Collège de France
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Collège de France | |||||
| |||||
 | |||||
| Dades bàsiques | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus entitat | grand établissement  , institució educativa i edifici escolar | ||||
| Forma jurídica | EPSCP | ||||
| Història | |||||
| Fundació | 1530 (Gregorià) | ||||
| Fundadors | Francesc I de França | ||||
| Membre de | PSL Research University Couperin Consortium | ||||
| Organització i govern | |||||
Seu central  |
| ||||
| Filials | Chimie de la Matière Condensée de Paris Laboratoire Kastler-Brossel Center for Interdisciplinary Research in Biology Centre d'études Turques, Ottomanes, Balkaniques et Centrasiatiques Orient et Méditerranée, Textes, Archéologie, Histoire Pathologie et Virologie Moléculaire Proche-Orient, Caucase : Langues, Archéologie, Cultures | ||||
| Web | Lloc web oficial | ||||
  | |||||
Mapa ubicació seu principal | |||||
 | |||||
Pati interior del Collège de France.
El Collège de France (Col·legi de França), amb seu al número 11 de place Marcelin-Berthelot, al Quartier Latin de la Rive Gauche de la ciutat de París, és una institució prestigiosa d'ensenyament superior i de recerca. La institució ofereix cursos d'alt nivell de les disciplines científiques, literàries i artístiques, però no dóna pas titulacions oficials. L'ensenyament és gratuït i obert a tothom sense inscripció. Ésser anomenat professor del Collège de France es considera el major honor en l'àmbit de l'ensenyament superior francès.
Contingut
1 Història
2 Missió
3 El Collège Digital
4 Professors del Collège distingits amb el Premi Nobel
5 Professors i càtedres actuals
6 Enllaços externs
Història
Le Collège Royal per Claude Chastillon - 1612
La fundació data del 1530, després que el gran traductor d'obres antigues Guillaume Budé, que era el "mestre de biblioteca" de Francesc I de França, li proposés que instituís un col·legi "de lectors Reials". Humanistes pagats pel rei per responsabilitzar-se de l'ensenyament de matèries que la Universitat de París no impartia. Al començament es van crear dues càtedres, una de grec i una altra d'hebreu, però aquest nombre es va incrementar ràpidament fins a deu, amb l'ensenyament de francès, llatí, matemàtiques i medicina. Des d'aquell moment el Collège adopta el lema de "Docet Omnia" i seguirà sent un centre d'ensenyament d'excel·lència en la transferència de coneixements a França fins al segle XXI.
Missió
En l'actualitat, el Collège està dividit en set grups de disciplines (matemàtiques, ciències físiques, ciències naturals, filosòfiques i sociològiques, les ciències històriques, filològiques i arqueològiques). Hi ha 57 càtedres, que van des de la "comunicació cel·lular" (Jean-Pierre Changeux) a "les equacions diferencials i sistemes dinàmics" (de Jean-Christophe Yoccoz) a través de la història "del sincretisme de l'antiguitat tardana" (Michel Tardieu) i la "filosofia del llenguatge i el coneixement" (Jacques Bouveresse), però caldria afegir els molts científics europeus de totes les disciplines que són convidats a participar en les activitats de la institució. Des de 2004, una nova càtedra de la creació artística ha estat establerta.
El Collège de France ofereix cursos d'alt nivell científic i literari. L'educació és gratuïta i oberta a tothom, sense matrícula ni notes finals, cosa que el converteix en un lloc a part en la vida intel·lectual francesa. Una famosa fotografia mostra la multitud intenta escoltar a Henri Bergson que imparteix una lliçó amb les finestres obertes per fer sentir la seva veu a aquells que són fora l'aula.
El Collège Digital
Des del 2007, el Collège de France desenvolupa un important programa de difusió en línia basant-se en les noves tecnologies digitals (cable RSS, podcasts, vídeos, etc.). A partir d'ara, es poden escoltar les classes i seminaris de molts professors, així com veure els vídeos d'algunes ensenyaments, gràcies a un abonament gratuït o descarregant de la pàgina web de la institució. Aquest programa ha tingut un gran èxit, ja que durant el primer trimestre de 2008 es van descarregar 960.000 hores de classes.
Per seguir les lliçons realitzades es poden escoltar o veure a les pàgines audio/vídeo de la institució
Professors del Collège distingits amb el Premi Nobel
- Henri Bergson
- Claude Cohen-Tannoudji
- Jean Dausset
- Pierre-Gilles de Gennes
- François Jacob
- Frédéric Joliot
- Jean-Marie Lehn
- Jacques Monod
Professors i càtedres actuals
Actualment, els antics "lectors reals" han passat a ser cinquanta-sis professors que treballen amb diversos centenars d'investigadors, enginyers, tècnics i administratius. Els títols de les càtedres fan referència als àmbits més variats (matemàtiques, física, química, biologia, història, arqueologia, lingüística, orientalisme, filosofia, ciències socials...), d'acord amb el lema del Col·legi Docet Omnia, "ensenya totes les coses". Els professors són triats lliurement pels seus homòlegs, en funció de l'evolució de les ciències i del coneixement. El nomenament de cada nou professor succeïx a la creació d'una nova càtedra que pot recuperar, almenys en part, l'herència d'una càtedra anterior o instaurar un nou ensenyament.
Artavanis Spyros-Tsakonas Biologia i Genètica del Desenvolupament
Edouard Bard Els canvis en el clima i els oceans
Gerard Berry Ciències de la Computació i Digital
Alain Berthoz Fisiologia de la percepció i l'acció
Jacques Bouveresse Filosofia del llenguatge i el coneixement
Pierre Briant Història i Civilització del Món Aquemènida i l'imperi d'Alexandre
Michel Brunet Paleontologia Humana
Roger Chartier Escrit i cultures a l'Europa moderna
Anne Cheng Història intel·lectual de la Xina
Antoine Compagnon la literatura francesa i història contemporània, la teoria crítica
Alain Connes Anàlisi i Geometria
Pierre Corvol Medicina Experimental
Patrick Couvreur Innovació Tecnològica Liliane Bettencourt
Armand De Ricqlès Biologia històric i evolucionisme
Stanislas Dehaene Cognitiva experimental
Mireille Delmas-Marty Estudis Jurídics Comparats i Internacionalització de la Llei
Philippe Descola Antropologia de la Natura
Michel Devoret Mesoscòpics Física
Jean-Marie Durand Assiriologia
Jon Elster Racionalitat i Ciències Socials
Marc Fontecave Química dels processos biològics
Gerard Fussman Història del Món de l'Índia
Georges Antoine Física de la Matèria Condensada
Cristiano Goudineau Nacional d'Antiguitats
Nicolas Grimal La civilització faraònica: Arqueologia, Filologia, Història
Roger Guesnerie La teoria econòmica i organització social
Serge Haroche Quàntic
John Kellens Llengües i religions indo-iranianes
Denis Knoepfler Epigrafia i la història de les ciutats gregues
Philippe Kourilsky Immunologia Molecular
Antoine Labeyrie Astrofísica Observacional
Henry Laurens Història contemporània del món àrab
Jean-Marie Lehn Química de les Interaccions Moleculars
Louis Pierre-Lions Pdès i aplicacions
Jean-Louis Mandel Genètica Humana
Jacques Nichet Creació Artística
Carlo Ossola Literatura Moderna d'Europa neollatina
Christine Petit Genètica i Fisiologia cel·lular
Peter Piot Coneixement contra la pobresa
Alain Prochiantz Morfogenètica processos
Roland Recht Història de l'art medieval i modern europeu
Pierre Rosanvallon La política moderna i contemporània
Thomas Römer Bíblia mitjans de comunicació
Philippe Sansonetti Microbiologia i Malalties Infeccioses
John Scheid Religió, societat i les institucions de l'antiga Roma
Nicholas Stern Desenvolupament Sostenible, Medi Ambient, Energia i Societat
Gilles Veinstein I la història turca otomana
Gabriele Veneziano Partícules elementals, Gravitació i Cosmologia
Pierre-Etienne Història de la Xina moderna
Jean-Christophe Yoccoz equacions diferencials i sistemes dinàmics
Don Zagier Teoria de Nombres
Michael Zink Literatura de la França medieval
Llista de professors des de 1530
Enllaços externs
- Pàgina oficial del Collège de France
- Fundació del Collège de France
