Alexander Calder
 Alexander Calder, fotografiat per Carl Van Vechten, 1947 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Alexander Calder 22 d'agost de 1898 Filadèlfia |
| Mort | 11 de novembre de 1976(1976-11-11) (als 78 anys) Nova York |
| Causa de mort | Malaltia cardiovascular |
| Nacionalitat |  |
| Educació | Art Students League of New York Académie de la Grande Chaumière Stevens Institute of Technology  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escultura |
| Ocupació | Escultor, pintor i fotògraf |
| Art | Escultura, pintura, dibuix |
| Gènere artístic | Art abstracte |
| Moviment | Art cinètic |
| Influències | Joan Miró i Ferrà, Piet Mondrian i Jean Arp |
| Representat per | Galeria de la pau i Artists Rights Society |
| Participà en | |
documenta 2 | |
documenta 3 | |
| Obra | |
| Obres destacables | Araignée rouge Flamingo Horitzontal |
| Família | |
| Pare | Alexander Stirling Calder |
| Premis | |
| |
| Obres destacables | |
 4 ales, obra d'Alexander Calder exposada a l'entrada de la Fundació Joan Miró de Barcelona | |
Signatura  | |
| Lloc web | www.calder.org |
 | |
Medalla Presidencial de la LlibertatAlexander Calder (Filadèlfia, 22 d'agost de 1898 - Nova York, 11 de novembre de 1976) va ser un escultor, pintor i dibuixant estatunidenc.[1] És especialment conegut per ser el creador dels mobiles, un tipus d'escultures cinètiques que es mouen gràcies a l'acció d'un motor o per l'acció dels corrents d'aire. Per contra, les escultures estàtiques de Calder es coneixen com stabiles.
Contingut
1 Infantesa i joventut
2 Vida artística
3 Vegeu també
4 Referències
5 Bibliografia
6 Enllaços externs
Infantesa i joventut
Alexander Calder va néixer el 22 d'agost de 1898 a Filadèlfia. Era fill de l'escultor Alexander Stirling Calder, conegut per les seves instal·lacions a l'espai públic, bona part d'elles localitzades precisament a Filadèlfia. El seu avi, el també escultor Alexander Milne Calder, va nàixer a Escòcia, però va emigrar als Estats Units l'any 1868, i és especialment conegut per l'estàtua colossal de William Penn que corona la torre de l'ajuntament de Filadèlfia. La seva mare era una retratista professional, que havia estudiat a l'Académie Julian, a la Sorbona i a l'acadèmia de belles arts de Pennsilvània, on va conèixer Alexander Stirling Calder.[2]
Després d'una estada a Arizona,[3] la família Calder es va establir a Pasadena, Califòrnia, i el soterrani amb finestres de la nova casa familiar va esdevenir el primer estudi de Calder, que llavors ja havia fet la seva primera escultura —en forma d'elefant—[4] i ja havia rebut el seu primer joc d'eines d'escultura. En aquells temps, Calder elaborava joies per les nines de les seves germanes tot servint-se de cable de coure que trobava pel carrer, i l'any 1907 va presenciar una cursa de carros tirats per cavalls. Aquest esdeveniment va marcar el seu imaginari, i està directament relacionat amb la seva producció artística de filferro relacionada amb l'espectacle del circ.[5]
La tardor de 1909, la seva família es va tornar a traslladar a Filadèlfia, i després es va establir a Croton-on-Hudson, Nova York.[6] Fou allà, durant els seus anys d'institut, que Calder va travar amistat amb el pintor Everett Shinn, amb qui va construir un sistema de trens mecànics que s'accionaven mitjançant la força de la gravetat.[7] Temps després, però, la família es va traslladar a Spuyten Duyvil, al Bronx, per tal d'estar més a prop de l'estudi que Stirling Calder tenia llogat. L'any 1912, Stirling Calder fou nomenat cap del departament d'escultura de l'exposició internacional del Panamà i el Pacífic celebrada a San Francisco l'any 1915.[8]
Vida artística
El 1926 va fer a París un conjunt de figuretes de fusta i filferro articulades (El circ), que el portaren a fer escultures de filferro. Més tard s'encaminà cap a l'art abstracte, dins el qual pintà alguns quadres (Composició, 1930), i féu escultures entre les quals els 30 mòbils presentats a la Galeria Vignon de París el 1932.
Amb els mòbils són íntimament relacionats dos altres tipus escultòrics del mateix Calder: els standing mobiles (Pètals vermells, 1942; La Muntanya, 1957; Espiral, 1958; Palau de la UNESCO, París) i els stabiles, que presenten una llarga evolució des de les primeres escultures abstractes (Balena, 1937; Spiny, 1942; Teranyina del matí, 1945) fins a les formes monumentals, on el moviment i els espais buits són fonamentals (El falcó, 1963; El baró, 1965; Cinc ales, 1967). A més, ha fet il·lustracions, decoracions, joies, aiguades i fonts.
Vegeu també
Font de mercuri (1937)
Corcovado (1951)
Stabile-mobile (1965)
Eagle (1971)
4 ales (1972)
Muntanyes i núvols (1986)
Referències
↑ «Alexander Calder». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Hayes, Margaret Calder. Three Alexander Calders: A Family Memoir. Middlebury, VT: Paul S. Eriksson, 1977.
↑ «Calder Foundation». Calder.org. [Consulta: 21 juliol 2011].
↑ Davidson, 1966, p. 13.
↑ Davidson, 1966, p. 21-22.
↑ Davidson, 1966, p. 28-29.
↑ Davidson, 1966, p. 31.
↑ «Panama Pacific International Exposition». calder.org.
Bibliografia
Davidson, Jean. Calder: an autobiography with pictures. Nova York: Pantheon Books, 1966. ISBN 978-0-394-42142-1.
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexander Calder |
- Fundació Calder
Alexander Calder | |
|---|---|
| Escultures |
|
