Teofilacte I
Multi tool use
Teofilacte I
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
860
Roma
|
| Mort |
920 (59/60 anys)
Roma
|
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Polític
|
| Altres |
|---|
| Títol |
Comte
|
| Família |
Q3526716 
|
| Cònjuge |
Teodora
|
| Fills |
Mariozza
Teodora Młodsza
|
 |
Teofilacte I de Tusculum, en italià Teofilatto di Tusculo, (a. 864 - v. 925) era un noble romà latifundista de la classe dels optimates romani, famílies que controlaven la vida política a Roma des del segle VII, les quals feien funcions de Senat romà i s'anomenaven senadors. S'intitulà Comte de Tusculum.
Apareix esmentat per primer cop el 901 quan era jutge palatí de l'Emperador d'Occident Lluís III el Cec i el 904 era Magister Militum de Roma i Sacri Palatii Vestararius (administrador dels béns del Papa). El 906 se li dóna el títol de "Gloriosissimus Dux" i el 915 era considerat en qualitat de Senator Romanorum Primus inter pares com a superior a la resta dels Optimats. Els seus dominis comprenien: Monterotondo, Poli, Anticoli Corrado, Guadagnolo, Rocca di Nitro, Rocca dei Sorci, Saracinesco, Segni, Valmontone, Alatri, Guarcino, Colle Pardo, Soriano, Paliano, Sora i Celano. Alguns d'aquest dominis encara eren de la família al segle XIX.
Es va casar amb Teodora, coneguda com a Senatrix, dona corrupta que es va convertir en amant del jove bisbe de Cere, cosí de Teofilacte, que fou després el Papa Sergi III. Teofilacte va deixar tres filles:
Maròzia, comtessa de Tusculum
- Teodora (origen de la família dels Crescenzi)
- Sèrgia, probablement filla del Papa Sergi III però reconeguda per Teofilacte com a pròpia.
El Papa Joan X (fill del Papa Sergi III i la filla de Teofilacte, Maròzia) el va enviar a negociar l'aliança amb el príncep normand de la Campània i es va crear una lliga militar que va obtenir la coneguda victòria de Garigliano sobre els àrabs l'agost del 915, després de la qual els sarraïns van haver d'abandonar el Laci.
Fou destituït el 924 pel Papa Joan X, amb qui s'havia enemistat i va morir vers el 925, quan va cedir totes les seves possessions al seu nét Alberic de Tusculum, tot i que per la minoria d'edat del jove va exercir la regència la seva mare Maròzia.
| Registres d'autoritat |
GND: 1123881448
VIAF: 37148570346824310615
|
pf 8yKMDtGrQWhlIrIXR0Sh,TkhnH0KOi,46 6AiAKr
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
