Independentisme aragonès






L'estelada aragonesa,[1] en la versió més estesa


L'independentisme aragonès és un corrent polític del nacionalisme aragonès que defensa la independència d'Aragó respecte de l'estat espanyol. Actualment es declaren independentistes algunes organitzacions, sindicats i partits polítics com Astral-Mozardalla d'Estau Aragonés, Estau Aragonés, Chobenalla, A Enrestida, STA i Puyalón (tots ells aplegats en el Bloque Independentista de Cuchas) i per alguns sectors de la CHA.




Contingut






  • 1 L'estrelada aragonesa


  • 2 Organitzacions


  • 3 Galeria de banderes


  • 4 Referències


  • 5 Enllaços externs





L'estrelada aragonesa


L'estelada aragonesa és la bandera utilitzada per alguns membres del nacionalisme aragonès en aplecs i manifestacions. S'ha format a partir de la bandera oficial d'Aragó i una estrella vermella vorejada de negre per fer-la ressaltar sobre el fons en el seu centre. Aquest és el disseny més utilitzat actualment, aparegut per primera vegada en una manifestació a Madrid el 15 de novembre de 1993. La més antiga, però, va ser la de Gaspar Torrente, líder del partit independentista Estado Aragonés, que dissenyà el 1932 una bandera estelada sobre la senyera d'Aragó amb una estrella blanca sobre fons blau.[2] Actualment, també existeix la versió amb l'estrella groga sobre un fons quadrat groc. Aquesta darrera s'identifica més amb el socialisme revolucionari, mentre que la primera té un caràcter més neutre.



Organitzacions




Logo d'Astral


Astral va ser una organització juvenil aragonesa de caràcter independentista aragonès i socialista creada l'any 2007. Estava lligada originàriament a Estau Aragonés, però se'n deslligà el febrer del 2009.[3] Pren el nom de la paraula en aragonès astral (destral). El febrer de 2010 Astral i Chobenalla Aragonesista s'unificaren i donaren lloc a Purna, A Chovenalla Revolucionaria y Independentista, com a nova organització juvenil de caràcter independentista aragonès.[4]



Galeria de banderes


Versions:






  • Versió de l'estelada aragonesa dissenyada per Gaspar Torrente el 1932[2]







  • Una altra versió de l'estelada aragonesa







  • Versió de l'estelada utilitzada pel grup independentista A Enrestida






Referències





  1. ↑ «Artieda torna a refusar as expropiacions», 12-10-2012. Ús de l'estrelada en manifestacions.


  2. ↑ 2,02,1 Montclús, Joaquim; Julià, Enric «Gaspar Torrente Estat català-Estado aragonés». Duxelm, 15-10-2008.(castellà)


  3. ↑ Nota de premsa d'Astral de la seva desvinculació de Estat Aragonès.


  4. ↑ Nace Purna-A Chobenalla Rebolucionaria Independentista Kaosenlared.net




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Independentisme aragonès Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Astral (aragonès).



-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more