Ngtjyty

Halloysita
Halloysita de Michalovce, Eslovàquia
Fórmula química	Al2(Si2O5)(OH)4
Classificació
Categoria	silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.ED.10
Dana	71.1.1.4
Heys	15.10
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cúmuls esfèrics, massiva
Estructura cristal·lina	a = 5.14 Å, b = 8.9 Å, c = 7.214 Å; β = 99.7°; Z = 4
Simetria	monoclínica domàtica
Color	blanc, groguenc, vermellós, verdós, blavós
Exfoliació	probable en {001}
Fractura	subconcoidal
Duresa	1 a 2
Lluïssor	mat, grassa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	tranlúcida, opaca
Densitat	2 a 2,2
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1.553 - 1.565 nβ = 1.559 - 1.569 nγ = 1.560 - 1.570
Birefringència	δ = 0,007
Impureses comunes	Ti, Ca, Na, K, Fe, Cr, Mg, Ni, Cu
Més informació
Referències	[1]

El terme halloysita^[2] representa dues espècies minerals diferents: Halloysita-7Å i Halloysita-10Å. Ambdues espècies pertanyen a la classe dels silicats (fil·losilicats). El terme rep el seu nom del geòleg belga Jean-Baptiste d'Omalius d'Halloy, (1783-1875), qui va descobrir el mineral. Forma part del grup caolinita-serpentina.^[3]

Característiques

Químicament són uns aluminosilicats hidroxilats. El material està constituït per alumini (20,90%), silici (21,76%) i hidrogen (1,56%). Normalment es troben de forma terrossa o una mica cerosa en masses argiloses de gra extremadament fi, blanquinoses i també blavoses o verdes. Per a la seva identificació són necessaris estudis de cristal·lografia de raigs X. Cristal·litzen en el sistema monoclínic. L'exemplar tipus de les dues espècies provenen d'Angleur, Lieja, Bèlgica.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la halloysita i la halloysita-7Å pertanyen a "09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hisingerita, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kellyita, lizardita, manandonita, nepouita, pecoraita, guidottiita, al·lofana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.

Halloysita-7Å

L'halloysita-7Å, o metahalloysita, és una halloysita deshidratada, es caracteritza per una reducció de l'espai existent entre les seves capes. El sufix 7-Å(ångström) es refereix al gruix de la capa. No es pot considerar un politip de halloysita, ja que es tracta d'una espècie diferent aprovada per la IMA. Químicament és idèntica a la caolinita, però aquesta darrera cristal·litza en el sistema triclínic.^[4]

Halloysita-10Å

L'halloysita-10Å també és coneguda amb el nom d'endellita a la literatura europea, i és considerada com un mineral hidratat, la "halloysita hidratada" (hydrated halloysite), a la literatura nord-americana. La seva fórmula és Al₂Si₂O₅(OH)₄·2H₂O.

Formació i jaciments

L'halloysita es forma generalment per l'alteració hidrotermal de minerals alumini-silicats. Es troba en entorns molt variats, entre ells com una alteració de les roques basàltiques, en fissures de dipòsits d'alteració hidrotermal en monzonitas; també es deriva de feldespats, clorites, miques, riolites, granits, cendra volcànica, tobes i tosca. Més rarament es troba en pegmatites granítiques, bauxita o laterites, i en algunes marines i argiles glacials. Es pot trobar barrejada o associada amb dickita, caolinita, montmorillonita i altres minerals argilosos.

Varietats

• La cromohalloysita és una varietat blau pàl·lid amb crom trobada a Psahna, illa d'Euboea, Grècia.^[5]
  


• La cuprohalloysita és una varietat que conté coure, trobada a la pedrera basàltica de Klöch, Estíria, Àustria.^[6]
  


• La ferrihalloysita és una varietat rica en ferro.^[7]
  


• L'halloysita zircònica és una varietat amb un 3-4% de ZrO₂.^[8]
  

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Halloysita