Biblioteca-Arxiu Petro Nuez
Multi tool use
Biblioteca-Arxiu Petro Nuez
|
| Dades bàsiques |
|---|
| Tipus entitat |
biblioteca
|
| Forma jurídica |
associació
|
| Activitat |
|---|
|
|
|
| Organització i govern |
|---|
Seu central 
|
La Creu Alta, Espanya
- 41° 33′ 14″ N, 2° 06′ 07″ E / 41.553921°N,2.102062°E / 41.553921; 2.102062
|
|
Mapa ubicació seu principal
|
 |
La Biblioteca-Arxiu Petro Nuez és una biblioteca inscrita al registre de biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya. És la biblioteca i arxiu de l'Associació Catalana d'Esperanto i recull més de 100 anys d'història esperantista.[1] Està situada a Sabadell (c/ Papa Pius XI, 130) i porta el nom de Pere Nuez Pérez, georgista i mestre de la llengua auxiliar internacional esperanto.[2] Al morir, la seva vídua Maria Garcés i Coll va llegar el seu arxiu personal a l'Associació Catalana d'Esperanto.[3] La Biblioteca-Arxiu Petro Nuez compta amb un fons de més de 3.000 llibres, així com diverses col·leccions de revistes i publicacions periòdiques d'arreu del món, a més de material pedagògic, cartells de congressos i diverses curiositats (pins, postals, etc.). També custodia els arxius de l’Associació Catalana d’Esperanto i del Centre d’Esperanto de Sabadell, el més actiu dels centres esperantistes catalans després de la Guerra Civil.[2] Els fons s'han enriquit amb les donacions i llegats d'onze destacats esperantistes catalans, com l'escriptor catalanista Frederic Pujulà i Vallés, el pedagog i lingüista Delfí Dalmau, l'escriptor i poeta Jaume Grau Casas, el sindicalista socialista Ramón Fernández Jurado, el pare Manuel Casanoves o l'humanista Lluís Armadans i Marfà.[3] El desembre de 2014 es va posar en marxa una campanya de micromecenatge a la plataforma verkami per aconseguir els fons necessaris per a una restructuració de la biblioteca-arxiu. La seva inauguració va tenir lloc el 4 de juliol de 2015.[4]
Vegeu també
- Llista de biblioteques de Sabadell
Referències
↑ Poblet i Feijoo, Francesc i Hèctor Alòs i Font. Història de l'esperanto als Països Catalans (en català i esperanto). Barcelona: Associació Catalana d'Esperanto, 2010. ISBN ISBN 978-84-936728-6-7.
↑ 2,02,1 Marco Botella, Antonio. Esperanto en Katalunio (1887-1987) (en esperanto). Barcelona: Barcelona Esperanto-Centro, 2005.
↑ 3,03,1 Puig, Llibert «Malkovru la bibliotekon de KEA». Kataluna Esperantisto, 343, 2007.
↑ «S’inauguren noves instal·lacions de la biblioteca especialitza en esperanto a Sabadell». http://www.isabadell.cat/ El diari digital de Sabadell, 07-07-2015. [Consulta: 7 juliol 2015].
Enllaços externs
- Pàgina de la Biblioteca-Arxiu Petro Nuez al web de les biblioteques de la Generalitat de Catalunya
cwXouPHSg,RSyvXccxSNdHZz3 E lg3bHGgK4af 0IIePo42T8SJnu,yTtwEPPH0KPFs 7lIW,Jc2Hs scYA
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
