Psicòstasi






Psicòstasi. Llibre dels morts d'Ani, 1275 aC


La psicòstasi (del grec psicostasia: pesar les ànimes) és un terme que es refereix al judici dels morts.[1]




Contingut






  • 1 Mitologia egípcia


  • 2 Cristianisme


  • 3 Altres religions


  • 4 Referències


  • 5 Bibliografia


  • 6 Vegeu també


  • 7 Enllaços externs





Mitologia egípcia


Les ànimes dels difunts (ka) eren pesades, durant la psicòstasi, usant la "ploma de la veritat" que proporcionava Maat, la dea de la veritat i la justícia. Aquesta operació es pot veure a les imatges dels llibres dels morts que acompanyen les mòmies egípcies.


Si l'ànima, representada pel cor del difunt, pesava més que la ploma d'estruç, per causa dels seus pecats, era devorada per Ammit i Babi. Si l'ànima pesava menys, anava al paradís d'illes cobertes de canyes (Aaru). Aquesta operació era supervisada pels déus; SòcaresHorus duia el mort fins davant Osiris; Anubis vigilava la balança, i Thot registrava el resultat del judici; els quatre fills d'Horus eren representats sobre una flor de lotus oberta, i Isis i Neftis, i darrere els déus del Més Enllà, i pels 42 jutges del Tribunal d'Osiris, encara que alguns aspectes poden variar d'un llibre dels morts a un altre, car no hi ha dos llibres iguals (vegeu: El judici d'Osiris).[1][2]



Cristianisme




Sant Miquel pesant una ànima. Obra del Mestre de Soriguerola conservada al MNAC


Als llibres de Job i de Daniel, de l'Antic Testament, es fa referència al pesament dels actes de les persones per mesurar si en el conjunt d'aquests actes predomina el bé o el mal (pecat).[3] També se'n parla a l'Apocalipsi d'Esdres.[4] Al llibre de l'Apocalipsi de Sant Joan diu que es jutjaran les ànimes.[1][5] Això es tradueix, en l'art cristià, en la representació de sant Miquel arcàngel pesant les ànimes, sovint formant part de representacions del Judici Final.[6]



Altres religions


La religió tradicional de Grècia, l'hinduisme, el budisme, l'islam i el zoroastrisme també inclouen la psicòstasi.[1]



Referències





  1. ↑ 1,01,11,21,3 Rodríguez Santidrián, Pedro. «Psicostasía». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 353. ISBN 84-7838-400-6. 


  2. ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.193. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014]. 


  3. ↑ Rodríguez Peinado, 2012, p. 11-12.


  4. ↑ Rodríguez Peinado, 2012, p. 12.


  5. ↑ Apocalipsi 20:11-15


  6. ↑ Rodríguez Peinado, 2012, p. 13.




Bibliografia


  • Rodríguez Peinado, Laura «La psicostasis» (en espanyol). Revista Digital de Iconografía Medieval, 4, 7, 2012, pàg. 11-20 [Consulta: 29 agost 2016].


Vegeu també



  • Metempsicosi

  • Judici Final



Enllaços externs




  • La tomba de Sennedjem.


  • Imatges de la psicòstasi, italià.


  • La psicòstasi al web "Amigos del Románico" (en espanyol)




-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more