Setze Regnes




















Setze Regnes

Xinès tradicional:
十六國

Xinès simplificat:
十六国
Mandarí

Pinyin:
Shíliù Guó





























































Història de la Xina
Història de la Xina

ANTIGA

3 Augustos i 5 Emperadors

Dinastia Xia 2100–1600 aC

Dinastia Shang 1600–1046 aC

Dinastia Zhou 1045–256 aC
 Zhou Occidental
 Zhou Oriental
   Primaveres i Tardors
   Regnes Combatents

IMPERIAL

Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC

Dinastia Han 206 aEC–220 EC
  Han Occidental
  Dinastia Xin
  Han Oriental

Tres Regnes 220–280
  Wei, Shu i Wu

Dinastia Jin 265–420
  Jin Occidental

16 Regnes
304–439
  Jin Oriental

D. Meridionals i Septentrionals
420–589

Dinastia Sui 581–618

Dinastia Tang 618–907
  ( Segon Zhou 690–705 )

5 Dinasties &
10 Regnes

907–960

Dinastia Liao
907–1125

Dinastia Song
960–1279

  Song del Nord


Xia Occ.
  Song del Sud

Jin


Dinastia Yuan 1271–1368

Dinastia Ming 1368–1644

Dinastia Qing 1644–1911

MODERNA

República de la Xina 1912–1949

República Popular
de la Xina

Des del 1949

República de
la Xina
(Taiwan)
Des del 1945





El període dels Setze Regnes a la Xina (xinès tradicional: 十六國; xinès simplificat: 十六国; pinyin: Shíliù Guó), fou una sèrie de nombrosos i efímers regnes establerts al nord de la Xina i regions properes entre el 304 i el 439, quan la dinastia Jin es va retirar al sud de la Xina. El terme fou introduït per Cui Hong al llibre Shiliuguo Chunqiu (Annals de primavera i tardor dels setze regnes) i limitat només als 16 regnes d'aquesta era, concretament els estats de Han Zhao, Zhao posteriors, Cheng Han, Liang anteriors, Liang posteriors, Liang septentrionals, Liáng occidentals, Liang meridionals, Yan anteriors, Yan posteriors, Yan septentrionals, Yan meridionals, Qin anteriors, Qin posteriors i Qin occidentals i Xia. El terme s'ha ampliat per incloure a totes les sobiranies del 304 fins al 439. No tots aquest estats van existir durant aquest període.


Un terme menys usat, el Període dels Setze Regnes representa aquesta època turbulenta del 304 al 439.


Gairebé tots els governants dels regnes eren part de l'ètnia Wu Hu i afirmaven ser emperador i wangs (reis). Els Xinesos Han van fundar els següents quatre estats: Yan septentrionals, Liang occidentals, Liang anteriors i l'estat de Wei. Sis governants xinesos dels Liang anteriors van romandre nominalment sota el govern de la dinastia Jin. La Dinastia Wei del Nord no es compta com un dels Setze Regnes tot i que va ser fundada durant el període.




Contingut






  • 1 Història


    • 1.1 Aixecament inicial


    • 1.2 Han-Zhao i Zhao Posterior


    • 1.3 Ascensió de Ran Wei


    • 1.4 Yan anteriors i Qin anteriors


    • 1.5 Expedicions de Huan Wen


    • 1.6 Ensulsiada de Qin anteriors


    • 1.7 Expedicions de Liu Yu




  • 2 Participació dels regnes no Han ni Wuhu


  • 3 Vegeu també


  • 4 Bibliografia


  • 5 Notes





Història


El període dels Setze Regnes, també conegut com el període Wu Hu, va ser un dels períodes més devastadors de la història xinesa. Després d'un llarg període de domini xinès des de la dinastia Qin, l'aixec Wu Hu s'apoderà de gran part del cor de la Xina. Això no acabaria fins que Jin recuperà gran part del centre de la Xina, mentre que Wei del Nord es va fer amb les àrees al nord del riu Groc.



Aixecament inicial


Article principal: Aixecament Wu Hu

En el 304 EC, després de l'esclat de la guerra civil en la Dinastia Jin, les tribus Wu Hu, dirigides pels Xiongnu, es van aixecar contra el domini xinès. Al voltant del 311 EC, amb el Desastre de Yongjia, les tribus Wu Hu sota el règim dels xiongnu de Han va començar la seva dominació sobre la plana del nord de la Xina.[1] Al voltant del 317 EC, les forces de Jin ja havien estat completament expulsades del nord de la Xina. Un intent de recuperar la plana central de la Xina dirigit pel general Zu Tì (祖逖) va tenir èxit inicialment recuperant les actuals províncies de Henan i Shan-tung (Shandong), però va acabar amb la mort de Zu en el 321 EC.[2]



Han-Zhao i Zhao Posterior


Articles principals: Han Zhao i Zhao posterior

Encara que el règim xiongnu de Han (que va ser canviat a Zhao anteriors) era dominant en la Xina del nord, el general jie Shi Le va desafiar el domini xiongnu. En el 329 EC, Shi Le va enderrocar Zhao anteriors i va reunificar el nord de la Xina.[3] El govern Jie va ser extremadament brutal, segons es conta fins i tot usant moltes noies xineses com a provisions per a l'exèrcit. Més tard el govern de Zhao acabaria finalment amb l'ascensió de Ran Min en el 350 EC.



Ascensió de Ran Wei


Articles principals: Guerra Wei-Jie i guerra Wei-Xianbei

Ran Min, un xinès, restaurà el govern nadiu i originari de la Xina en el 350 EC. Això no obstant, el seu govern es va trobar amb l'oposició dels jie i altres wu hu. En resposta, Ran Min va ordenar que milers de Wu Hu foren ajusticiats. Els intents per enderrocar Ran Wei per part dels Jie i altres tribus Wu Hu van fracassar en gran mesura fins que els Xianbei van envair Ran Wei el 352 EC i van derrotar a Ran Min.[4]



Yan anteriors i Qin anteriors


El règim dels Yan anteriors fundat pels Xianbei llavors va procedir a dominar gran part de la Xina del nord. Mentrestant, membres de la tribu Di van conquerir la regió al voltant de Shanxi, i van formar el règim de Qin anteriors. En el 370 EC, Qin anteriors envaí i conquerí Yan anteriors, unificant la majoria del nord de la Xina. El 376 EC, després de dues campanyes contra Liang anteriors i l'estat de Dai, el governant de Qin anteriors, Fú Jiān, va tornar a unificar tot el nord de la Xina. La independència de l'últim estat xinès, la Dinastia Jin, estava ara en perill.[5]



Expedicions de Huan Wen




Territori de l'antic regne de Qin i la Dinastia Jin en el 376.


Article principal: Expedicions de Huan Wen

El general de Jin, Huan Wen, estava decidit a recuperar el nord de la Xina per la Dinastia Jin. Entre el 346 i el 369 EC, Huan Wen va llançar una sèrie d'expedicions contra els estats Wu Hu al nord. Tot i això, a causa de la falta de suport de la cort Jin, Huan Wen no va tenir èxit.[6]



Ensulsiada de Qin anteriors


Article principal: Batalla del Riu Fei

Tractant de capitalitzar el seu èxit i de conquerir tota la Xina, Fú Jiān va procedir a envair el territori de la dinastia Jin, l'últim estat xinès-han, la conquesta del qual faria a Fu Jian el primer governant no-xinès de la Xina. Malgrat tot, l'exèrcit de Jin es fa refer i les forces xineses van aconseguir un èxit complet en la batalla del Riu Fei, on uns 300.000 soldats de Qin anteriors van ser derrotats per un exèrcit de 80.000 soldats de Jin. Qin anteriors llavors es va ensulsiar. Després de la batalla, les forces de Jin van guanyar part dels territoris de Henan i Shantung.[7]



Expedicions de Liu Yu


Article principal: Expedicions de Liu Yu

En l'any 406 EC, el general de Jin, Liu Yu, va començar una sèrie de campanyes destinades a reclamar el cor del territori xinès. Aquestes campanyes van ser un èxit extraordinari i pel 416 EC les forces de Jin havien guanyat les dues capitals de Luoyang i Chang'an que havien perdut un segle abans. Això no obstant, Chang'an es va perdre en el 417 EC. Tot i això, l'èxit de Liu Yu va significar que tot el territori xinès fins al riu Groc es recuperés, tot i que el nord estava ara sota el control del Wei del Nord xianbei.[8]



Participació dels regnes no Han ni Wuhu


El regne coreà-mohe Goguryeo va ser un estat poderós i influent al nord-est de la Xina al principi del període dels Setze Regnes. Goguryeo va ser atacat pels Xianbei Murong durant moltes ocasions, i en el 342 EC el Príncep Murong Huang de Yan anteriors va capturar la capital Goguryeo de Hwando. Sota el potent i dinàmic lideratge dels reis feudals, Goguryeo durant el regnat de Gwanggaeto el Gran va envair amb èxit els regnes coreans de Baekje, Silla, i Dongbuyeo.



Vegeu també



  • Yen septentrionals

  • Yen meridionals



Bibliografia





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Setze Regnes Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Shiliuguo Chunqiu


  • Bo, Li; Yin, Zheng. 5000 years of Chinese history (en anglès). Inner Mongolian People's publishing corp, 2001. ISBN 7-204-04420-7. 



Notes





  1. Li i Zheng, p. 383


  2. Li i Zheng, p. 391


  3. Li i Zheng, p. 394-395


  4. Li i Zheng, p. 403-404


  5. Li and Zheng, pg 412-413


  6. Li i Zheng, p. 390-392


  7. Li i Zheng, pg 419


  8. Li i Zheng, pg 428-432







Precedit per:
Dinastia Jin Oriental

Dinasties en la història xinesa
304 – 439
Succeït per:
Dinasties Septentrional i Meridional



Popular posts from this blog

Hivernacle

Fluorita

Hulsita