Ngtjyty

Béla Bartók

Biografia
Naixement	25 març 1881 Sânnicolau Mare
Mort	26 setembre 1945 (64 anys) Nova York
Causa de mort	Leucèmia
Lloc d'enterrament	Cementiri de Ferncliff Farkasréti Cemetery
Religió	Ateisme i unitarisme
Educació	Acadèmia de Música Franz Liszt (1899–1903)
Activitat
Ocupació	Compositor, pianista, coreògraf, professor, pedagog, musicòleg, pedagog de música, etnomusicòleg, professor d'universitat, recol·lector de la música popular, entomòleg i músic
Ocupador	Acadèmia de Música Franz Liszt
Gènere artístic	Òpera i música clàssica
Professors	László Erkel , István Thomán i Hans von Koessler
Alumnes	Joseph Kosma, Fritz Reiner, Sándor Veress , Giörgy Sandor i Alice Carrard
Instrument	Piano
Obra
Obres destacables	El castell de Barbablava Sonata for Two Pianos and Percussion Music for Strings, Percussion and Celesta String Quartet No. 1 String Quartet No. 2 Concert per a orquestra (Bartók)
Família
Cònjuge	Ditta Pásztory-Bartók
Fills	Péter Bartók Béla Bartók
Pares	Béla Bartók , Paula Voit
Premis
(1984)  Premi Grammy Trustees (17 setembre 1930)  Cavaller de la Legió d'Honor  Premi Kossuth

Béla Bartók (IPA: ˈbeːlɒ ˈbɒrtoːk) (Nagyszentmiklós, Hongria –actualment Sânnicolau Mare, Romania–, 25 de març de 1881 - Nova York, 26 de setembre de 1945) fou un compositor i pianista hongarès, considerat, amb Zoltán Kodály, el compositor hongarès més important del segle XX. Per les seves investigacions sobre la música folklòrica, Bartók es considera un dels fundadors de l'etnomusicologia, l'estudi de la música folklòrica i la música de cultures no occidentals.

Va formar part del grup dels compositors que van utilitzar diverses característiques compositives del segle XVIII d'una manera innovadora en les seves obres i també va rebre influències de la filosofia basada en els dotze tons de l'escala cromàtica, sense fugir d'un marc tonal, i interessat en utilitzar formes simètriques i asimètriques. Algunes de les seves obres per a piano, violí o viola, per exemple, han passat a ser part del repertori habitual d'aquests instruments; els seus quartets de corda marquen un canvi respecte els quartets anteriors existents, ja que van més enllà en molts aspectes.^[1]

Va ser un músic polifacètic, a part de la faceta de compositor, va ser un pianista de primera línia i va treballar durant trenta anys com a professor de piano. Va compondre música per a ensenyar piano als nens i va escriure sobre la seva filosofia pedagògica.^[1]

Infantesa i primers anys

Bartók va créixer en la Gran Hongria de l'Imperi Austrohongarès, que va ser trencat pel Tractat de Trianon després de la Primera Guerra Mundial. El seu lloc de naixement, Nagyszentmiklós (Gran Sant Nicolau), esdevingué Sânnicolau Mare, Romania. Després de la mort de son pare el 1888, la mare de Béla, Paula, va dur la família a viure a Vinogradiv, ara a Ucraïna, i després a Prešporok, avui Bratislava, en la seua nativa Eslovàquia. Quan va ser creada Txecoslovàquia, el 1918, Béla i sa mare es van establir en costats oposats de la frontera.

Carrera musical inicial

Bartók al final de l'educació secundària

Va aprendre a tocar el piano amb la seva mare durant els primers anys, passant per les classes de piano de Ferenc Kersch, compositor i director de cor, i més endavant per les classes de piano i harmonia de László Erkel. Després va arribar a estudiar amb professors de molt renom en aquell moment com István Thomán i composició amb János Koessler a la Reial Acadèmia de Música de Budapest. Més tard va aprendre d'Emil Sauer a Viena, treballant repertori amb Ernő Dohnányi l'estiu abans d'anar a Àustria.^[1]

A Budapest va conèixer Zoltán Kodály i junts van recollir música folklòrica de la regió. Aquesta tasca va tenir un gran impacte en el seu estil posterior. Anteriorment, la idea de Bartók de la música folklòrica hongaresa es derivava de les melodies gitanes trobades en les obres de Franz Liszt i altres, de manera que el 1903 va escriure un extens treball orquestral, Kossuth, nom de l'heroi de la revolució hongaresa de 1848, incorporant aquestes melodies.

Influències en la música de Bartók

Quan va descobrir les cançons folklòriques dels llauradors magiars, va començar a incorporar-les en la seua pròpia música i a escriure melodies amb el mateix estil, així com amb l'ús freqüent de figures rítmiques de sabor folklòric.

Una altra gran influència va ser la música de Richard Strauss, a qui va conèixer a Budapest en l'estrena de Així parlà Zaratustra el 1902, que va ser l'obra del mestre bavarès que més el va influir. Aquest nou estil va emergir en els següents anys. Bartók s'estava bastint una carrera com a pianista, quan el 1907 va obtenir un treball com a professor de piano en l'Acadèmia Reial on va tenir molts alumnes, entre ells a György Kósa^[2] o Giörgy Sandor.^[3] Això li va permetre romandre a Hongria en comptes de fer gires per Europa com a pianista, i li va permetre recollir més música folklòrica, principalment a Transsilvània. Mentrestant la seua música va començar a incorporar les influències d'aquesta activitat i les de la música de Debussy, que Kodály va portar de París. Els seus grans treballs orquestrals continuaven sent molt propers a la música de Brahms i Richard Strauss, però va escriure una bona quantitat de petites peces per a piano que mostraven el seu creixent interès en la música folklòrica. Probablement la primera peça que va mostrar clars signes d'aquest nou interès és el Quartet de Corda núm. 1.

Etapa mitjana

El 1909, Bartók es va casar amb Marta Ziegler, amb qui el 1910 va tenir un fill, Béla. El 1911 va escriure la seva única òpera, El castell de Barbablava, dedicada a la seva esposa Marta. Va presentar-la al premi de la Comissió per a les Belles Arts Hongareses, però el jurat va manifestar que l'obra era impossible d'interpretar, i van rebutjar-la de seguida. L'òpera no es va estrenar fins al 1918, amb la condició del govern que esborrés el nom del llibretista, Béla Balázs, del programa, a causa dels seus punts de vista polítics. Bartók va refusar.

En els següents tres anys no va escriure gaire, i es va concentrar a arreplegar música folklòrica i arreglar-la (a Europa central, els Balcans i Turquia). Quan va començar la Primera Guerra Mundial va acabar aquestes expedicions i va tornar a la composició, escrivint el ballet El príncep de fusta el 1916 i el Quartet de Corda núm. 2. A continuació va treballar en un altre ballet, El mandarí meravellós, influït per Ígor Stravinski, Arnold Schönberg i Richard Strauss, i després les seues dues sonates per a violí, que són harmònicament i estructuralment unes de les més complexes peces que va escriure, ensems de tota aquesta tasca, Bartók feia de professor n l'Acadèmia de Música de Budapest, tenint entre altres alumnes a Paul Arma.^[4] Va escriure el seu tercer i quart quartet de corda el 1927. El cinquè quartet, de 1934, és menys innovador que els dos anteriors. Va escriure el seu sisè (i últim) quartet el 1939. El mandarí meravellós va ser començat el 1918, però no va ser interpretat fins al 1926, a causa del seu contingut sexual: una sòrdida història de prostitució, robatori i assassinat.

Bartók es va divorciar de Marta el 1923 i es va casar amb una estudiant de piano, Ditta Pásztory. El seu segon fill, Péter, va nàixer el 1924. Per a les lliçons de música de Péter va començar a compondre una col·lecció de sis volums de peces de piano progressives, Mikrokosmos, bastant popular entre els estudiants de piano d'avui dia. Va ser l'última obra que va compondre a Europa.

Bartók era considerat un dels millors pianistes hongaresos, fins i tot per sobre de Dohnányi. Per tenir seient en un dels seus recitals, s'havia de comprar el tiquet amb setmanes d'antelació. L'any 1922 va assolir l'èxit internacional. Ja havia actuat a Espanya (amb el reconegut violinista Ferenc Vecsey), a Anglaterra i a França (per al concurs Prix Rubinstein de París, on es va presentar en la modalitat de piano i de composició, però no va guanyar en cap de les dues i es va escandalitzar pel premi injust que es va atorgar en composició). Va tornar a aparèixer a Anglaterra i França, però també a Txecoslovàquia, Holanda, Alemanya, Itàlia (també Sicília), una gira per Estats Units (de la qual va tornar a Europa passant per Brasil, on va conèixer a Villa-Lobos), la Unió Soviètica, Suïssa, Àustria, Suècia, Bèlgica i Luxemburg.^[1]

Segona Guerra Mundial i carrera posterior

Placa memorial de Béla Bartók a Baja, Hongria

El 1940, després de l'inici de la Segona Guerra Mundial, i amb una situació política deteriorada, Bartók va ser temptat cada vegada més a deixar Hongria. Bartók estava en forta oposició als nazis. Després de llur ascensió al poder a Alemanya, va refusar donar-hi concerts i va abandonar el seu editor alemany. Primer va enviar els seus manuscrits fora del país, i després, no sense cert rebuig, es va mudar als Estats Units amb Ditta. Péter Bartók se'ls va unir el 1942 i després es va allistar en la Força Naval. Béla Bártok fill va romandre a Hongria.

Bartók mai no es va sentir confortablement als Estats Units, i hi va trobar molt difícil la composició. A més, no era gaire conegut i hi havia poc interès en la seua música. El seu últim treball haguera sigut el Quartet per a Cordes núm. 6, de no haver sigut per Serge Koussevitzky que li va encarregar el Concert per a orquestra, el treball més popular de Bartók, que va alleujar la seua situació financera. També va rebre una comanda de Yehudi Menuhin per a escriure una Sonata per a violí sol. Sembla que això va renovar el seu interès en la composició, i va començar el seu Concert per a piano núm. 3, un melodiós i quasi neoclàssic treball, i el Concert per a viola.

Béla Bartók va morir a Nova York de leucèmia. Va deixar el Concert per a viola inconclús a la seua mort, el qual va ser completat pel seu alumne Tibor Serly. Va ser soterrat en el Cementeri Ferncliff d'Hartsdale, Nova York, però després de la caiguda del comunisme a Hongria el 1988, les seues restes van ser traslladades a Budapest. Es va realitzar un funeral d'estat el 7 de juliol de 1988 i va ser soterrat en el Cementeri Farkasreti de la mateixa ciutat.

Obres selectes

Música orquestral

• Concert per a piano núm. 1


• Concert per a piano núm. 2


• Concert per a piano núm. 3


• Concert per a violí núm. 1


• Concert per a violí núm. 2


• 
  Concert per a viola (completat per Tibor Serly)


• Concert per a orquestra

Música coral

• 
  Cantata Profana (1930)


• 
  De temps antics (1935)

Música de cambra

• Sonata per a dos pianos i percussió


• Música per a corda, percussió i celesta


• "Contrastos" per a clarinet, violí i piano (vegeu enllaços externs)


• sis quartets de corda, enregistrats pel "Quartet Parrenin" fundat per Jacques-Louis Parrenin
  


• tres sonates per a violí

Piano

• 
  Allegro barbaro (1911)


• 
  Sonatina (1915)


• 
  Danses folklòriques romaneses (1915)


• 
  A l'aire lliure (1926))


• 
  Sonata (1926)


• 
  Mikrokosmos (1926, 1932–39)

Música escènica

• 
  El castell de Barbablava, òpera
  


• 
  El mandarí meravellós, ballet
  


• 
  El príncep de fusta, ballet
  

Enllaços externs

• 
  (anglès) Béla Bartók Memorial House, Budapest.


• 
  (anglès) Piano Society – Bartók Una breu biografia.


• 
  (castellà) Bartók en Clariperu Anàlisi del primer moviment dels "Contrasts" de Bartók. Conté gràfics, un enregistrament històric i un vídeo.

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites