Elisabeth Galí i Camprubí

Multi tool use
Elisabeth Galí i Camprubí
 Manifest de Barcelona (1988), a la Rambla de Catalunya (Barcelona)
|
Biografia |
Naixement |
1950 Barcelona
|
Educació |
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
|
Activitat |
Ocupació |
Dissenyadora i arquitecta
|
Obra |
Obres destacables |
Parc de Joan Miró i la Biblioteca Joan Miró |
Família |
Cònjuge |
Oriol Bohigas
|
Premis |
premi FAD pel fanal Lamparaalta (1984); Creu de Sant Jordi l'any 2005
|
 |
Elisabeth Galí i Camprubí, més coneguda com a Beth Galí (Barcelona, 1950), és una dissenyadora, arquitecta i paisatgista catalana. La seva obra es vincula estretament a Barcelona.[1]
Trajectòria
Dels seus inicis, destaquen obres realitzades amb Màrius Quintana i Joan Antoni Solanas, com el Parc de Joan Miró i la Biblioteca Joan Miró. També intervingué en diverses obres a Montjuïc, com el monument a Lluís Companys al Fossar de la Pedrera, el parc i el Sot del Migdia, la façana i nou accés al cementiri i el conjunt de nous accessos a la muntanya. Fou guardonada amb el premi FAD pel fanal Lamparaalta (1984).
Va ser coordinadora i directora de la imatge urbana del Festival de Cinema de Barcelona. Films i Directors (1987-1990),[2] i junt amb altres autors va fer plaques i decorats de cinema al carrer, com ara la placa a la imatge que apareix aquí, que serveix per a commemorar el Manifest de Barcelona ("Nosaltres, directors de cinema, exigim com a dret moral que les nostres obres arribin a l'espectador tal com foren concebudes originàriament", amb un text lleugerament diferent en anglès).[3][4][5][6]
Ha desenvolupat diversos projectes als Països Baixos, on va rebre el Premi Nacional d'Urbanisme el 1999[1] i presideix el Foment de les Arts i el Disseny (FAD). El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabeth Galí i Camprubí 
|
↑ 1,01,1 «Elisabeth Galí i Camprubí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Currículum de la Beth Galí a ARQA. [Consultat el 21-11-2017].
↑ "Manifest de Barcelona" a Museu Virtual de l'Art Públic, Ajuntament de Barcelona. [Consultat el 21-11-2017].
↑ "Un vestigio del desaparecido Festival de Cinema de Barcelona (1987)", d'Alex Brown, Vestigios de Barcelona, bloc, 27 gener 2013 (castellà). [Consultat el 21-11-2017].
↑ "La piqueta respecta l'últim rastre del Festival de Cine de Barcelona", Carles Cols, El Periódico, 2 novembre 2013. [Consultat el 21-11-2017].
↑ "El 'Manifest de BCN' tornarà a la rambla de Catalunya al gener", El Periódico, 24 desembre 2013. [Consultat el 21-11-2017].
Creus de Sant Jordi 2005
|
Montserrat Aguer · Luis Arribas · Pilar Aymerich · Joaquim Bonal de Falgàs · Fàtima Bosch · Anna Cabré · Neus Català · Gaspar Espuña · Francesc Ferrer · Elisabeth Galí · Joana Maria Guasp · Ramon Guardans · Manuel Lladonosa · Lluís Marrasé · Federico Mayor Zaragoza · Biel Mesquida · Margarita Nuez · Josep Pernau · Manuel Pertegaz · Josep Prenafeta · Lluís Puig · Rosa Regàs · Maria Rovira · Matilde Salvador · Maria Salvo · Anna Sanmartí · Ángeles Santos · Antoni Serra · Joan Solà · Josep Subirats · Esther Tusquets · Mercedes Vilanova ·
Associació de pares de minusvàlids del Baix Camp · Centre Excursionista de Lleida · Club Natació Sabadell · Col·legi Públic Sant Jaume · Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya · Dones Juristes · Fundació Patronat de les Escoles La Salle de Cassà de la Selva · Grup Àgata · Institut Químic de Sarrià · Jazz Terrassa · Monestir de Poblet · PEN català · Plataforma en Defensa de l'Ebre · Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú · Llotja de Cereals de Barcelona
|
|
1981 · 1982 · 1983 · 1984 · 1985 · 1986 · 1987 · 1988 · 1989 · 1990 · 1991 · 1992 · 1993 · 1994 · 1995 · 1996 · 1997 · 1998 · 1999 · 2000 2001 · 2002 · 2003 · 2004 · 2005 · 2006 · 2007 · 2008 · 2009 · 2010 · 2011 · 2012 · 2013 · 2014 · 2015 · 2016 · 2017 · 2018
|
Registres d'autoritat |
- WorldCat
LCCN: nr00007058
VIAF: 9682047
ISNI: 0000 0001 1437 6250
SUDOC: 166168904
ULAN: 500025824
|
Bases d'informació |
|
u89Hufg 3 ggN9n vPaQu3,CLg79nDxT9JAqsP2Y4W eft9Z1MwxQjRicjrtWir2Zxy
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...