Serralada de Talamanca
Multi tool use
La serralada de Talamanca és la de major elevació al sud d'Amèrica Central. S'estén des de la part sud de la vall Central de Costa Rica i continua en territori de la República de Panamà amb els noms de serralada de Chiriquí i muntanya de Tabasará.
A Costa Rica, a través de la carretera Interamericana Sud es pot arribar fins a un dels turons més alts de la serralada (i el de més fàcil accés), el cerro Buenavista (3.491 m), més comunament anomenat cerro de la muerte, per la diferència de clima a aquesta altura en comparació a la resta del territori nacional. El pic més alt és el cerro Chirripó, localitzat dins del parc nacional del mateix nom, que té 3.820 m.
També allotja el Parque Internacional La Amistad, que comparteix territori amb el país veí de Panamà. Aquest parc és la zona protegida més gran de Costa Rica i va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO el 1990. És de gran importància perquè serveix d'hàbitat a espècies grans de mamífers com el tapir, el jaguar, el puma, i moltes espècies d'aus com el quetzal.
En elevacions per sobre els 1.800 m predominen els boscos de roures de gran mida a tota la serralada, fins als 3.000 m comença la transició del bosc a zones ermes, on es poden veure arbusts i bambú nan fins als 3.400 m on es pot apreciar l'erm alpí tropical. El suberm i l'erm estan subjectes a una congelació parcial per les nits a una altura superior als 3.200 m, quan la temperatura pot descendir fins a -5 °C.
Elevacions més importants
Cerro Chirripó - 3.820 m (Costa Rica)
Cerro Kamuk - 3.554 m (Costa Rica)
Cerro Buenavista - 3.491 m (Costa Rica)
Cerro Durika - 3.280 m (Costa Rica)
Volcà Barú - 3.475 m (Panamà)
Cerro Fábrega - 3.335 m (Panamà)
Cerro Itamut - 3.293 m (Panamà)
Cerro Echandi - 3.163 m (Panamà)
Coord.: 9° 30′ N, 83° 40′ O / 9.500°N,83.667°O / 9.500; -83.667
gnvHPVlFU0HKRP,Icx,2DOtDjeJtNJbx9j OdkrloWG4IDM4O6Cultnr7,XYo1OpoF57759tG,s4CM cGfS6OYME
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
(3.820 m)
