936, Melilla: A les 5 de la tarda hi comença l'aixecament militar contra la República. El tinent coronel Yagüe posa a disposició de Franco tots els efectius de la Legió.


• 
  2002, illot de Perejil: Un escamot de l'exèrcit espanyol ocupa l'illot en disputa amb el Marroc, i no l'abandonarà fins al dia 20, gràcies a la mediació del Secretari d'Estat dels EUA, Colin Powell.

• 
  2015: Es publica la primera versió de l'aplicació de vídeo missatgeria Beme.^[1]
  

Naixements

Països Catalans

• 
  1881, Inca: Antoni Torrandell i Jaume, compositor musical
  


• 
  1920, Barcelona: Joan Antoni Samaranch i Torelló, president del Comitè Olímpic Internacional (1980-2001) i de la Diputació de Barcelona (1973-1977).


• 
  1959, Barcelona: Salvador Brotons i Soler, compositor i director d'orquestra català.

Resta del món

• 
  1561, Florència: Jacopo Corsi, escriptor, poeta, músic i mecenes


• 
  1758, Cerhenice: Gottfried Johann Dlabacz, músic i religiós premonstratenc.


• 
  1804, Leipzig: Carl Ferdinand Becker, compositor i organista.


• 
  1831, Pequín, Xina: Xianfeng, novè emperador de la dinastia Qing (m. 1861)


• 
  1867, Oberlin (Ohio), EUA: Linda Eastman, bibliotecària estatunidenca, pionera dels serveis especials en les biblioteques ^{[cal citació]}
  


• 
  1883, Alfred (Maine): James Edward Abbé, fotògraf nord-americà.


• 
  1888, Bútxatx (Imperi austro-hongarès): Shmuel Josef Agnon, escriptor israelià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1966 (m. 1970).


• 
  1891, Edjerco, Etiòpia: Tafari Makonnen, el qual regnarà com a Haile Selassie i serà el darrer emperador d'Etiòpia.


• 
  1910, Saint Louis (Missouri), Estats Units: Barbara O'Neil, actriu estatunidenca.


• 
  1921: Hannah Szenes, membre resistència anti-nazi durant la Segona Guerra Mundial.


• 
  1927, Montrove, Espanya: María Wonenburger, matemàtica i investigadora
  


• 
  1930, Szolnok: Arpád Račko, escultor eslovac.^[2]
  


• 
  1954, Hamburg, RDA: Angela Merkel, política alemanya, cancellera del seu país des del 22 de novembre de 2005
  

Necrològiques

• 
  1272 - Narbona, Berenguela Alonso de Molina, amistançada de Jaume el Conqueridor.


• 
  1566 - Madrid, Fra Bartolomé de Las Casas, frare dominic andalús del Regne de Castella, cronista, teòleg, bisbe de Chiapas (Mèxic) i gran defensor dels indis americans (n. 1484).


• 
  1588 - Constantinoble, Imperi Otomà: Mimar Sinan, arquitecte i enginyer civil otomà autor d'importants obres com la mesquita de Solimà d'Istanbul (n. 1489).


• 
  1766 - Pequín: Giuseppe Castiglione, jesuïta missioner i pintor (n. 1688)


• 
  1790: Adam Smith, economista.


• 
  1918 - Iekaterinburg, Rússia: El tsar Nicolau II de Rússia i la seva família són assassinats pels bolxevics a la casa Ipatiev.


• 
  1959 - Baltimore, Estats Units: Billie Holiday, cantant estatunidenca de jazz (n. 1915).


• 
  1994 - Arbona, França: Jean Borotra fou un tennista francès.

• 
  2005 - Nova York, Estats Units: Geraldine Fitzgerald, actriu irlandesa.


• 2005 - Salisbury, Anglaterra: Edward Heath, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1970-1974) (n. 1916).


• 
  2015 - Niça, França: Jules Bianchi pilot de fórmula 1.

Festes i commemoracions

Santoral^[3]

Església Catòlica^[4]

• Sants i beats al Martirologi romà (2011): santa Generosa i els Màrtirs de Scillis (180); Aleix de Roma; Jacint, màrtir (s. III); Justa i Rufina, màrtirs de Sevilla (305); Marcel·lina de Milà (s. IV); Teodosi d'Auxerre, bisbe (s. VI); papa Lleó IV (855); Ennodi de Pavia bisbe (521); Fredegand de Kerkedor, abat (s. VIII); Kenelm de Gal·les, príncep (820); Atanasi de Nàpols, bisbe (872); Colomà de Stockerau, pelegrí (1012); Andreu i Benet de Skalka, eremita (1034); Eduvigis de Polònia, reina (1399); Pere Liu Ziyu, màrtir (1900); Pavol Gojdic, bisbe de Presov, màrtir (1960).
  
  • Beats: Màrtirs de Compiègne, carmelites (1794).
  
  


• Sants i beats no inclosos al Martirologi: Marina de Bitínia, màrtir; Livari de Marsal, cavaller màrtir (451).
  
  • Beats: Constança de Sicília, reina.
  
  


• Servent de Déu Bartolomé de Las Casas, dominic.


• Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Blas de la Encarnación (1612).

Esglésies orientals

Església Apostòlica Armènia

• 28 Margats (4 de juliol del calendari julià): Bianorau i Silvà de Pisídia, màrtirs; Donat de Líbia, bisbe màrtir; Marc i Andreu de Jerusalem, ascetes; Marc i Mòcim d'Alozonos, màrtirs; Teodosi, prevere màrtir.

Església Copta

• 10 Abib: Sofonies, profeta; Taosor de Corint, bisbe, i Dignià màrtir; Teodor de Pentàpolis, bisbe màrtir; Gabriel VII d'Alexandria, patriarca (1568); Mar Pere, màrtir; consagració de l'església dels Sants Sergi i Bacus de Rusafa

Església Ortodoxa de Síria

• Ḥabib, diaca màrtir, deixeble de Jaume el Menor; Joan el Baptista, seguidor de Jesús, màrtir; Zenobi; consagració de l'església de Sant Tomàs Apòstol.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 30 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 4 de juliol del calendari julià.

• Sants: Innocenci, Sebàstia i màrtirs de Sírmium (304); Teodor de Cirene, bisbe màrtir; Cipril·la de Cirene, màrtir; Aroa i Llúcia, màrtirs; Teòdot i Teòdota de Cesarea, màrtirs; Andreu de Creta, bisbe de Gortina; Marta, mare de Simeó Estilita el Jove (551); Andreu de Bogoliubsk, príncep (1174), Andreu el Rus, del Cairo (1174); Miquel Coniates, bisbe d'Atenes (1220); Eufemi de Suzdal, abat (1404); translació de les relíquies de Martí de Tours; Andreu Rubliov, pintor (1430); Ticó, Basili i Nicó de Solovki, monjos (s. XVI); Marc el Confessor, monjo; Joan de Sarov, abat (1737); Nicolau II de Rússia i la família imperial russa, màrtirs reials (1917); Nil de Poltava, màrtir (1918); Sava de Gornji Karlovac, màrtir; Dmitri, prevere màrtir (1936); Jordi de Sèrbia, prevere màrtir (1941); Sinaxi dels Sants Pares de Pskovo-Petstxersk; Sinaxi dels Sants Pares de Tver.

Església Ortodoxa Grega

• Sants: Asclèpia, taumaturga; Menigne, monjo; Teòdot del Líban, màrtir; Teòfil, prevere; Donat de Líbia, bisbe.

Esglésies luteranes

• 
  Bartolomé de las Casas, religiós; Església Evangèlica d'Alemanya: Màrtirs de Scillis.

Notes

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:17 de juliol.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 17 de juliol