Aqüeducte de Skopje














































Infotaula d'edifici

Aqüeducte de Skopje

Скопски Аквадукт-Скопје, Македонија.jpg
Arcs del aqüeducte

Dades
Tipus
pont, aqüeducte i jaciment arqueològic
Data de creació o fundació
segle XVI
Característiques
Material utilitzat
pedra, maó
Mesura
385  m (Llargada) 
Ubicació geogràfica

País
MacedòniaRepública de Macedònia
Localització
Skopje







42° 01′ 25″ N, 21° 25′ 07″ E / 42.023611111111°N,21.418611111111°E / 42.023611111111; 21.418611111111Coord.: 42° 01′ 25″ N, 21° 25′ 07″ E / 42.023611111111°N,21.418611111111°E / 42.023611111111; 21.418611111111




Activitat

Activitat
Pont
Modifica les dades a Wikidata

L'aqüeducte de Skopje (en macedònic Скопски аквадукт) és un antic aqüeducte bizantí o otomà, situat a 2 km al nord-oest del centre de la ciutat de Skopje, la capital de la República de Macedònia. És un dels aqüeductes més grans i millor conservats de l'antiga Iugoslàvia, junt amb l'Aqüeducte de Bar, prop de Stari Bar, Montenegro i l'Aqüeducte de Dioclecià, prop de Split, a Croàcia.[1] És un dels tres aqüeductes pertanyents a l'antiga Iugoslàvia en sòl macedoni.


La seva data de construcció es desconeix, no està establerta d'una forma clara. Hi ha tres teories:



  • es considera que pot haver estat construït pels romans (segle I)

  • Es considera que pot haver estat construït durant el regnat de l'emperador Justinià I

  • La teoria que es considera més probable creu que va ser construït en el segle XVI.[2][3]


Aquest aqüeducte fou usat fins al segle XVIII. Queden dempeus aproximadament 386 metres d'aqüeducte, amb 55 arcs d'estructura de pedra i maó. Se suposa que l'aqüeducte agafava l'aigua de la font Lavovec (al poble de Gluvo i de la muntanya Skopska Crna Gora), 9 km al nord-oest de Skopje i la portava al centre de la ciutat.






Panorama de l'Aqüeducte de Skopje




Bibliografia


  • (en macedònic) Petrov K, «Akvedukt kraj Skopje i problemot na negovata datiranje», Godisen Zbornik na Filozofski Fakultet, 13 (1962).


Referències





  1. ↑ Exploring Macedonia


  2. ↑ (en anglès) Strategic Pla for the Preservation and Rehabilitation of the Skopje Aqueduct and Environment, Prof. dr. Thérese Steenberghen, Leuven University (Belgium)


  3. ↑ (en macedònic) Аквадукт Скопје, www.architect.mk, accessdate=2010-08-25




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aqüeducte de Skopje Modifica l'enllaç a Wikidata


  • (en anglès) Web oficial de la rehabilitació de l'aqüeducte

  • (en macedònic) Аквадуктот во Скопје, on site utrinski vesnik

  • (en macedònic) Игор Василевски:Аквадукт Скопје,on site www.architect.mk

  • (en macedònic) Аквaдукт Скопје ... Akvadukt Skopje ... Fotos de l'Aqüeducte de Skopje




-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more