Frank Sinatra










































































































Infotaula de personaFrank Sinatra

Frank Sinatra laughing.jpg
(1960)

Biografia
Naixement
Francis Albert Sinatra
12 desembre 1915
Hoboken
Mort
14 maig 1998 (82 anys)
Los Angeles
Causa de mort
Infart miocardíac
Lloc d'enterrament
Desert Memorial Park Tradueix
Altres noms
Frank Sinatra,
Ol' Blue Eyes,
The Chairman of the Board,
La veu
Residència
Hoboken
Grup ètnic
Italoamericà
Religió
Catolicisme
Color dels ulls
Blau
Color de cabell
Cabell marró
Activitat
Ocupació
Actor de televisió, actor de cinema, actor, cantant, actor de veu, músic de jazz i compositor de cançons
Període d'activitat
1935–1995
Partit polític
Partit Republicà dels Estats Units
Partit Demòcrata dels Estats Units
Gènere artístic
Vocal jazz Tradueix, Big Band, blues, jazz, música pop tradicional i swing
Influències
Bing Crosby
Tipus de veu
Baríton
Instrument
Ukelele, triangle, castanyoles i simbomba
Discogràfica
Columbia, Capitol, Reprise
Família
Cònjuge
Nancy Sinatra (1939–1951)
Ava Gardner (1951–1957)
Mia Farrow (1966–1968)
Barbara Sinatra Tradueix(1976–1998)
Fills
Nancy Sinatra
Frank Sinatra, Jr. Tradueix
Tina Sinatra Tradueix
Pares
Anthony Martin Sinatra Tradueix, Dolly Sinatra Tradueix
Premis




Lloc web
Pàgina web oficial

Facebook: sinatraSpotify: 1Mxqyy3pSjf8kZZL4QVxS0IMDB: nm0000069
Modifica les dades a Wikidata

Francis Albert Sinatra (Hoboken, Nova Jersey, 12 de desembre de 1915 - Los Angeles, Califòrnia, 14 de maig de 1998),[1]Frank Sinatra, conegut com La veu, fou un cantant i actor estatunidenc. Al llarg de cinc dècades, va gravar no pas menys de 1300 cançons per a quatre companyies discogràfiques, i va guanyar l’Oscar al millor actor secundari per la seva actuació a D’aquí a l’eternitat.


És un dels autors més exitosos de la història. Va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat de mans del president Ronald Reagan, i es va endur onze premis Grammy, entre altres.




Contingut






  • 1 Biografia


  • 2 Unes obres destacades


  • 3 Filmografia


    • 3.1 Curts i migmetratges


    • 3.2 Llargmetratges i telefilms




  • 4 Premis i nominacions


    • 4.1 Premis


    • 4.2 Nominacions


    • 4.3 Honors




  • 5 Referències


  • 6 Bibliografia


  • 7 Enllaços externs





Biografia


Considerat per molts com el millor cantant popular de la història, el seu repertori es basa en l'obra dels compositors més importants populars nord-americans (Cole Porter, Sammy Cahn...) i la seva categoria artística es fonamenta en unes considerables qualitats com a intèrpret que li permeten de transmetre les emocions i sentiments implícits en les lletres de les cançons. Tècnicament, es caracteritza per la seva precisió acurada en el fraseig i el seu domini del control de la respiració. El rang de la seva veu és pròxim al d'un baríton.


A Sinatra se li reconeix, a més, l'haver estat el primer cantant que fa un ús conscient dels mitjans d'amplificació del so per tal de situar la seva veu no ja únicament per sobre de les orquestres (que eren qui dominaven la música popular nord-americana de principis del segle XX), sinó d'aproximar-la a la intimitat de l'orella de l'oient.


La popularitat extrema de Sinatra va ser pràcticament constant al llarg de tota la seva vida; no obstant això, van ser els anys quaranta i cinquanta els més reeixits, sent aquests últims en concret els considerats com els de major qualitat artística a causa de la seva producció discogràfica per a la companyia Capitol.[2]


Com a actor, Sinatra va ser un artista purament intuïtiu, incapaç per la seva personalitat de sotmetre's als assaigs i repeticions habituals en un enregistrament, per la qual cosa les seves interpretacions solen ser molt intenses i irregulars. La importància en la seva vida del seu treball actoral va ser considerable, ja que va ser, precisament, a través del seu paper a D'aquí a l'eternitat (1953) com va aconseguir sortir d'un sot personal i artístic en el trànsit dels anys quaranta als cinquanta per a encumbrar-se definitivament al cim de la seva popularitat, guanyant per la seva interpretació l'Oscar al millor actor secundari.[3]



Unes obres destacades



  • Strangers in the Night lletra de Charles Singleton i Eddie Snyder, música de Bert Kaempfert convertit en número ú per Frank Sinatra el 1966.


Filmografia


Filmografia:[4]



Curts i migmetratges


En el seu propi paper :



  • 1935: Major Bowes Amateur Theatre of the Air de John H. Auer

  • 1943: Show Business at War - The March of Time Volume IX de Louis de Rochemont

  • 1943: Upbeat in Music - The March of Time Volume X de Frank P. Donovan

  • 1944: Road to Victory de LeRoy Prinz

  • 1945: The All-Star Bond Rally de Michael Audley

  • 1945: The House I Live In de Mervyn LeRoy

  • 1945: MGM Christmas Trailer de Harry Loud

  • 1947: Screen Snapshots Series 27, No. 3: Out of This World Series de Ralph Staub

  • 1948: Lucky Strike Salesman's Movie 48-A

  • 1952: Screen Snapshots: Hollywood Night Life de Ralph Staub

  • 1956: Screen Snapshots: Playtime in Hollywood de Ralph Staub

  • 1959: Invitation to Monte Carlo d'Euan Lloyd

  • 1959: Premier Khrushchev in the USA

  • 1962: Sinatra In Israel

  • 1965: A Tribute to the Will Rogers Memorial Hospital

  • 1967: Think Twentieth de Richard Fleischer

  • 1993: In Person de Stephen Altobello



Llargmetratges i telefilms



  • 1941: Las Vegas Nights de Ralph Murphy (com a cantant de l'orquestra de Tommy Dorsey)

  • 1942: Ship Ahoy d'Edward Buzzell (com a cantant de l'orquestra de Tommy Dorsey)

  • 1943: Reveille with Beverly de Charles Barton (en el seu propi paper)

  • 1943: Higher and Higher de Tim Whelan

  • 1944: Step Lively de Tim Whelan

  • 1945: Lleveu àncores! (Anchors Aweigh) de George Sidney

  • 1946: Till The Clouds Roll By de Richard Whorf

  • 1947: It Happened in Brooklyn de Richard Whorf

  • 1948: The Miracle of the Bells d'Irving Pichel

  • 1948: The Kissing Bandit de László Benedek

  • 1949: Take Me Out to the Ball Game de Busby Berkeley

  • 1949: Un dia a Nova York (On the Town) de Stanley Donen

  • 1949: Adam's Rib de George Cukor (cançó original només)

  • 1951: Double Dynamite d'Irving Cummings

  • 1952: Meet Danny Wilson de Joseph Pevney

  • 1953: D'aquí a l'eternitat (From Here to Eternity) de Fred Zinnemann

  • 1954: Suddenly de Lewis Allen

  • 1954: Young at Heart de Gordon Douglas

  • 1955: No seràs un estrany (Not as a Stranger) de Stanley Kramer

  • 1955: Ells i elles (Guys and Dolls) de Joseph L. Mankiewicz

  • 1955: The Tender Trap de Charles Walters

  • 1955: L'home del braç d'or (The Man with the Golden Arm) d'Otto Preminger

  • 1956: Carousel de Henry King (va registrar moltes cançons, rodar moltes escenes, va abandonar el film rellançat per Gordon MacRae)

  • 1956: Meet Me in Las Vegas de Roy Rowland

  • 1956: Alta societat (High Society), de Charles Walters

  • 1956: Johnny Concho de Don McGuire

  • 1956: La volta al món en vuitanta dies (Around the World in Eighty Days) de Michael Anderson (cameo)

  • 1957: The Pride and the Passion de Stanley Kramer

  • 1957: The Joker Is Wild de Charles Vidor

  • 1957: Pal Joey de George Sidney

  • 1958: Kings Go Forth de Delmer Daves

  • 1958: Some Came Running de Vincente Minnelli

  • 1959: A Hole in the Head de Frank Capra

  • 1959: Never So Few de John Sturges

  • 1960: Can-Can de Walter Lang

  • 1960: Ocean's Eleven de Lewis Milestone

  • 1960: Pepe de George Sidney: (Cameo)

  • 1961: The Devil at Four O'Clock de Mervyn LeRoy

  • 1962: Sergeants 3 de John Sturges

  • 1962: The Road to Hong Kong de Norman Panama

  • 1962: Advise and Consent d'Otto Preminger

  • 1962: The Manchurian Candidate de John Frankenheimer

  • 1963: The List of Adrian Messenger de John Huston

  • 1963: Come Blow Your Horn de Bud Yorkin

  • 1963: 4 for Texas de Robert Aldrich

  • 1964: Robin and the 7 Hoods de Gordon Douglas (també productor)

  • 1964: Paris - When It Sizzles de Richard Quine

  • 1965: None But The Brave de Frank Sinatra (també productor)

  • 1965: Von Ryan's Express de Mark Robson

  • 1965: Marriage on the Rocks de Jack Donohue

  • 1966: The Oscar de Russell Rouse (en el seu propi paper)

  • 1966: Cast a Giant Shadow de Melville Shavelson

  • 1966: Assault on a Queen de Jack Donohue

  • 1967: El solitari (The Naked Runner) de Sidney J. Furie

  • 1967: Tony Rome de Gordon Douglas

  • 1968: The Detectiu de Gordon Douglas

  • 1968: La dona de ciment (Lady in Cement) de Gordon Douglas

  • 1970: Dirty Dingus Magee de Burt Kennedy

  • 1974: That's Entertainment! de Jack Haley Jr (documental)

  • 1974: René Simard au Japon de Laurent Larouche (documental)

  • 1976: That's entertainement Part II de Gene Kelly (documental)

  • 1977: Contract on Cherry Street de William A. Graham (Telefilm)

  • 1980: The First Deadly Sin de Brian G. Hutton

  • 1984: Els bojos del Cannonball 2 (Cannonball Run II) de Hal Needham

  • 1987: Magnum, P.I. d'Alan J. Levi (sèrie TV - temporada 7 - episodi 18: Laura'"

  • 1987: Magnum, P.I. d'Alan J. Levi (sèrie TV - temporada 7 - episodi 19: Laura'm

  • 1990: Listen Up: The Lives of Quincy Jones d'Ellen Weissbrod (documental)

  • 1993: Le Grand Détournement de Michel Hazanavicius i Dominique Mézerette

  • 1994: Young at Heart d'Allan Arkush (aparició en el seu propi paper- telefilm produït per Tina Sinatra)



Premis i nominacions




Frank Sinatra (1947)



Premis



  • 1946: Oscar d'honor

  • 1954: Oscar al millor actor secundari per D'aquí a l'eternitat

  • 1958: Globus d'Or al millor actor secundari per D'aquí a l'eternitat

  • 1958: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Pal Joey

  • 1971: Premi Humanitari Jean Hersholt

  • 1971: Premi Cecil B. DeMille



Nominacions



  • 1956: Oscar al millor actor per L'home del braç d'or

  • 1956: Primetime Emmy Awards al millor cantant masculí

  • 1956: BAFTA al millor actor estranger per No seràs un estrany

  • 1957: BAFTA al millor actor estranger per L'home del braç d'or

  • 1964: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Come Blow Your Horn

  • 1969: Primetime Emmy Awards al millor programa de varietats o musical per Francis Albert Sinatra Does His Thing

  • 1970: Primetime Emmy Awards al millor programa de varietats o musical per Frank Sinatra: Sinatra

  • 1974: Primetime Emmy Awards al millor programa de varietats còmic o especial musical per Magnavox Presents Frank Sinatra

  • 1987: Grammy al millor videoclip de llarg format per Frank Sinatra: Portrait of an Album



Honors



  • Presidential Medal of Freedom (ribbon).png Medalla Presidencial de la Llibertat


Referències





  1. ↑ «mor Frank Sinatra». The New York Times.


  2. ↑ «biografia de Frank Sinatra». The New York Times.


  3. ↑ «Frank Sinatra, premis». The New York Times.


  4. ↑ «filmografia de Frank Sinatra». The New York Times.




Bibliografia




  • Gildo_De_Stefano, Frank Sinatra, Marsilio Ediciones, Venecia 1991 ISBN 88-317-5510-2


  • Gildo_De_Stefano, The Voice- Vita e italianità di Frank Sinatra, Coniglio Ediciones, Roma 2011 ISBN 88-317-5510-2


  • Gildo_De_Stefano, Saudade Bossa Nova: música, influencias y ritmos de Brasil, Prefacio di Chico Buarque, Introducción di Gianni Minà, Logisma Ediciones, Firenze 2017, ISBN 978-88-97530-88-6





Enllaços externs












En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquidites
Viquidites


  • Lloc web oficial


  • Frank Sinatra a Internet Movie Database (anglès)


  • Frank Sinatra a Internet Broadway Database (anglès)


  • Frank Sinatra a TCM Movie Database (anglès)


  • Frank Sinatra a Allmovie (anglès)


  • Frank Sinatra a Find A Grave (anglès)

  • Lletres de totes les cançons de Frank Sinatra









-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more