Antipapa














Infotaula de càrrec políticAntipapa

Tipus
líder religiós i papa
Modifica les dades a Wikidata

Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.[1] Considerar antipapa algú que hagi pretès ocupar el càrrec papal no vol dir pas que la seva doctrina sigui contrària a la canònica, sinó que la seva proclamació com a Papa és il·legítima.



Causes


Històricament, els antipapes han sorgit per raons diverses, tot i que principalment estan relacionades amb aquestes tres:



  • Discordança doctrinal.

  • Deportació o empresonament del pontífex.

  • Doble elecció.



Llista completa dels antipapes


El primer antipapa va ser Sant Hipòlit de Roma, entre els anys 217 i 235, i el darrer reconegut canònicament per l'Església catòlica va ser Fèlix V (1440-1449), escollit pel Concili de Basilea.




  • Hipòlit de Roma (217-235)


  • Novacià (251)


  • Fèlix II (335-365)


  • Ursí I (366-367)


  • Eulali I (418-419)


  • Llorenç (498; 501-505)


  • Diòscor (530)


  • Teodor II (687)


  • Pasqual I (687)


  • Constantí (767-769)


  • Felip (768)


  • Joan VIII (844)


  • Anastasi III (855)


  • Cristòfor I (903-904)


  • Bonifaci VII (974; 984-985)


  • Joan XVI (997-998)


  • Gregori VI (1012)


  • Benet X (1058-1059)


  • Honori II (1061-1072)


  • Climent III (1080; 1084-1100)


  • Teodoric I (1100)


  • Albert I (1102)


  • Silvestre IV (1105-1111)


  • Gregori VIII (1118-1119)


  • Celestí II (1124)


  • Anaclet II (1130-1138)


  • Víctor IV (1159-1164)


  • Pasqual III (1164-1168)


  • Calixt III (1168-1178)


  • Innocenci III (1179-1180)


  • Nicolau V (1328-1330)


  • Climent VII, antipapa de la línia d'Avinyó, (1378–1394)


  • Benet XIII de la línia d'Avinyó, (1394–1423)


  • Alexandre V de la línia pisana, (1409–1410)


  • Joan XXIII de la línia pisana, 1410–1415


  • Climent VIII de la línia d'Avinyó, 1423–1429


  • Benet XIV (Bernard Garnier), de la línia d'Avinyó, 1425–1430?


  • Fèlix V, duc Amadeu VIII de Savoia (1440-1449), electe al Concili de Basilea



Referències





  1. ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 27 setembre 2017].






A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antipapa Modifica l'enllaç a Wikidata





Screenruler.svg
Aquest article tracta sobre un tema bàsic, però és molt curt.
Convindria ampliar-lo. Elimineu-ne aquest avís quan contingui prou informació.



-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more