Luis Suárez Miramontes

Multi tool use
Luis Suárez Miramontes (La Corunya, 2 de maig del 1935) és un exfutbolista espanyol de les dècades de 1950 i 1960.
Durant la seva etapa de formació jugà per l'Hércules La Corunya, el Perseverancia i el Deportivo de La Coruña.[2] Considerat per molts un dels millors jugadors espanyols de la història i també un dels millors futbolistes del Calcio, és l'únic futbolista espanyol guanyador d'una pilota d'Or.[2] Fou jugador del FC Barcelona entre 1954 i 1961.[2] Fou traspassat a l'Inter de Milà, on jugà fins 1970, i acabà la seva carrera a la UC Sampdoria.[2] Posteriorment fou entrenador.[2]

Luis Suárez amb la samarreta d'Espanya.

Luis Suárez amb la samarreta de l'Inter.

Luis Suárez en un segell.
Referències
↑ Closa, Antoni; Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Editorial Jaume Rius, 1999. ISBN 8492294434.
↑ 2,02,12,22,32,4 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6.
Enllaços externs
Luis Suárez Miramontes a BDFutbol
Luis Suárez Miramontes Fitxa com a entrenador a BDFutbol
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis Suárez Miramontes 
|
Precedit per: Miguel Muñoz
|
Entrenador de la selecció espanyola de futbol 1988−1991
|
Succeït per: Vicente Miera
|
Luis Suárez Miramontes amb Espanya - Caixes de navegació |
Selecció de futbol d'Espanya – Copa del Món de futbol 1962
|
1 Araquistáin •
2 Sadurní •
3 Carmelo •
4 Collar •
5 Del Sol •
6 Di Stéfano •
7 Echeberría •
8 Garay •
9 Gento •
10 Gràcia •
11 Rivilla •
12 Peiró •
13 Pachín •
14 Puskás •
15 E. Martínez •
16 Reija •
17 Rodri •
18 Adelardo •
19 Santamaría •
20 Segarra •
21 Suárez •
22 Vergés •
Seleccionador: Herrera
|
Selecció de futbol d'Espanya – Copa del Món de futbol 1966
|
1 Iribar •
2 Sanchís •
3 Eladio •
4 Del Sol •
5 Zoco •
6 Glaría •
7 Ufarte •
8 Amancio •
9 Marcelino •
10 Suárez •
11 Gento •
12 Betancort •
13 Reina •
14 Rivilla •
15 Reija •
16 Olivella •
17 Gallego •
18 Pirri •
19 Fusté •
20 Peiró •
21 Adelardo •
22 Lapetra •
Seleccionador: Villalonga
|
Selecció de futbol d'Espanya – Copa del Món de futbol 1990
|
1 Zubizarreta •
2 Chendo •
3 Jiménez •
4 Andrinúa •
5 Sanchís •
6 Martín Vázquez •
7 Pardeza •
8 Quique •
9 Butragueño •
10 Fernando •
11 Villarroya •
12 Alkorta •
13 Ablanedo •
14 Górriz •
15 Robert •
16 Bakero •
17 Hierro •
18 Paz •
19 Salinas •
20 Manolo •
21 Míchel •
22 Otxotorena •
Entrenador: Suárez
|
|
Guanyadors de la Pilota d'Or
|
1956: Matthews | 1957: di Stéfano | 1958: Kopa | 1959: di Stefano | 1960: Suárez | 1961: Sívori | 1962: Masopust | 1963: Iaixin | 1964: Law | 1965: Eusébio | 1966: Charlton | 1967: Albert | 1968: Best | 1969: Rivera | 1970: Müller | 1971: Cruyff | 1972: Beckenbauer | 1973: Cruyff | 1974: Cruyff | 1975: Blokhín | 1976: Beckenbauer | 1977: Simonsen | 1978: Keegan | 1979: Keegan | 1980: Rummenigge | 1981: Rummenigge | 1982: Rossi | 1983: Platini | 1984: Platini | 1985: Platini | 1986: Belànov | 1987: Gullit | 1988: van Basten | 1989: van Basten | 1990: Matthäus | 1991: Papin | 1992: van Basten | 1993: Baggio | 1994: Stòitxkov | 1995: Weah | 1996: Sammer | 1997: Ronaldo | 1998: Zidane | 1999: Rivaldo | 2000: Figo | 2001: Owen | 2002: Ronaldo | 2003: Nedvěd | 2004: Xevtxenko | 2005: Ronaldinho | 2006: Cannavaro | 2007: Kaká | 2008: Cristiano Ronaldo | 2009: Leo Messi | 2010: Leo Messi | 2011: Leo Messi | 2012: Leo Messi | 2013: Cristiano Ronaldo | 2014: Cristiano Ronaldo | 2015: Leo Messi | 2016: Cristiano Ronaldo
|
Registres d'autoritat |
- WorldCat
CANTIC: a12272127
BNE: XX1360815
LCCN: n2015069234
VIAF: 710144783070322184447
ISNI: 0000 0004 5795 3857
|
uAyLZ2KQp LN19Ce sCM K6,pW
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...