Eleccions a les Corts Valencianes de 1987






















































































































Eleccions a les Corts Valencianes de 1987

89 escons a les Corts Valencianes
Juny de 1987

 1a candidatura
 2a candidatura
 3a candidatura


Joan Lerma
Rita Barberà
Sense Foto
Cap de llista
Joan Lerma
Rita Barberà
José Luis Boado Martínez
Candidatura
PSPV-PSOE
AP
CDS
Escons anteriors
 51
 32/27 (coalició)
 0
Escons aconseguits
42
 25
 10
Variació escons
 -9
 -7
 +10
Vots
 828.961
 476.009
 225.663
Percentatge
 41,72%
 23,95%
 11,36%


4a candidatura
 5a candidatura


Manca imatge
Sense Foto
Cap de llista
Filiberto Crespo Samper
Albert Taberner
Candidatura
UV
IU-UPV
Escons anteriors
 0/5 (coalició)
 6
Escons aconseguits
 6
 6
Variació escons
 +6
 =
Vots
 183.541
 159.579
Percentatge
 9,24%
 8,03%





President en funcions
Joan Lerma
PSOE




President electe
Joan Lerma
PSOE



‹ 1983 País Valencià 1991 ›

Les eleccions a les Corts Valencianes de 1987 se celebraren el 10 de juny. En un cens de 2.727.703 votants, els votants foren 2.030.881 (74,5%) i 696.822 abstencions (25,5%). El PSPV-PSOE va vèncer per majoria relativa i el socialista Joan Lerma tornà a ser investit president de la Generalitat Valenciana amb suport d'EUPV-UPV.


Els candidats a president de la Generalitat Valenciana varen ser:



  • pel Partit Socialista Obrer Espanyol, Joan Lerma.

  • per l'Aliança Popular, Rita Barberà.

  • pel Centre Democràtic i Social, José Luis Boado Martínez.

  • per Unió Valenciana, Filiberto Crespo.

  • per Esquerra Unida - Unitat del Poble Valencià, Albert Taberner.




Contingut






  • 1 Resultats


  • 2 Diputats electes


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Resultats










































































































































































































Total País Valencià
Cens
 Participació
 Abstenció
Vots
 Percentatge
 Vots
 Percentatge
2.727.703
 2.030.881
 74,45%
 696.822
 25,55%

Vots totals
Vàlids
 Nuls
2.008.229
 98,89%

Vots a candidatures
 Percentatge
 Vots en blanc
 Percentatge

1.986.732
 98,93%
 21.497
 1,07%
 22.652
 1,12%

Candidatures
Candidatura
 Vots
 %
 Diferència
 Diputats
 Diferència


Partido Socialista Obrero Español (PSOE)
 828.961
 41,72%
 -10,05%
 42
 -9


Federación de Partidos de Alianza Popular (FAP)[1]
 476.099
 23,96%
 -8,15%
 25
 -2


Centro Democrático y Social (CDS)
 225.663
 11,36%
 +9,46%
 10
 +10


Unión Valenciana (UV)[2]
 183.541
 9,24%
 +9,24%
 6
 +1


Coalició Izquierda Unida-Unitat del Poble Valencià (IU-UPV)[3]
 159.579
 8,03%
 -2,57%
 6
 =


Partido de los Trabajadores de España-Unión Comunista (PTE-UC)
 33.770
 1,7%
 +1,7%
 0
 =


Los Verdes (LV)
 22.262
 1,12%
 +1,12%
 0
 =


Partido Demócrata Popular-Centristas Valencianos (PDP-CV)
 20.171
 1,02%
 +1,02%
 0
 =


Coalición Electoral Valenciana (CEV)
 11.984
 0,6%
 +0,6%
 0
 =


Vértice Español de Reivindicación del Desarollo Ecológico (VERDE)
 5.056
 0,25%
 +0,25%
 0
 =


Unificación Comunista de España (UCE)
 4.325
 0,22%
 +0,22%
 0
 =


Esquerra Nacionalista Valenciana-Unió Regional Valencianista (ENV-URV)
 4.175
 0,21%
 -0,19%
 0
 =


Partido Humanista (PH)
 3.658
 0,18%
 +0,18%
 0
 =


Coalició Unitat Popular Republicana (UPR)
 3.309
 0,17%
 +0,17%
 0
 =


Frente de Izquierdas (FI)
 2.295
 0,12%
 +0,12%
 0
 =


Partido Obrero Socialista Internacionalista (POSI)
 1.884
 0,09%
 +0,09%
 0
 =



Diputats electes


















PSPV-PSOE
Alianza Popular
CDS
Unió Valenciana
EUPV-UPV

Alacant


  1. José Asensi Sabater

  2. Alejandro Bas Carratalá

  3. Ramón Berenguer Prieto

  4. Joaquín Fuster Pérez

  5. Antoni Garcia Miralles

  6. José Luis Gomis Gavilán

  7. Enrique Louis Rampa

  8. Dolores Marcos González

  9. Miguel Antonio Millana Sansaturio

  10. Joan Baptista Pastor Marco

  11. Alberto Pérez Ferré

  12. Antonio Pérez Olcina

  13. Hermenegildo Rodríguez Pérez

  14. Martín Sevilla Jiménez

  15. Emilio Soler Pascual

  16. Luis Torregrosa Mira


Castelló


  1. León Bravo Escoi

  2. Joan Callao Capdevila

  3. Ernest Fenollosa Ten

  4. Felip Guardiola i Sellés

  5. Rosa María Morte Julián

  6. Ernest Nabàs Orenga

  7. Joaquín Nebot Monzonís

  8. Artemi Rallo Lombarte

  9. Avel·lí Roca Albert

  10. Félix Rodríguez Velasco

  11. Alfredo Roe Justiniano


València


  1. María Antonia de Armengol Criado

  2. Antonio Birlanga Casanova

  3. Rafael Blasco Castany

  4. Segundo Bru Parra

  5. Joan Calabuig Rull

  6. Antonio Castro Leache

  7. Antonio Cebrián Ferrer

  8. Ciprià Ciscar i Casaban

  9. Lluís Font de Mora Montesinos

  10. Víctor Fuentes Prósper

  11. Vicent M. Garcés Ramón

  12. José Garés Crespo

  13. José León Bonacho

  14. Joan Lerma i Blasco

  15. Juli Millet España

  16. Andrés Perelló Rodríguez

  17. Leandre Picher Buenaventura

  18. Rafael Recuenco Montero

  19. Vicente Sánchez Iranzo

  20. Vicent Soler i Marco

  21. Fernando Vidal Gil
Alacant


  1. Carlos Rafael Alcalde Agesta

  2. Jaume Botella Mayor

  3. Enrique Ferré Sempere

  4. Juan Salvador Gayá Sastre

  5. Manuel Lorente Belmonte

  6. Francisco Magro Espí

  7. Rafael Maluenda Verdú

  8. Joaquín Santo Matas

  9. Guillermo Sirvent Sirvent


Castelló


  1. Daniel Ansuátegui Ramo

  2. José Antonio Boix González

  3. Joaquín Farnós Gauchía

  4. Enrique Gómez Guarner

  5. Vicente Marco Moreno

  6. Francisco Martínez Clausich

  7. Francisco Javier Perelló Oliver

  8. José Vives Borrás


València


  1. Carlos Albelda Climent

  2. Rita Barberá Nolla

  3. José Rafael García-Fuster González-Alegre

  4. Manuel Giner Miralles

  5. Jorge Lamparero Lázaro

  6. Enrique López Salva

  7. Fernando José Martínez Roda

  8. Salvador Sanchis Perales
Alacant


  1. Manuel Benavent Fuentes

  2. Gerardo Muñoz Lorente

  3. José Ramón Navarro Nicolau

  4. Salvador Ruso Pacheco

  5. Joaquín Santo Matas


Castelló


  1. Vicente Bueso Aragonés

  2. Pedro E. Gozalbo Herrero

  3. Carlos Laguna Asensi


València


  1. Ricardo Baquero Valdelomar

  2. José Luis Boado Martínez

  3. Luis Gil-Orozco Roda

Alacant

Castelló


  1. Joaquín Farnós Gauchía

València


  1. Vicente Blasco-Ibáñez Tortosa

  2. Manuel Campillos Martínez

  3. Filiberto Crespo Samper

  4. Manuel Giner Miralles

  5. Miquel Ramon i Quiles

  6. Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez

  7. Héctor Villalba Chirivella
Alacant


  1. Alfred Botella i Vicent

  2. Pasqual Mollà i Martínez


Castelló

  1. Aureli Ferrando Muria

València


  1. Pere Mayor i Penadés

  2. Albert Taberner Ferrer

  3. Juan Pedro Zamora Suárez


Referències





  1. ↑ Es prenen com a referència les dades de la coalició AP-PDP-UL-UV, descomptant-hi els 5 diputats aconseguits per Unió Valenciana.


  2. ↑ En 1983, Unió Valenciana es presenta junt amb Alianza Popular, obtenint 5 dels 32 diputats de la coalició.


  3. ↑ Es tenen en compte els resultats conjunts del PCPV i d'Unitat del Poble Valencià en 1983.




Enllaços externs


  • Resultats electorals







Precedides per:
Eleccions de 1983
Eleccions a les Corts Valencianes
 Seguides per:
Eleccions de 1991










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more