Joan Busquets i Grau








Crystal128-pipe.svg
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.




























Infotaula de personaJoan Busquets i Grau

2011 Busquets prijsuitreiking 7.JPG
Biografia
Naixement
(es) Joan Busquets Grau
1946 (72/73 anys)
el Prat de Llobregat
Educació
Universitat Politècnica de Catalunya
Activitat
Ocupació
Arquitecte, urbanista i professor d'universitat
Ocupador
Universitat Harvard
Universitat Politècnica de Catalunya
Premis


Modifica les dades a Wikidata

Joan Busquets i Grau (El Prat de Llobregat, 1946) és un arquitecte i urbanista català titulat per la Universitat Politècnica de Catalunya el 1969 i doctorat per la mateixa en 1975, en la qual ocupa actualment la càtedra d'urbanisme. També és catedràtic de la Graduate School of Design de la Universitat Harvard des de 2002, i professor convidat i consultor en universitats de diversos països. Va ser guardonat amb el Premi Erasmus el 2011, un premi anual per a una persona que hagi fet una contribució excepcional a la cultura europea, societat o ciències socials, "en reconeixement a la seva impressionant i multifacètica tasca en el camp de la planificació urbanística ".[1]


Dirigeix l'estudi BAU de Barcelona i va dirigir el Departament de Planificació de l'Ajuntament de Barcelona entre 1983 i 1989 i durant els preparatius dels Jocs Olímpics.



Referències





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Busquets i Grau Modifica l'enllaç a Wikidata




  1. ↑ «Erasmus Prize 2011 Awarded to Joan Busquets». [Consulta: 25 gener 2012].











-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more