Gran format

Multi tool use
 |
Periodisme |
Tòpics principals
Article principal Diaris i revistes Història
|
Mitjans de comunicació
- Periòdic
- Diari digital
- Revista
- Ràdio
- Televisió
- Cinema
- Agència de notícies
- Sindicat
- Podcast
- Mitjans de massa
- Contrainformació alternativa
- Mitjans independents
|
Llenguatge
- Fotoperiodisme
- Periodisme radiofònic
- Noticiari televisiu
- Radialisme
- Periodisme digital
- Documentari (periodisme cinematogràfic)
|
Funcions i processos
- Pauta
- Reportatge
- Poliment
- Redacció
- Redacció
- Edició
- Diagramació
- Infografia
- Fotografia
- Càmera
- Videoreportatge
- Locució
- Noticiari televisiu
Corresponsal (de Guerra)
- Crítica
- Editorial
- Ombudsman
- Cabinet de premsa
- Freelance
- Columnista
- Anuncis
- Impressió
- Distribució
- Quiosquer
|
Especialització i estils
- Internacional
- Política
- Economia
- Local
- Ciència
- Cultura
- Esports
- Turisme
- Medi Ambient
- Educació
- Comportament
- Policíac
- Investigatiu
- Alternatiu
- Jurídic
- Legislatiu
- Institucional
- Empresarial
- Sindical
- Cívic
- De proximitat
- Comunitari
- De Barris
- De servei
- Nou periodisme
- Gonzo
- Premsa groga
- Llibre-reportatge
- Metajornalisme
|
Conceptes
- Notícia
- Premsa
- Mitjans de Comunicació
- Comunicació
- Matèria
- Article
- Capçalera
- Lead
- Cinc W
- Primícia
- Fonts
- Entrevista
- Conferència de premsa
- Ètica
- Frau
- Sensacionalisme
- Paparazzi
- Successos
- Valor-notícia
- Piràmide invertida
- Censura
- Llibertat de premsa
- Concentració dels Mèdia
- Convergència tecnològica
- Democratització de la comunicació
- Fluxos d'informació
- Imperialisme cultural
- Inclusió digital
- Societat de la Informació
- Postmodernitat
|
Formats
Berlinès • Gran format • Tabloide • Compacte
|
Altres temes
Escola de periodisme • Tècnica de redacció • Op-Ed • Notícia d'última hora • Premi Pulitzer • RSF • Newsroom
|
|
Broadsheet, mot anglès per a full ample, és el més gran dels formats dels diaris. Es caracteritza per grans fulls verticals (actualment 43 × 63 o 39 × 57,8 cm).[1] El primer periòdic de plec solt es publicà el 1618 als Països Baixos: Courante uyt Italien, Duytslandt, &c.[2] A la península Ibèrica, no hi ha cap diari de format ample. Altres formats utilitzats són el berliner, el compacte o el tabloide.
El format era molt utilitzat en països anglosaxons. Fins recentment broadsheet hi era sinònim de premsa seriosa, al contrari dels diaris de format tabloide, més populistes i sensacionalistes.[3]
A la fi del 2003, el venerable The Times (Londres) va decidir que el lector podia triar el format que li agradi més i va editar en ambdós formats (full ample i tabloide), cosa que es va considerar com una revolució d'una tradició venerable de 216 anys. L'1 de novembre del 2004 optà per un sol format, el tabloide.[4] Seguia així una tendència vers formats més petits que s'observa a tot arreu al món. Es considera com una reacció contra la competència dels diaris gratuïts compactes distribuïts a les estacions i altres llocs d'alta freqüència.[5] Sembla que el lector prefereix formats que són més pràctics per a llegir quan no té una taula ampla, com passa en el transport en general, en bars i cafès, en pisos urbans compactes...[6]
Referències
↑ «Format Broadsheet» (català) al web Les necessitats de la premsa diària, consulta el 5 de juliol de 2012
↑ Fac-simile d'una pàgina de la «Courante uyt Italien, Duytslandt, &c.» (neerlandès) al web del Persmuseum (Museu de la Premsa) a Amsterdam (consultat el 5 de juliol de 2012) (en català: Notícies corrents d'Itàlia, Alemanya ecc.)
↑ EFE, «'The Times' abandona el formato sábana y adopta el tabloide» (castellà) a: El País, 1 de novembre de 2004 (en català: «El Times abandona el format ample i adopta el tabloide»).
↑ London Times goes strictly tabloid, CNN-World, 1 de novembre de 2004]
↑ C.J., «Los diarios de referencia cambian su modelo para hacer frente a los gratuitos» (castellà) a: El País, 17 de febrer de 2004 (en català: «Els diaris de referència canvian su concepte en racció als diaris gratuïts.»)
↑ John Morton, «Bye, Bye Broadsheet? Papers’ newest attempt to attract readers is tabloid-shaped.» (anglès), a: American Journalism Review, juny-juliol 2005, (en català: «Adéu, full ample? L'últim intent dels diaris per a atreure lectors nous té el format tabloide.»)
sqtn,hvtH,5,XGEn rqBzuHOH,x,KYnnHPMzB84IJG7
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...