Diplurs










































Infotaula d'ésser viuDiplurs
Diplura

Diplura.jpg
Campodea staphylinus, Bèlgica




Taxonomia

Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Subregne Bilateria
Fílum Arthropoda
Classe Entognatha
Ordre
Diplura


Famílies [1]


  • Campodeidae

  • Procampodeidae

  • Projapygidae

  • Anajapygidae

  • Japygidae

  • Heterojapygidae

  • Dinjapygidae

  • Evalljapygidae

  • Parajapygidae


Modifica les dades a Wikidata

Els diplurs (Diplura, gr. "dues cues") són un ordre de la superclasse dels hexàpodes, molt pròxim als insectes vertaders. Els seu nom fa referència a les dues prolongacions que tenen al final del cos. Són animals petits, malgrat que alguns poden assolir els 50 mm de longitud.


Els diplurs són abundants a la biota del sòl. Se n'han descrit unes 800 espècies, de les quals unes 70 habiten a l'Amèrica del Nord,[1] 12 a la Gran Bretanya[2] i dues a Austràlia.[3]



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diplurs Modifica l'enllaç a Wikidata



  1. ↑ 1,01,1 David R. Maddison. «Diplura». Tree of Life Project, 01-01-2005.


  2. ↑ David Kendall. «Diplura». Kendall Bioresearch Services, 2005.


  3. ↑ «Diplura». CSIRO Entomology.









-

Popular posts from this blog

Cosme II de Mèdici

Image
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència    Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Read more

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Read more

Marbre de Carrara

Image
Marbre de Carrara Tipus marbre Color blanc Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis , o "marbre lunenc") és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara. És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva blancor (o amb tonalitats blavoses-grisenques), gairebé sense vetes, i gra de fi aspecte farinós. Història Les pedreres de marbre de Carrara van ser probablement utilitzades durant l'edat del bronze per produir estris variats i objectes decoratius i commemoratius per a incloure a les tombes dels morts. Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de Juli Cèsar (48 - 44 aC), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de Roma i de moltes cases patrícies. El Panteó d'Agripa i la Columna de Trajà estan realitzats amb...
Read more