Ngtjyty

Innocenci VII

Biografia
Naixement	Cosimo de Migliorati vers 1336 Sulmona, Regne de Nàpols
Mort	6 de novembre de 1406 Roma, Estats Pontificis
Causa de mort	Verí
Lloc d'enterrament	Grutes vaticanes
Papa de l'Església Catòlica
17 d'octubre de 1404 – 6 de novembre de 1406
← Bonifaci IX Gregori XII →
Religió	Cristianisme
Educació	University of Perugia
Activitat
Ocupació	Clergue i sacerdot catòlic
Ocupador	Universitat de Pàdua

Innocenci VII (Sulmona, 1336 - † Roma, 6 de novembre de 1406) fou Papa de l'Església Catòlica des de 1404 fins al 1406, sent el tercer papa del període dominat pel Cisma d'Occident.

De nom Cosimo de Migliorati i nascut al si d'una família humil, va estudiar dret canònic i civil a Perusa, Pàdua i Bolonya on posteriorment va exercir com a professor fins que, traslladat a Roma, Urbà VI l'envià a Anglaterra com a recaptador d'impostos, tasca que va realitzar durant deu anys.

A la seva tornada a Roma és nomenat bisbe de Bolonya el 1386, i a l'any següent arquebisbe de Ravenna. En el 1389 va ser ordenat cardenal per Bonifaci IX i va actuar com a legat seu a Llombardia i la Toscana. A la mort de Bonifaci IX, Cosimo, com els restants cardenals presents al conclave que hauria d'elegir successor, van jurar renunciar a la tiara en cas de ser elegits si amb això era possible acabar amb el cisma que des del 1378 dividia l'Església Catòlica.

Elegit per unanimitat, la situació a la ciutat li va impedir celebrar el concili en el qual complir la seva promesa de renunciar a la tiara. En efecte, el gibelí partit inicia una regirada quan coneix el resultat de l'elecció, obligant el pontífex a reclamar ajuda al rei de Nàpols, Ladislau qui suprimeix la rebel·lió obtenint d'Innocenci el compromís què en les negociacions per acabar amb el cisma, quedarien reconeguts els seus drets al regne napolità que li disputava Lluís d'Anjou.

Durant el seu pontificat, en un acte de nepotisme, va nomenar cardenal al seu nebot Ludovic que fins i tot el seu nomenament havia actuat com a mercenari a les ordes de Giangaleazzo Visconti, i que el 1405 va segrestar i va assassinar onze aristòcrates romans opositors del seu oncle.

En conèixer-se els fets, Innocenci VII va haver de fugir a Viterbo i deixar Roma a les mans dels furiosos romans que van assassinar més de trenta membres del partit papal (güelfs), entre ells l'abat de Perusa.

Novament va haver d'intervenir Ladislau amb la tramesa de tropes que van acabar amb els enrenous, permetent que el Papa tornés a Roma el gener de 1406.

Ludovic, a qui el Papa havia recompensat nombrant-lo marquès i comte de Fermo, va exigir estendre la seva autoritat sobre la pròpia Roma i els Estats Pontífexs el qual va pressionar a Bonifaci amb les tropes que mantenia al Castell de Sant Angelo que encara que estaven destinades a protegir el Vaticà van ser utilitzades pel napolità per a efectuar incursions armades a Roma i els territoris circumdants. Ladislau no va retirar les tropes sota a l'autoritat papal fins que el pontífex el va promulgar. Va mantenir disputes amb l'antipapa Benet XIII, ja que aquest últim va enviar una carta acusant al de no voler acabar amb el Cisma. El papa el va contestar, però poc després moriria a causa d'una apoplexia, que segons alguns va ser enverinament.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com De meliore sidere (De l'estrella millor), que fa referència al cognom familiar, Migliorati, que significa "millorat" i a la qual al seu escut d'armes apareix una estrella.

Papes del Cisma d'Occident

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Innocenci VII