Ferran Olivella Pons 22 de juny de 1936 (1936-06-22) (82 anys) Barcelona, Catalunya
Alçària
1.83 m
Activitat
Ocupació
Futbolista
Esport
futbol
Posició a l'equip
Defensa
Clubs juvenils
Anys
Equip
1951-1953
UE Poble Sec
1953-1955
Barcelona Juvenil
Clubs professionals
Anys
Equip
1955-1956
SD Espanya Industrial
1956-1969
FC Barcelona
215
(1)
Selecció nacional
Anys
Equip
PJ
(g)
1955
Espanya amateur
3
(0)
1956-1958
Espanya B
6
(0)
1957-1965
Espanya
18
(0)
1966-1968
Catalunya
2
(0)
Participà en
1966
Mundial de Futbol 1966
1964
Eurocopa 1964
Ferran Olivella Pons va ser un destacat futbolista català dels anys 60.
Contingut
1Biografia
2Trajectòria esportiva
3Títols
4Referències
5Enllaços externs
Biografia
Ferran Olivella va néixer al barri del Poble Sec de Barcelona el 22 de juny de 1936. Es formà com a futbolista a la UE Poble Sec.[1] Descobert per Josep Boter, s'inicià a l'Espanya Industrial amb qui aconseguí l'ascens a primera divisió.[1] Des de l'any 1956 fins al 1969 jugà amb el FC Barcelona amb el qual, en les tretze temporades al primer equip, disputà 509 partits.[1] Començà com a lateral, però després de la brillant etapa d'Helenio Herrera estigué dues temporades de suplent abans de ser recuperat per Josep Gonzalvo com a central.
Fou el capità de la selecció que aconseguí l'Eurocopa 1964. En total fou 21 cops internacional A, 6 internacional B i 3 olímpic. Va ser directiu del Barça entre 1989 i 1993, sota la presidència de Josep Lluís Núñez.
Trajectòria esportiva
Espanya Industrial 1953-1956
FC Barcelona 1956-1969
Títols
2 Lligues: 1959, 1960.
4 Copes: 1957, 1959, 1963, 1968.
3 Copa de les Ciutats en Fires: 1955-58, 1958-60, 1965-66.
1 Eurocopa de Futbol: 1964.
Referències
↑ 1,01,11,2Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6.
Enllaços externs
Perfil a BDFutbol
Selecció de futbol d'Espanya –Copa del Món de futbol 1966
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...