San Millán de la Cogolla

Multi tool use
San Millán de la Cogolla |
|
|
 Monestir de San Millán de la Cogolla
|
|
Localització |
 |
|
42° 19′ 45″ N, 2° 51′ 44″ O / 42.329166666667°N,2.8622222222222°O / 42.329166666667; -2.8622222222222
|
|
|
|
Estat |
Espanya |
Autonomia |
La Rioja |
|
Capital |
San Millán de la Cogolla
|
Població |
Total |
222 (2018) |
• Densitat |
7,12 hab/km² |
Gentilici |
canaliego |
Idioma oficial |
Castellà
|
Geografia |
Superfície |
31,19 km² |
Altitud |
728 m |
Limita amb |
Berceo Estollo Tobía Anguiano Mansilla de la Sierra Villavelayo Ezcaray Pazuengos Villar de Torre
|
Organització política |
• Alcaldessa |
Maria del Pilar Mendoza Martinez
|
Identificador descriptiu |
Codi postal |
26326 |
Zona horària |
UTC+01:00
|
|
Codi de municipi INE |
26130 |
 |
San Millán de la Cogolla és un municipi espanyol de la comunitat autònoma de La Rioja. Ubicat al peu de la serra de la Demanda (Sistema Ibèric) al vessant oriental que separa la meseta espanyola de la vall de l'Ebre, a 728 metres d'altitud. Es troba a la vora del riu Cárdenas.
Cal destacar el Monestir de San Millán de la Cogolla, que va donar origen al poble, amb les dues seus: la més antiga, San Millán de Suso, habitat entre els segles VI i XI, al voltant de la tomba de Sant Emilià, i San Millán de Yuso, fundat en 1053 com a nova seu de la comunitat monàstica i habitat des de llavors.
En aquest darrer es troben les primeres mostres d'escriptura en castellà (o navarro-aragonès) i basc, les famoses Glosas Emilianenses.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: San Millán de la Cogolla 
|
 Municipis de La Rioja
|
Ábalos · Agoncillo · Aguilar del Río Alhama · Ajamil · Albelda de Iregua · Alberite · Alcanadre · Aldeanueva de Ebro · Alesanco · Alesón · Alfaro · Almarza de Cameros · Anguciana · Anguiano · Arenzana de Abajo · Arenzana de Arriba · Arnedillo · Arnedo · Arrúbal · Ausejo · Autol · Azofra · Badarán · Bañares · Baños de Río Tobía · Baños de Rioja · Berceo · Bergasa · Bergasillas Bajera · Bezares · Bobadilla · Brieva de Cameros · Briñas · Briones · Cabezón de Cameros · Calahorra · Camprovín · Canales de la Sierra · Canillas de Río Tuerto · Cañas · Cárdenas · Casalarreina · Castañares de Rioja · Castroviejo · Cellorigo · Cenicero · Cervera del Río Alhama · Cidamón · Cihuri · Cirueña · Clavijo · Cordovín · Corera · Cornago · Corporales · Cuzcurrita de Río Tirón · Daroca de Rioja · Enciso · Entrena · Estollo · Ezcaray · Foncea · Fonzaleche · Fuenmayor · Galbárruli · Galilea · Gallinero de Cameros · Gimileo · Grañón · Grávalos · Haro · Herce · Herramélluri · Hervías · Hormilla · Hormilleja · Hornillos de Cameros · Hornos de Moncalvillo · Huércanos · Igea · Jalón de Cameros · Laguna de Cameros · Lagunilla del Jubera · Lardero · Ledesma de la Cogolla · Leiva · Leza de Río Leza · Logronyo · Lumbreras · Manjarrés · Mansilla de la Sierra · Manzanares de Rioja · Matute · Medrano · Munilla · Murillo de Río Leza · Muro de Aguas · Muro en Cameros · Nájera · Nalda · Navajún · Navarrete · Nestares · Nieva de Cameros · Ochánduri · Ocón · Ojacastro · Ollauri · Ortigosa de Cameros · Pazuengos · Pedroso · Pinillos · Pradejón · Pradillo · Préjano · Quel · Rabanera · El Rasillo de Cameros · El Redal · Ribafrecha · Rincón de Soto · Robres del Castillo · Rodezno · Sajazarra · San Asensio · San Millán de la Cogolla · San Millán de Yécora · San Román de Cameros · San Torcuato · San Vicente de la Sonsierra · Santa Coloma · Santa Engracia del Jubera · Santa Eulalia Bajera · Santo Domingo de la Calzada · Santurde de Rioja · Santurdejo · Sojuela · Sorzano · Sotés · Soto en Cameros · Terroba · Tirgo · Tobía · Tormantos · Torre en Cameros · Torrecilla en Cameros · Torrecilla sobre Alesanco · Torremontalbo · Treviana · Tricio · Tudelilla · Uruñuela · Valdemadera · Valgañón · Ventosa · Ventrosa · Viguera · Villalba de Rioja · Villalobar de Rioja · Villamediana de Iregua · Villanueva de Cameros · El Villar de Arnedo · Villar de Torre · Villarejo · Villarroya · Villarta-Quintana · Villavelayo · Villaverde de Rioja · Villoslada de Cameros · Viniegra de Abajo · Viniegra de Arriba · Zarratón · Zarzosa · Zorraquín
|
Llista de municipis de La Rioja |
Registres d'autoritat |
BNE: XX454368
BNF: cb155105756
VIAF: 127119750
ISNI: 0000 0001 2206 7028
|
Bases d'informació |
|
N jfC0nUM,3Jhmi1MvZfotKg dh 2,xzW44tet iH1TtQvBR Li,mmpxK9STI258
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...