Tractat de Breda
Tipus | tractat de pau |
---|---|
Data | 31 juliol 1667 |
Lloc | Breda |
Signataris | Províncies Unides, Regne d'Anglaterra, Regne de França i Regne de Dinamarca i Noruega |
Tractat de Breda va ser signat a la ciutat holandesa de Breda el 31 de juliol de 1667 entre França, Dinamarca, Anglaterra i les Províncies Unides dels Països Baixos.[2]
Per ell es va posar fi a la Segona guerra Anglo-Holandesa entre Anglaterra i les Províncies Unides (1665-1667), a la vegada que les forces de Lluís XIV començaven a envair els Països Baixos espanyols, però deixava sense resoldre moltes disputes territorials. Era, per tant, un típic tractat ràpid Uti possidetis iure. A les últimes fases de la guerra havien prevalgut els neerlandesos. L'almirall De Ruyter virtualment controlava els mars prop de la costa sud d'Anglaterra, seguint el seu reeixit bloqueig del Tàmesi, i la seva presència va animar els comissionats anglesos a demanar la pau ràpidament. Les negociacions, llargament posposades abans d'aquest bloqueig, els va portar només deu dies després del bloqueig.[2]
Mitjançant aquest tractat, Anglaterra i els Països Baixos es van intercanviar el territori de la costa est nord-americà dels Nous Països Baixos (actualment els estats de Nova York i Nova Jersey) pel territori de Surinam, a Guaiana, a més a més d'altres compensacions.[2]
Anglaterra deixava sense efecte l'Acta de Navegació de 1651 respecte als vaixells neerlandesos.
Referències
↑ «Archiefinventaris 1.01.02 inventarisnummer 12589.127». Nationaal Archief. [Consulta: 11 febrer 2016].
↑ 2,02,12,2 Le Bas, 1812, p. 330.
Bibliografia
Le Bas, M. Ph.. Tipographie de Firmin Didot Frères. Digitalitzat el 13 de març de 2007. L'Univers: histoire et description de tous les peuples. Dictionanaire Encyclopédique de La France (en francès), 1812.