Akxak


















Infotaula de geografia físicaAkxak
Ubicació







Tipologia
Jaciment arqueològic


Modifica les dades a Wikidata

Akxak fou una antiga ciutat estat de Mesopotàmia de la qual es tenen les primeres notícies segures cap al 2600 aC però existí molt abans. De vegades s'ha identificat amb la grega Opus (babiloni Upi) però la situació exacta es desconeix. Generalment se la situa al punt on els rius Tigris i Eufrates estan més propers reforçat perquè apareix a les primeres tauletes de Kix. Els arqueolegs moderns la situaven al lloc de Tel Umar però ha resultat ser Selèucia (i possiblement Upi/Opis) segons ha demostrat l'excavació de LeRoy Waterman de la American Schools of Oriental Research.[1] Michael C. Astour la situa al Tigris, als suburbis al sud de Bagdad



Història


Apareix per primera vegada en registres del 2500 aC. En el text sumeri el Somni de Dumuzid, Dumuzid rei d'Uruk es deia que el rei fou enderrocat de la seva opulència per una torba famolenca composta per homes de les principals ciutats de Sumer, incloent Akxak.[2] La llista reial sumèria esmenta sis reis d'Akxak dels que dóna el temps de regnat, però els quals no poden ser datats:



  • Unzi d'Akxak: 30 anys

  • Undalulu d'Akxak: 6 anys

  • Urur d'Akxak: 6 anys

  • Puzur-Nirah d'Akxak: 20 anys

  • Ixu-Il d'Akxak: 24 anys

  • Xu-Sin d'Akxak: 7 anys


Segon diu "llavors Akshak fou derrotada i la reialesa va passar a Kish".


Vers el 2460 aC va estar en guerra contra Lagash i el rei Eannatum I reclama en una inscripció que va derrotar al seu rei Zuzu. Fou saquejada per Enshakushanna d'Uruk (vers 1400/1350 aC). Cap al 2350 aC va caure en mans de Lugalzagesi d'Umma però es creu que aquest la va abandonar. Després estigué en mans de Sargon I (que diu haver derrotat als elamites en una batalla a Akshak) i els seus successor successors fins almenys el 2220 aC. Després hauria estat dominada per Ur III però ja les notícies desapareixen.



Referències





  1. ↑ L Waterman, Preliminary report upon the excavation at Tel Umar, Iraq: conducted by the University of Michigan and the Toledo museum of art, University of Michigan press, 1931


  2. ↑ Dumuzid's dream - ETCSL









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more