Tractat de Breda
Multi tool use
Tractat de Breda
|
| Tipus |
tractat de pau
|
| Data |
31 juliol 1667 |
| Lloc |
Breda
|
| Signataris |
Províncies Unides, Regne d'Anglaterra, Regne de França i Regne de Dinamarca i Noruega
|
|
 |
Darrera pàgina del Tractat de Breda
[1]
Tractat de Breda va ser signat a la ciutat holandesa de Breda el 31 de juliol de 1667 entre França, Dinamarca, Anglaterra i les Províncies Unides dels Països Baixos.
Per ell es va posar fi a la Segona guerra Anglo-Holandesa entre Anglaterra i les Províncies Unides (1665-1667), a la vegada que les forces de Lluís XIV començaven a envair els Països Baixos espanyols, però deixava sense resoldre moltes disputes territorials. Era, per tant, un típic tractat ràpid Uti possidetis iure. A les últimes fases de la guerra havien prevalgut els neerlandesos. L'almirall De Ruyter virtualment controlava els mars prop de la costa sud d'Anglaterra, seguint el seu reeixit bloqueig del Tàmesi, i la seva presència va animar els comissionats anglesos a demanar la pau ràpidament. Les negociacions, llargament posposades abans d'aquest bloqueig, els va portar només deu dies després del bloqueig.
Mitjançant aquest tractat, Anglaterra i els Països Baixos es van intercanviar el territori de la costa est nord-americà dels Nous Països Baixos (actualment els estats de Nova York i Nova Jersey) pel territori de Surinam, a Guaiana, a més a més d'altres compensacions.
Anglaterra deixava sense efecte l'Acta de Navegació de 1651 respecte als vaixells neerlandesos.
Referències
↑ «Archiefinventaris 1.01.02 inventarisnummer 12589.127». Nationaal Archief. [Consulta: 11 febrer 2016].
Bibliografia
Le Bas, M. Ph.. Tipographie de Firmin Didot Frères. Digitalitzat el 13 de març de 2007. L'Univers: histoire et description de tous les peuples. Dictionanaire Encyclopédique de La France (en francès), 1812.
7GsDWKR5A E btqn BiP,Q5fHoXsh582pyURE xt5R3B5
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
