Aqüeducte de Dioclecià
 Aqüeducte de Dioclecià | ||||
|---|---|---|---|---|
 Vista del aqüeducte | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | aqüeducte | |||
| Característiques | ||||
| Material utilitzat | pedra | |||
| Mesura | 9000 m (  ) | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Estat | Plantilla:Bandera2 | |||
| Localització | Split | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Activitat | Pont | |||
 | ||||
L'Aqüeducte de Dioclecià[1] (en croat: Dioklecijanov akvadukt) és un aqüeducte que es troba a Split, Croàcia construït per l'Imperi Romà per proveir d'aigua a l'antic Palau de l'emperador Dioclecià. És un dels aqüeductes més grans i millor conservats de l'antiga Iugoslàvia, junt amb l'Aqüeducte de Bar, prop de Stari Bar, Montenegro i l'Aqüeducte de Skopje, prop de Skopje, a la República de Macedònia.[2] L'aqüeducte tenia nou quilòmetres de llarg, des del riu Jadro cap al palau de l'emperador, amb un desnivell de 33 metres.
L'aqüeducte va ser construït entre finals del segle III i principis del segle quart i va portar l'aigua del riu Jadro, nou quilòmetres al nord-oest del palau de Dioclecià, en l'actualitat el centre de la ciutat de Split d'avui), i pels pobles del voltant. Tenia una secció transversal de 0,75 mn × 1,60 m, el que permetia un cabal d'uns 1.500 litres d'aigua per segon (o 129.600 metres cúbics al dia) que fluïen a través de l'aqüeducte, que d'acord amb els estàndards d'avui serviria una ciutat de 173.000 habitants.[3]
La part millor conservada d'aquesta obra essencialment subterrània està prop de Dujmovača (Solin) i comprèn vint-i-vuit arcs alts amb una altura màxima de 16,5 metres i una longitud de 180 metres travessant la vall seca.
L'aqüeducte de Dioclecià va ser destruït en la invasió dels gots al mig del segle VI i no es va fer servir durant tretze segles després d'això. La primera reconstrucció de l'aqüeducte va tenir lloc durant el regnat de l'Àustria-Hongria (1877-1880). Va ser abandonat a partir del 1932 quan va ser construïda l'estació d'aigua Kopilica.
L'aqüeducte actualment està sent restaurat.
Referències
↑ Belamarić, Joško. Dioklecijanov akvedukt (en croat). Ministarstvo kulture Republike Hrvatske, Uprava za zaštitu kulturne baštine, Konzervatorski odjel, 1999.
↑ Exploring Macedonia
↑ «Diocletian's Palace and the Historical Nucleus of Split (extension)» (en anglès). Unesco.
Enllaços externs
Dal-koning d.o.o.: Konzervatorski elaborat zaštite i obnove Dioklecijanovog akvedukta na lokaciji Brodarica-istok (en croat)
Vjesnik, Joko Svalina:Dioklecijanovim akveduktom voda u rujnu (en croat)
Vjesnik, Mira Jurković: Hrvatski kandidati za Unescovu listu svjetske baštine: Dioklecijanov akvedukt i starogradski ager (en croat)
