La masovera (Joan Miró)
Multi tool use
La masovera
|
| Tipus |
quadre
|
| Artista |
Joan Miró
|
| Data creació |
1922 – 1923 |
| Tècnica |
Oli damunt tela |
| Gènere |
interior view 
|
| Dimensions |
81 ( ) × 65,5 ( ) cm |
| Col·lecció |
Museu Nacional d'Art Modern
|
| Catalogació |
|---|
| Codi museu |
AM 1997-99 |
| Catàleg |
Joan Miró: Catalogue raisonné, paintings:(87)
|
 |
La masovera és una pintura de Joan Miró elaborada entre 1922 i 1923,[1] conservada al Centre Georges Pompidou de París.[2] Reprodueix una escena de la realitat familiar i tranquil·litzadora de Mont-roig del Camp, com La masia, pintada poc abans (1921 – 1922). De fet, es podria considerar La masovera com un detall ampliat d'aquella. Els elements que la conformen són: un gat assegut al costat d'una estufa, la masovera descalça amb un cubell en un braç i un conill en un altre. La desmesurada proporció dels peus de la masovera recorden la importància dels peus en l'univers del pintor, formant part de la seva simbologia, al mateix nivell que l'ull, el sexe, l'escala, les estrelles o l'horitzó; és a través dels peus que brota l'energia que transfigura allò que és real.[3][4]
«
|
Quan vaig pintar 'La masovera', vaig pensar que havia fet el gat massa gros: això desequilibrava la pintura. Aquest és el motiu dels dobles cercles i de les dues línies angulars a primer terme. Semblen simbòlics, esotèrics; però no són cap fantasia. Els hi vaig posar perquè el quadre tingués un equilibri.
|
»
|
— Sweeney, 1948, p. 208[1]
|
Referències
↑ 1,01,1 Joan Miró: 1893-1993. Barcelona: Fundació Joan Miró [etc.], 1993, p. 162. ISBN 88-7813-481-3.
↑ «Intérieur (La Fermière)». Centre Georges Pompidou. [Consulta: 4 novembre 2015].
↑ Dupin, Jacques. Miró. París: Flammarion, 1961.
↑ Dueñas, M. Ángeles; Malet, Rosa M.; Vicens, Francesc. Joan Miró. Pintura. Barcelona: Polígrafa, 1978.
uYQYIoyb,4YauPfgdHR tLoCIOMeSRSwlpnLSInxc,woTdAtg 2LBZpW6scDY k
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
) × 65,5 (
) cm
