Nive d'Arnéguy , Bastan , Ampro , Berroko erreka , Hillans , Lakako erreka , Latsa , Laurhibar , Laxia , Nive de Béhérobie , Nive des Aldudes , Antzara
Característiques
Dimensions
79,5 m ()
Creua
França
Superfície
1.030 km²
Superfície de la conca
1.030 km²
Mesures i indicadors
Cabal
34 m³/seg
El riu Errobi es troba al País Basc del Nord, Iparralde, en gascó es diu Niva i en francès, i oficialment, Nive.
Contingut
1Geografia
2Afluents principals
3Hidrologia
4Referències
5Enllaços externs
Geografia
Neix al peu de la muntanya Mendi Zar (1.323 m d'altitud), rep el nom basc d'Harpeko erreka. Transcorre pels territoris històrics bascos de la Baixa Navarra, i Lapurdi. Fa 78 km de llarg i la seva conca és de 1.030 km². A Donibane Garazi, capital de la Baixa Navarra, s'ajunten tres afluents al riu Errobi que es diuen:
Beherobia (el de més cabal),
Laurhibar
Arnegi
Al nord del poble d'Itsasu a l'entrada del territori de Lapurdi s'hi forma un congost. A Baiona s'uneix amb el riu Aturri.
Al riu Errobi s'hi practica la pesca del salmó i es fan esports d'aventura com el ràfting.
Afluents principals
Ezterrengibel
Aldude
Lakako
Baztan
Latsa
Hidrologia
La conca del riu Errobi té una pluviometria important, amb una mitjana de 1.680 mm anuals. El règim del riu és pluvial, la neu hi té poca importància.
Basant-se en 42 anys de dades, obtingudes a l'estació d'aforament de cabal de Kanbo, (1967 a 2008.[1] que comprenen el 85% de la conca total ha resultat un cabal mitjà de 30,2 m³ d'aigua per segon, amb els mesos d'estiu per sota de la mitjana anual.
Cabal per mesos en m³/s mesurat a Kanbo Dades: de 1967 a 2008
La crescuda més alta va ésser amb un cabal instantani de 745 m³/segon el desembre de 1994.
Referències
↑ Banque Hydro - Station Q9312510
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Errobi
Web de pesca fluvial
Rius del País Basc
Rius que travessen el territori de la comunitat autònoma del País Basc
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...