La Rectoria Vella (Castellcir)

Multi tool use
La Rectoria Vella |
 Cal Tomàs, a l'esquerra, i la Rectoria Vella, a la dreta
|
Dades |
Tipus |
Masia |
Data de creació o fundació |
XVIII |
Característiques |
Estat d'ús |
En bon estat d'ús |
Estil arquitectònic |
Obra popular |
Altitud |
694,2 msnm
|
|
Ubicació geogràfica |
|
Moianès |
Castellcir |
Localització |
Castellcir |
|
41° 45′ 36″ N, 2° 09′ 37″ E / 41.76°N,2.16037°E / 41.76; 2.16037Coord.: 41° 45′ 36″ N, 2° 09′ 37″ E / 41.76°N,2.16037°E / 41.76; 2.16037
|
|
|
|
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya |
Identificador |
28659
|
|
|
 |
La Rectoria Vella |

|
Dades |
Tipus |
masia
|
Característiques |
Estil arquitectònic |
arquitectura popular
|
|
Ubicació geogràfica |
|
|
Estat |
Espanya |
Autonomia |
Catalunya |
Vegueria |
Catalunya Central |
Comarca |
Moianès |
|
41° 45′ 36″ N, 2° 09′ 37″ E / 41.76°N,2.16037°E / 41.76; 2.16037Coord.: 41° 45′ 36″ N, 2° 09′ 37″ E / 41.76°N,2.16037°E / 41.76; 2.16037{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina
|
|
|
IPA |
Identificador |
IPAC: 28659
|
|
|
 |
La Rectoria Vella és l'antiga rectoria, que també feia de masoveria, del terme municipal de Castellcir, al Moianès.
Està situada al costat de ponent de l'antiga església parroquial de Sant Andreu de Castellcir, a l'esquerra de la riera de Castellcir, a llevant del Carrer de l'Amargura i al nord de Cal Tomàs. La construcció d'aquesta masia, antiga rectoria i actualment casa de pagès, coincideix amb la remodelació del temple al segle XVIII.[1]
És una masia del segle XVIII, amb façana a migdia. Està coberta a doble vessant, tot i que el vessant que aiguavessa cap al nord correspon a la part més vella del conjunt, el que és pròpiament la Rectoria Vella. Aquesta part de la casa posseeix una llinda amb la data[1] de 1731 i una pedra angular amb la de 1718.
S'hi accedeix des de l'extrem de ponent del Carrer de l'Amargura, des d'on una pista rural en bon estat, el Camí de Sant Andreu, mena a la masia de Mont-ras i des d'ella va baixant cap a la vall de la riera de Castellcir, fins que arriba a Cal Tomàs, a la Rectoria Vella i a l'església de Sant Andreu de Castellcir en quasi dos quilòmetres.
Se'n té constància[2] des del 1666.
Galeria |
|
La Rectoria Vella, respecte del terme de Castellcir
|
|
Façana nord, la més antiga, de la Rectoria Vella
|
|
Llinda d'una finestra a la façana de llevant (1731 o 1771)
|
|
Pedra angular de les façanes nord i est (1718)
|
|
Referències
↑ 1,01,1 «La Rectoria Vella». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 setembre 2013].
↑ Rodríguez, 2009.
Bibliografia
- DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). ISBN 978-84-232-0459-5
- RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció "Camí Ral", núm. 30). ISBN 978-84-232-0735-0.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Rectoria Vella 
|
La Rectoria Vella en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
EZn O25wt0Uaf0gUDWFxi LcvFgcKhMg o6hTxm15hMXh4SL8M5i1aWAOTlM,we81L3we c9PyCrz wZmHFRF2KbrOyH5ucntub,QZHr
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...