Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (novembre de 2015)
Carme Fiol i Costa
Parc Central de Nou Barris, Barcelona
Biografia
Naixement
Carme Fiol i Costa 1956 Barcelona
Formació professional
ETSAB
Educació
Universitat Politècnica de Catalunya
Activitat
Ocupació
Arquitecta i dissenyadora
Premis
Premi Prince of Wales de la Universitat Harvard 1990
Carme Fiol i Costa (Barcelona, 1956) és una arquitecta, paisatgista i dissenyadora catalana.
Contingut
1Biografia
2Obres
3Premis
4Referències
Biografia
Va estudiar a l'ETSAB i posteriorment va fer un màster a la Universitat de Colúmbia de Nova York. Des de 1982 treballa conjuntament amb el seu marit, Andreu Arriola.
Entre 1981 i 1988 van treballar al Departament de Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona, on van realitzar diferents parcs públics, com el de l'Estació del Nord —en col·laboració amb l'escultora Beverly Pepper— i el Central de Nou Barris.[1] Entre 1989 i 1993 Arriola va ser director associat a l'Institut de Promoció Urbanística i Jocs Olímpics de Barcelona-92. El 1990 va rebre el Premi Prince of Wales de la Universitat Harvard.[2] Ha sigut professora a l'ETSAB (1994-2001) i a la Facoltà di Architettura de la Universitat de Càller.[3] El va obtenir el títol de Doctora Europea per la Universitat Politècnica de Catalunya.[2]
Obres
Parc del Molinet, Santa Coloma de Gramenet (1987)
Parc de les Corts de Barcelona (1988)
Parc de l'Estació del Nord (1988-1992), amb Enric Pericas i l'escultora Beverly Pepper
Fossar de les Moreres de Barcelona (1989-2001)
El Mercadal, centre històric de Girona (1994)
Font de la Plaça d'Islàndia de Barcelona (1995)
Parc Central de Nou Barris (1997-2007)
Museu de les Termes romanes, Sant Boi de Llobregat (1998)
Plaça del Virrei Amat, Barcelona (1999)
Escola Superior de Música de Catalunya, Barcelona (2004)
Parc de bombers, Montblanc (2005)
Museu de la Música de Barcelona (2009)
Premis
Premi Prince of Wales in Urban Design, Universitat Harvard, 1990.
Premi Architécti, Centre Cultural de Belém, Lisboa 1994.
International Urban Landscape Award, Frankfurt, 2007.
Referències
↑«Andreu Arriola».
↑ 2,02,1«Arriola & Fiol, arquitectes» (en anglès).
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
