Dionís l'Exigu
| Nom original | (la) Dionysius Exiguus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 475 Escítia Menor |
| Mort | 540 ↔ 556 Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | Monjo, matemàtic, traductor i canonista |
| Període | Imperi Romà |
| Enaltiment | |
| |
| Festivitat | 1 de setembre |
 | |
Dionís l'Exigu (Dionysius Exiguus en llatí, Dionisie cel Mic en romanès) (c. 470 - c. 544), monjo erudit i matemàtic del segle VI, i el fundador de l'era cristiana o Anno Domini. Era originari de l'Escítia Menor, a l'actual territori de Dobrudja, Romania, abat del monestir dels "monjos escites" a Roma. És en la taula de Pasqua de Dionís l'Exigu on es determinà per primera vegada l'era anomenada Anno Domini (any del senyor).
Dionís l'Exigu no dotà la nostra era d'un any zero. Això no és sorprenent, ja que a l'Europa alt-medieval ningú no coneixia la xifra o el nombre zero. Tanmateix, la presència de la paraula llatina nulla en la tercera columna de la seva taula de Pasqua crea la impressió que Dionís conegués aquest important nombre. Però no hi ha res a partir del qual pogués deduir-se que la seva nulla fos un zero vertader (de totes maneres, ell no l'utilitzà en els seus càlculs). A Europa va haver d'esperar-se fins al segon mil·lenni abans que es pogués disposar del nombre zero.
L'any 525, el Papa Hormisdes I (Papa a partir del 514 a 523) encarregà a Dionís l'Exigu, anomenat així per ser petit d'estatura, establir com l'any primer de l'era cristiana el del naixement de Jesús. Dionís va calcular la data a partir del Cicle metònic en correspondència a la Pàsqua amb lluna plena, i va calcular 7 cops 4 cicles, 532 anys, que va fer quadrar amb el següent cicle de pasqua al cap de 7 anys, de manera que va establir que l'any zero seria 525 anys abans del llavors present,[1] establint que Jesús va néixer l'any 753 a.u.c (des de la fundació de Roma), quan va haver de succeir cap al 748 a.u.c.
Una de les primeres col·leccions de Dret canònic fou la realitzada al segle VI per Dionís l'Exigu. Va traduir al llatí els cànons dels concilis orientals i hi afegí 39 decrets papals.
Referències
↑ Herman Hansen, Mogens. The Triumph of Time: Reflections of a Historian on Time in History (en anglès). Museum Tusculanum Press, 2002, p. 69. ISBN 8772898267.
