Ngtjyty

Per a altres significats, vegeu «Pompidou».

Georges Pompidou

Biografia
Naixement	5 juliol 1911 Montboudif
Mort	2 abril 1974 (62 anys) París
Causa de mort	Leucèmia i limfoma
Lloc d'enterrament	Orvilliers
President de la República francesa  20 juny 1969 – 2 abril 1974 ← Alain Poher – Alain Poher →   Primer ministre de França  14 abril 1962 – 10 juliol 1968 ← Michel Debré – Maurice Couve de Murville →   Diputat al Parlament Francès
Religió	Església Catòlica
Educació	liceu Louis-le-Grand École Normale Supérieure Institut d'Estudis Polítics de París
Activitat
Ocupació	Polític i banquer
Ocupador	N M Rothschild & Sons
Partit polític	Unió de Demòcrates per la República (1968–1974) Unió per la Nova República (1958–1968) Reagrupament del Poble Francès (1947–1955)
Rang militar	tinent
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Família
Cònjuge	Claude Pompidou
Fills	Alain Pompidou
Premis
(1927)  Concours général  Gran Creu de la Legió d'Honor  gran mestre de la Legió d'Honor  Gran Creu de l'Orde nacional del Mèrit  Cavaller de la Gran Creu amb collar de l'Orde del Mèrit de la República Italiana

Georges Pompidou -en occità Jòrdi Pompidor- (Montboudif, Cantal, 1911 – París, 1974) fou un polític francès que fou President de la República francesa del 1969 al 1974.

Biografia

Fill de mestres, va estudiar en el prestigiós Liceu Louis-le-Grand de París. Tenia vocació literària i per això ingressà a l'École normale supérieure (1931), encara que poc després es dedicaria a la docència, cosa que li permetria escriure uns anys més tard una Anthologie de la poésie française.

Tanmateix, després de l'Alliberament s'interessà més per la carrera administrativa i política. Gràcies als contactes que va ver a la «Normal'sup» accedí als cercles de poder del Govern provisional; és designat director del comissariat de Turisme (1946-1949) i gairebé alhora accedeix al Conseil d'État. Així pren alguna vocació pels temes econòmics. Degut a la seva amistat amb Gaston Palewski, entre 1954 i 1958 treballà per a la família Rothschild, coneguts banquers francesos.

En la seva vida privada, el 1935 es casà amb Claude Cahour (Claude Pompidou) amb qui va adoptar un fill, Alain Pompidou. Els Pompidou van ser grans col·leccionistes d'art modern.

Carrera política

Després del retorn del general Charles de Gaulle al poder, en 1958, Pompidou fou cridat a dirigir el gabinet presidencial. El 20 de febrer de 1959, el President el designarà com a membre del Conseil constitutionnel, càrrec que ocuparà fins al 1962.

Primer ministre

Des del 16 d'abril de 1962, Pompidou ocupà el càrrec de Primer Ministre, tot patint diversos canvis de govern fins al 10 de juliol de 1968. El seu mandat hauria estat potser més llarg sinó hagués estat pels fets de Maig del 68: per a reforçar l'acció del govern, proposà al President de dissoldre l'Assemblea Nacional. Aquesta decisió, que molts consideraren suïcida, esdevingué una hàbil maniobra política que aconseguí decapitar l'esquerra (Pierre Mendès-France, un dels líders d'esquerra, no hi fou reescollit); però de Gaulle, que no va acabar d'entendre la seva jugada, ja que considerava que l'havia deixat en evidència, l'obligà a renunciar, i el substituí per Maurice Couve de Murville. En 1966 va crear l'Alt Comité per a la Defensa i Expansió de la Llengua Francesa, predecesor de l'actual Delegació General per a l'idioma francès i les llengües de França.^[1]

President de la República

Després de la renúncia del general de Gaulle, Georges Pompidou fou elegit President de la República francesa, amb un 58,22% dels vots. Assumí el càrrec el 15 de juny de 1969. Pompidou estava fascinat amb la possibilitat d'un desenvolupament industrial de França, i començà una sèrie de treballs de modernització, en diverses àrees: el TGV, la modernització de les telecomunicacions, la construcció d'autopistes, etc. París conserva encara les marques d'aquest període: la noció d'un estil «pompidolià» identifica la temptació de construir torres d'altura en ple centre d'una ciutat que fins aleshores s'havia caracteritzat per una arquitectura uniforme (estil «hausmannià»); la Tour Montparnasse és probablement el millor (o pitjor) símbol d'aquesta època. Preocupat per la difusió de l'art, inicià els treballs per a la construcció d'un important centre cultural que avui porta el seu nom.

En el pla internacional, optà per reforçar Europa, per aprofundir-la i enfortir-la davant el pacte atlàntic. El Regne Unit (juntament amb Irlanda i Dinamarca) es van poder integrar a la Comunitat Econòmica Europea. Sense interrompre relacions diplomàtiques amb la Unió Soviètica ni amb l'Europa socialista, aspirava a l'enfortiment polític de les institucions europees.

Malalt de càncer, va morir el 2 d'abril de 1974 en el seu estudi de l'Île Saint-Louis, sense acabar el seu mandat.

Honors

Gran Mestre de la Legió d'Honor

Gran Mestre i Gran Creu de Cavaller de l'orde Nacional del Mèrit

Gran Creu amb Cordó de l'orde al Mèrit de la República Italiana (1-10-1973)^[2]

Gran Creu del Reial Orde Noruec de Sant Olaf

Vegeu també

• Centre Georges Pompidou

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Pompidou

Precedit per: Charles de Gaulle	President de la República francesa 1969 - 1974	Succeït per: Valéry Giscard d'Estaing
Precedit per: Michel Debré	Primer Ministre de França 1962 - 1968	Succeït per: Maurice Couve de Murville
Precedit per: Charles de Gaulle	Copríncep d'Andorra 1969 - 1974	Succeït per: Valéry Giscard d'Estaing