1851
Multi tool use
Any 1851
Anys:
|
1848 1849 1850 - 1851 - 1852 1853 1854
|
Dècades:
|
1820 1830 1840 - 1850 - 1860 1870 1880
|
Segles:
|
segle xviii - segle xix - segle xx
|
Calendari d'esdeveniments
|
1851 en altres calendaris
Calendari gregorià
|
1851
MDCCCLI
|
Ab urbe condita
|
2604
|
Calendari armeni
|
1300
|
Calendari xinès
|
4547 – 4548
|
Calendari hebreu
|
5611 – 5612
|
Calendaris hindús
- Vikram Samvat
- Shaka Samvat
- Kali Yuga
|
1906 – 1907
1773 – 1774
4952 – 4953
|
Calendari persa
|
1229 – 1230
|
Calendari islàmic
|
1267 – 1268
|
Calendari rúnic
|
2101
|
Esdeveniments
- Països Catalans
- Resta del món
Rebel·lió dels Taiping.
- Estrena de Rigoletto.
- Fundació del The New York Times.
- Publicació de Moby Dick.
- Fi de la Segona República Francesa.
Léon Foucault demostra la rotació de la Terra amb un pèndol.
- Prohibició de l'esclavitud a l'Equador i Colòmbia.
Naixements
- Països Catalans
1 de febrer, Barcelona: Jaume Ferran i Clua —més conegut com el Dr. Ferran—, metge i bacteriòleg, inventor d'un vaccí contra el còlera (m. 1929.
1 d'agost, Sabadell: Marian Burguès i Serra, ceramista i lliurepensador català.
9 d'octubre, Sabadell: Pau Colomer i Oliver, industrial tèxtil, comerciant, escriptor i promotor de la cultura catalana.
Figueres (Alt Empordà) : Esteve Trayter i Colomer, pedagog i col·leccionista.
- Resta del món
13 d'abril: Hermenegildo Estevan y Fernando, pintor
27 de juliol, Torsång: Ivar Hedenblad, director d'orquestra, compositor i pedagog musical suec.
15 de setembre, la Corunya: Emilia Pardo Bazán, escriptora gallega, introductora del naturalisme a Espanya.
- 20 de setembre: Henry Stephens Salt, escriptor anglès.
Necrològiques
- Països Catalans
Vic: Gervasi Costa i Llobateras, divulgador científic i sacerdot (n. 1810).
- Resta del món
21 de maig, París (França): Léon Bourgeois, polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1920 (m. 1925).
1 de febrer: Mary Shelley, escriptora anglesa (n. 1797).
25 de desembre, Barcelona: Andreu Avel·lí Pi i Arimon, historiador i epigrafista especialitzat en història de Barcelona.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1851 
|
fr5,dD3ZgXNReG,pSXn JNN1,9
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
