Unidá Nacionalista Asturiana








Crystal128-pipe.svg
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.







































Infotaula d'organitzacióUnidá Nacionalista Asturiana
Dades bàsiques
Abreviació
UNA
Tipus entitat
partit polític
Ideologia
nacionalisme asturià
Història
Fundació
1989
Dissolució
1992
Activitat


Organització i govern

Seu central 
  • Espanya


Modifica les dades a Wikidata

Unidá Nacionalista Asturiana (UNA) fou un partit polític asturià que sorgí de la unió, en 1988, de dues organitzacions nacionalistes d'esquerra: Ensame Nacionalista Astur (ENA) i Xunta Nacionalista Asturiana.


UNA es va presentar a les eleccions europees de 1989 amb José Suárez "Felechosa" de candidat, cosa que va provocar les primeres divisions internes sobre l'encertat de la participació en aquestes eleccions. També es presentà a les eleccions generals espanyoles de 1989, cosa que els suposà una forta despesa econòmica, i en la que va obtenir 3.164 vots (un 0,54% del total), mentre que el regionalista Partíu Asturianista (PAS), format el 1985 aplegà 3.476 vots (un 0’57%). Aquesta situació obriria una via entre les executives d'ambdós partits per a una coalició de cara a les eleccions autonòmiques d'Astúries de 1991, cosa que provocà el març de 1990 que nou membres de la seva Xunta Nacional, membres d'un corrent crític d'opinió i crítics amb la coalició amb PAS, fossin expulsats de l'organització pels altres 14 membres. Els expulsats fundarien poc després Andecha Astur.


UNA i PAS arribaren a un acord electoral i formaren Coalició Asturiana per a presentar-se a les eleccions de maig de 1991 amb Xuan Xosé Sánchez Vicente president del PAS com a cap de llista. Coalició Asturiana aplegà 14.500 vots i Sanchez Vicente va obtenir l'acta de diputat a la Junta General.


El PAS no trigà a capitalitzar els resultats i deixarà de banda les forces d'esquerra; l'UNA denunciarà la situació arribant a demanar Sanchez Vicente la renúncia a l'acta de diputat.



Vegeu també



  • Ensame Nacionalista Astur

  • Xunta Nacionalista Asturiana

  • Unidá

  • Partíu Asturianista

  • Andecha Astur

  • Coalició Asturiana



Enllaços externs




  • (asturià) La oportunidá perdía de la UNA (I), Daniel Cueli


  • (asturià) La oportunidá perdía de la UNA (II), Daniel Cueli




-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more