Problema del polissó
En l'anàlisi econòmica i política, es coneix amb el nom de polissons els individus que prenen més de la part que els correspondria justament o que assumenixen menys costos que els que els pertocarien justament en l'útilització d'un recurs. El problema del polissó (en anglès s'usa el terme free-rider) rau en com evitar que succeeixin aquestes conductes o, en qualsevol cas, minimitzar-ne els efectes.
Com que la noció de justícia és sempre subjectiva, l'existència de polissons només es considera un problema econòmic quan porta a la no producció o sub-producció de béns públics (això suposa una situació ineficient de Pareto) o a un ús excessiu dels béns o recursos comunals.
Un exemple típic de problema del polissó és la defensa nacional: cap persona pot ser exclosa de ser defensada. Per tant, un individu polissó té incentius a no pagar per aquest servei, ja que tot i no pagar-lo estarà tan protegit com la resta de ciutadans (que sí que han pagat aquest servei). Per evitar això, és freqüent que els governs financin la defensa nacional mitjançant impostos en comptes de, per exemple, donacions voluntàries.
En termes generals, el problema és especialment important en el cas de béns l'accés als quals no pot ser exclòs.
Vegeu també
- Bé públic
- Vot amb els peus
