Mauro Geraldo Galvão


























































Infotaula de personaMauro Galvão
Biografia
Naixement
19 de desembre de 1961 (1961-12-19) (57 anys)
Porto Alegre, Brasil
Alçària
1.80 m.
Pes
78 kg
Activitat
Ocupació
Futbolista i entrenador de futbol
Esport
futbol
Posició a l'equip
Defensa























































































Clubs professionals
Anys
Equip
PJ
(g)
1979–1986
Internacional
124
(0)
1986–1987
Bangu
46
(0)
1987–1990
Botafogo
34
(0)
1990–1996
Lugano
202
(22)
1996–1997
Grêmio
23
(0)
1997–2000
Vasco da Gama
63
(6)
2001
Grêmio
4
(0)
Selecció nacional
Anys
Equip
PJ
(g)
1986–1990
BrasilBrasil
24
(0)
Equips entrenats
Anys
Equip

2003
Vasco da Gama
2004
Botafogo
2005
Náutico
2005
Vila Nova


Participà en
Data
Activitat

1990
Mundial de Futbol 1990
1986
Mundial de Futbol 1986
1984
Jocs Olímpics d'estiu de 1984














Modifica les dades a Wikidata

Mauro Geraldo Galvão, més conegut com a Mauro Galvão, (Porto Alegre, 19 de desembre de 1961) és un futbolista brasiler retirat i actual entrenador de les dècades dels 80 i 90.


Jugà a diversos clubs brasilers com foren els dos grans clubs de la seva ciutat, Sport Club Internacional i Grêmio, i a Bangu, Botafogo i Vasco da Gama de Rio de Janeiro. També feu una breu incursió a Europa a l'AC Lugano de Suïssa.[1]


Amb la selecció jugà 26 partits,[2] i participà en els Mundials de 1986 i 1990. També guanyà una medalla d'argent als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984.[3][4]


L'any 2003 esdevingué entrenador del Vasco.[3] Dirigí al club en 28 partits i evità el seu descens a la segona divisió.[3] El 2004 entrenà al Botafogo, tot i que no acabà la temporada.[3] El 2005 dirigí a Náutico i Vila Nova.[3]



Referències





  1. ↑ Enciclopédia do Futebol Brasileiro Lance Volume 2. Rio de Janeiro: Aretê Editorial S/A, 2001, p. 300. ISBN 8588651017. 


  2. ↑ «Mauro Galvão». Sambafoot, 01-07-2007. [Consulta: 28 agost 2008].


  3. ↑ 3,03,13,23,33,4 «Eternamente jovem - Mauro Galvão» (en portuguese). Gazeta Esportiva. [Consulta: 28 agost 2008].


  4. ↑ «Todos os brasileiros - 1990» (en portuguès). FolhaOnline, 09-12-2005. [Consulta: 16 desembre 2017].











-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more