Ngtjyty

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs. Queden 151 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 
  1256, Regne de Mallorca: Jaume I escriu una carta als prohòmens e a tota la universitat de la ciutat e de tot lo regne de Malorques per demanar que jurassin com a hereu a Jaume II de Mallorca.^[1]
  


• 
  1391, Palma, Mallorca: La població cristiana en saqueja el call.^[2]
  


• 
  1439, Barcelona: Es posa la primera pedra del port.^{[cal citació]}
  


• 
  1708: Primera representació d'òpera a Catalunya, a la Llotja de Mar de Barcelona, en presència de l'Arxiduc Carles d'Àustria.^[3]
  


• 
  1881, Barcelona: s'estrenava a Catalunya i Espanya l'òpera Carmen de Georges Bizet, al Teatre Líric.


• 
  1931, Catalunya: s'hi aprova en referèndum l'Estatut de la Generalitat provisional, conegut com l'Estatut de Núria.
  

Resta del món

• 
  1588, Gravelines, Canal de la Mànega, costa francesa: Batalla de Gravelines. Durant la Guerra angloespanyola de 1585–1604, les forces navals britàniques comandades per Lord Charles Howard i Sir Francis Drake derroten l'armada espanyola (també anomenada, irònicament, Armada Invencible).


• 
  1798 - Abukir (Egipte): La marina britànica guanya la Batalla del Nil contra les forces de Napoleó Bonaparte en la Campanya napoleònica d'Egipte i Síria.


• 
  1934: Amb la mort de von Hindenburg, Adolf Hitler assumeix la presidència de la República de Weimar, fusionant els càrrecs de president i canceller.


• 
  1937: S'aprova llei en els Estats Units que declara la marihuana il·legal.^[4]
  


• 
  1943: Rebel·lió en el camp de concentració de Treblinka.^[5]
  


• 
  1945: Acaba la Conferència de Potsdam, que decideix la divisió d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial.


• 
  1980, Bolonya, Itàlia: Atemptat de l'Estació de Bolonya per terroristes neo-feixistes.


• 
  1990: Invasió de Kuwait per part de l'Iraq. El Consell de Seguretat de l'ONU condemna l'acció.

Naixements

Països Catalans

• 
  1922 - Barcelona: Jordi Sabater Pi, primatòleg català, especialista mundial en etologia (m. 2009)

Resta del món

• 
  1834 - Colmar, França: Frédéric Auguste Bartholdi, escultor autor de l'Estàtua de la Llibertat (m. 1904).


• 
  1835 - Barnesville (Ohio), Estats Units: Elisha Gray, inventor del telèfon (m. 1901).


• 
  1922 - Lansing, Michigan, Estats Units: Big Nick Nicholas saxofonista i cantant de jazz.


• 
  1923: Ximon Peres, polític d'Israel (m. 2016).


• 
  1925: Mercedes, Buenos Aires, Argentina: Jorge Rafael Videla, militar i president de facto de l'Argentina durant l'última dictadura militar.


• 
  1941:
  
  
  
  • 
    Echternach (Luxemburg): Jules A. Hoffmann, biòleg francès d'origen luxemburguès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2011.
  
  
  • 
    Etterbeek, Brusseles (Bèlgica): François Weyergans, escriptor i realitzador cinematogràfic belga, menbre de l'Acadèmia Francesa i Premi Goncourt 2005.
  
  
  
  


• 
  1942: Isabel Allende, escriptora (Lima - Perú)

Necrològiques

Països Catalans

• 
  1218: Ramon de Palafolls, bisbe de Girona
  


• 
  1897, Sant Boi de Llobregat: María Angustias Giménez Vera, religiosa cofundadora de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.


• 
  2006, Perpinyà, Rosselló: Max Havart, compositor de sardanes.

Resta del món

• 
  429 aC: Pèricles
  


• 
  1921: Enrico Caruso, cantant italià d'òpera (n. 1873)


• 
  1922, Illa del Cap Bretó, Canadà: Alexander Graham Bell, nord-americà d'origen escocès inventor del telèfon (n. 1847).


• 
  1923: California (EUA): Warren G. Harding, 29è president dels Estats Units (n. 1865).


• 
  1934: Paul von Hindenburg, militar alemany i President de la República de Weimar.


• 
  1968, Sant Sebastià: Melitón Manzanas, cap de la Brigada Político-Social al País Basc és assassinat per ETA
  


• 
  1973, Corbola, prop de Rovigo, Vèneto: Rosetta Pampanini, soprano italiana.


• 
  1976: Fritz Lang, director de cine nord-americà d'origen austríac


• 
  1984, Bernal, Província de Buenos Aires, Argentina: Quirino Cristiani, caricaturista i director d'animació argentí


• 
  2004: Henri Cartier-Bresson, fotògraf francès


• 
  2016, Damanhur, Egipte: Ahmed Hassan Zewail, químic nord-americà d'origen egipci, Premi Nobel de Química de l'any 1999.

Festes i commemoracions

Santoral

^[6]

Església Catòlica

^[7]

• 
  Mare de Déu dels Àngels;


• 
  Maria de la Porciúncula.


• Sants i beats al Martirologi romà (2011):
  
  
  
  • 
    Cèntola i Elena de Valdelateja, màrtirs (s. I);
  
  
  • 
    Rutili, màrtir a l'Àfrica (212);
  
  
  • 
    Papa Esteve I (257);
  
  
  • 
    Eusebi de Vercelli, bisbe màrtir (371);
  
  
  • 
    Màxim de Pàdua, bisbe (s. III-IV);
  
  
  • 
    Serè de Marsella, bisbe (601);
  
  
  • 
    Betari de Chartres, bisbe (ca. 623);
  
  
  • 
    Pere d'Osma, bisbe (1109);
  
  
  • 
    Pierre-Julien Eymard, prevere i fundador de la Congregació del Santíssim Sagrament i de les Serventes del Santíssim Sagrament (1868).
  
  
  • 
    Beata Joana d'Aza, mare de Sant Domènec de Guzmán (s. XIII);
  
  
  • Beat Ceferino Giménez Malla, màrtir (1936);
  
  
  • Beat Felipe Munárriz Azcona,
  
  
  • Beats Juan Díaz Nosti, Leoncio Pérez Ramos, preveres màrtirs (1936);
  
  
  • Beats Francisco Calvo Burillo i Francisco Tomás Serer, preveres màrtirs (1936).
  
  
  
  


• Sants no inclosos al Martirologi:
  
  
  
  • 
    Teòdota, Evodi, Hermògenes i Cal·lixta de Nicea, màrtirs (304);
  
  
  • 
    Auspici d'Apt, bisbe màrtir;
  
  
  • 
    Gaudenci de Coira, màrtir;
  
  
  • 
    Etheldritha de Crowland, reclosa (834);
  
  
  • 
    Plegmund de Canterbury, arquebisbe (914);
  
  
  • 
    Basili de Moscou, foll en Crist (1552);
  
  
  • trasllat de les relíquies d'Albà de Verulam;
  
  
  • 
    Caterina de Vadstena, celebrat a Suècia:
  
  
  
  


• Beats no inclosos al Martirologi:
  
  
  
  • 
    Gundecar d'Eichstätt, bisbe (1075);
  
  
  • 
    Federico Campisani, eremita (1335);
  
  
  • 
    Thomas Hales, monjo a Dover, màrtir (1295);
  
  
  • 
    August Czartoryski, príncep i religiós (1893), a l'orde salesià
  
  
  
  


• Venerables:
  
  
  
  • 
    Guillem de Rieval, monjo (1145);
  
  
  • 
    Giustino Maria Russolillo, sacerdot i fundador (1955).
  
  
  
  


• Serventa de Déu María Angustias Giménez Vera, cofundadora de la congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.

Església Armènia (14 hrotits)

Elies, profeta.

Església Copta (26 abib

•  : Josep de Natzaret, pare de Jesús;
  
  • 
    Timoteu d'Alexandria, patriarca (385)
  
  

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 15 d'agost del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 20 de juliol del calendari julià.

• 
  Sant Aaron, sacerdot, germà de Moisès;


• 
  Sant Elies, profeta;


• 
  Flavià II d'Antioquia, patriarca (518);


• 
  Elies I de Jerusalem, patriarca (518);


• 
  Abraham de Galitx (1375);


• 
  Leonci i Sabas de Stromin (1392);


• 
  Atanasij Fylypovyč, abat màrtir (1648);


• 
  Valentine Amfiteatrov, prevere (1908);


• 
  Konstantin, Nikolai, preveres màrtirs (1918);


• 
  Ornalskij, prevere, i Juvenal, diaca (1919);


• 
  Lídia, Alexis i Kiril, soldats màrtirs (1928);


• 
  Aleksandr, Jirji, Ivan, Sergei, Fiodor, Tihon, Kosmas, Eufimios i Piotr, preveres màrtirs (1930);


• 
  Alexis Medvedkov, prevere (1934);


• 
  Alexei, prevere màrtir (1938);


• 
  Elies Fondaminskij (1942),


• 
  Dmitri Klepinine, prevere (1944),


• 
  Georg Skobtsov (1944),


• 
  Maria Skobtsova, monja (1945).

Església Ortodoxa Georgiana

• 
  Salomé de Geòrgia, màrtir (s. XIII);


• 
  Ilias Txavtxavadze, màrtirs (1907).

Esglésies luteranes

• 
  Christoph Friedrich Blumhardt, rector (1919).

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viquinotícies