Josep Soteras i Mauri































Infotaula de personaJosep Soteras i Mauri
Biografia
Naixement
23 abril 1907
Barcelona
Mort
3 novembre 1989 (82 anys)
Barcelona
Educació
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Activitat
Ocupació
Urbanista i arquitecte
Obres destacables


124 Centre Cultural Terrassa, maqueta.jpg
Maqueta del Centre Cultural Terrassa, projecte de Josep Maria Soteras juntament amb Francesc Cavaller, Antoni Bergnes, Joan Baca i Reixach i Joan Baca i Pericot

Modifica les dades a Wikidata

Josep Maria Soteras i Mauri (Barcelona, 1907-1989) fou un arquitecte especialitzat en urbanisme.[1]


Fill de l'arquitecte Salvador Soteras i Taberner, va desenvolupar una extensa carrera com a arquitecte des que va obtenir el títol el 1930 a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. La seva activitat professional la va realitzar tant en solitari com també col·laborant amb altres arquitectes com Lorenzo García-Barbón Fernández de Henestrosa o Francesc Mitjans i Miró.[2]


De la seva producció professional es podrien destacar els plans parcials del sector final de la Diagonal, Santa Coloma, la zona nord de la Diagonal i les Corts, els projectes de l'estadi del Futbol Club Barcelona, ​​el Palau d'Esports de Barcelona, ​​l'antic estadi del RCD Espanyol, el conjunt d'habitatges del barri del Congrés,[3] el Centre Cultural de la Caixa de Terrassa,[4] l'edifici Euro Gran Via SA (Gran Via – Lepant), el conjunt industrial de Henkel Ibérica SA, la Fàbrica Lámparas Z, els tallers de la Hispano-Olivetti o l'edifici de la Clau d'Or a la plaça de Josep Tarradellas, entre d'altres. També va fer el projecte arquitectònic del Pavelló Municipal d'Esports de Sabadell, situat al barri de Sant Oleguer, l'any 1970.[2]


A més, va exercir d'arquitecte cap de la Unitat Operativa de l'Ajuntament de Barcelona.[2]



Bibliografia




  • Bahamón, Alejandro. Barcelona. Atlas histórico de arquitectura. Barcelona: Parramón, 2007. ISBN 978-84-342-2945-6. 


  • Barral i Altet, Xavier. Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-947-1. 


  • Gausa, Manuel. Barcelona: guía de arquitectura moderna 1860-2002. Barcelona: ACTAR, 2002. ISBN 84-89698-47-3. 


  • Lacuesta, Raquel. Barcelona, guía de arquitectura 1929-2000. Barcelona: Gustavo Gili, 1999. ISBN 84-252-1801-2. 


  • Lecea, Ignasi de. Art públic de Barcelona. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona y Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0. 


  • Pla, Maurici. Catalunya. Guia d’arquitectura moderna 1880-2007. Sant Lluís (Menorca): Triangle, 2007. ISBN 978-84-8478-007-6. 


  • Hereu, Pere; Oliveras, Jordi; Paricio, Antoni; Rodríguez, Carmen. Maribel Rosselló (ed.). Les Vivendes del Congrés Eucarístic de Barcelona. 1952-1962 (pdf). Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, 2011, p. 134. ISBN 978-84-7653-892-0. 



Referències





  1. ↑ Comes, Rafel «Josep Soteras i Mauri». Butlletí de l'Ateneu Terrassenc, pàg. 6.


  2. ↑ 2,02,12,2 «Josep Soteras Mauri» (en castellà). Nueva catalogación en la base de datos “Arxitectura”. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 10-09-2014. [Consulta: 20 juny 2018].


  3. ↑ Rossellò et alii, 2011, p. 16.


  4. ↑ «Centre Cultural Terrassa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.










-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more