Vinebre






























































































Infotaula de geografia política










Escut de Vinebre

Escut de Ca Martí o Escut de Casa Poquet.jpg
Escut de Ca Martí, declarat bé cultural d'interès nacional



Localització







Localització de Vinebre respecte de la Ribera d'Ebre.svg

41° 11′ 02″ N, 0° 35′ 24″ E / 41.18381°N,0.58989°E / 41.18381; 0.58989



Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Tarragona
Vegueria Terres de l'Ebre
Comarca Ribera d'Ebre
Entitats de població
1
Població
Total
432 (2018)
• Densitat
16,36 hab/km²
Llar
44 (1553)
Gentilici
Vinebrà, vinebrana
Geografia
Superfície
26,4 km²
Altitud
34 m
Limita amb

Organització política
• Alcalde
Gemma Carim Girones
Identificador descriptiu
Codi postal
43792
Fus horari
UTC+01:00

Codi de municipi INE
43177
Codi territorial IDESCAT
431779
Modifica les dades a Wikidata

Vinebre és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.




Contingut






  • 1 Demografia


  • 2 Llocs d'interès


  • 3 Vinebrans distingits


  • 4 Referències


  • 5 Vegeu també


  • 6 Enllaços externs





Demografia
































Evolució demogràfica
1497 1515 1553 1787 1887 1900 1920 1950 1970 2010 2018
38 44 44 399 1.123 1.196 1.055 700 553 459 432

1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)


Llocs d'interès


Vegeu també: Centre històric de Vinebre


  • Establiment ibèric de Sant Miquel.[1]

Entre els edificis d'interès[2] hi ha:




  • Ca Don Joan, s. XVI. Ostenta a la seua façana l'escut dels Domènec.[3]


  • Col·legi teresià, 1888-1904. Obra de Bernardí Martorell (1870-1937) col·laborador d'Antoni Gaudí.



Vinebrans distingits




  • Enric d'Ossó i Cervelló (1840-1896), eclesiàstic, fundador de les Teresianes,


  • Enriqueta Ferrús i Ribes (1868-1922), llibretera i impressora catalanista.


  • Josep Vila i Amorós (1919-2011), músic molt vinculat al moviment coral, Medalla d'Honor de Barcelona 2001,



Referències





  1. ↑ Calvet, Jordi «El port dels Ibers». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, juny 2008, p. 56. ISSN: 1695-2014.


  2. ↑ Antoni López i Daufí; Guia d'arquitectura de la Demarcació de l'Ebre; pàg. 20-21; Ed. COAC-Demarcació de l'Ebre; Imp. Sistemes Comunicació Gràfica; ISBN 84-88258-62-3


  3. ↑ Gracià, Oriol «el gall de ferro del palau». Sàpiens [Barcelona], núm. 95, setembre 2010, p. 62. ISSN: 1695-2014.




Vegeu també



  • Ca Don Jaume (Vinebre)

  • Ermita de Sant Miquel (Vinebre)

  • Església de Sant Joan Baptista (Vinebre)

  • Escuts i banderes de la Ribera d'Ebre

  • Vimblanc



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vinebre Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Pàgina web de l'Ajuntament de Vinebre

  • Lloc web de l'hostal Sant Miquel









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more