Josep Casas i Costa



























Infotaula de personaJosep Casas i Costa
Biografia
Naixement
1874
Badalona
Mort
1950 (75/76 anys)


  Regidor 



  Alcalde 



Activitat
Ocupació
Polític
Modifica les dades a Wikidata

Josep Casas i Costa (1874-1950) fou un polític badaloní, alcalde de Badalona entre 1914-1918 i 1931-1934.



Eleccions


El 1914 les diferents famílies republicanes es col·loquen darrere de la candidatura de Casas en la Unió Federal Nacionalista Republicana, un dels principals artífexs d'aquesta fou Francesc Estruch. La seva elecció desplaçà l’hegemonia de la dreta representada per la Lliga Regionalista.[1]


El 1931, al final de la Dictadura de Primo de Rivera es celebren eleccions municipals que esdevingueren plebiscitaries per al futur de la monarquia d’Alfons XIII i els resultats a Badalona foren 17 republicans en Coalició d’Esquerres, principalment a l’entorn d’Esquerra Republicana de Catalunya i 15 de la Lliga Regionalista, carlins i el Círcol Catòlic. Amb la proclamació de l’Estat Català, a Badalona es constitueix un Comitè Republicà i s'escull i es nomena alcalde a Casas.[2]



Actuacions


El 1917 s'entrà en un concurs amb altres municipis per a demanar a la Mancomunitat de Catalunya la instal·lació a Badalona una Biblioteca Popular i així es manifestava en una convocatòria a l'Ajuntament el 3 d'octubre.[3]


El seu consistori proclamà a Margarida Xirgu filla adoptiva de la localitat el 1933, i a ella i a Enric Borràs se'ls atorgà la Medalla de la Ciutat.[4]



Referències





  1. ↑ ALBADALEJO, Jordi. «Francesc Estruch Almirall a Badalona.» (en català), 2011. [Consulta: 14 juny 2013].


  2. ↑ ALBADALEJO, Jordi. «14 d’abril. Badalona es vesteix de República.» (en català). [Consulta: 14 juny 2013].


  3. ↑ Centre Catalanista Gent Nova «Pro-biblioteca» (PDF) (en català). Gent nova [Badalona], 825, 06-10-1917, pàg. 1,5 [Consulta: 14 juny 2013]. «Biblioteca de Catalunya»


  4. ↑ RIUS XIRGU, Xavier. «Margarida Xirgu: El teatre d'aficionats i Badalona» (en català), 2011. [Consulta: 14 juny 2013].

















Càrrecs públics
Precedit per:
Martí Pujol i Planas
Alcalde de Badalona
Escut de Badalona
1914– 1918
 Succeït per:
Jaume Martí i Cabot
Precedit per:
Lluís Ysamat Lazzoli
Alcalde de Badalona
Escut de Badalona
1931– 1934
 Succeït per:
Joan Deulofeu i Arquer









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more