Silè








Per a altres significats, vegeu «Silè de Calàtia».































Infotaula personatgeSilè

Sileno detalle cabeza.JPG

Silé en estat ebri (Museu del Louvre). Detall del cap, on es pot apreciar apreciar l'exageradament lleig que se solia representar aquest déu menor.

Tipus
Sàtir
personatge de la mitologia grega
Dades
Sexe
home
Família
Mare
Gea
Pare
Hermes i Pan
Fills
Syleni Tradueix, Maró, Folos, Q15806234 Tradueix i Q3830167 Tradueix
Modifica les dades a Wikidata




Estàtua de Silè en estat ebri (Museu del Louvre, París).


D'acord amb la mitologia grega, Silè (en grec antic Σιληνός), va ser un sàtir, fill d'Hermes i d'una nimfa. De vegades es considera fill de Pan, o que havia nascut de les gotes de sang d'Urà quan Cronos el mutilà. Es va encarregar de l'educació de Dionís, i després formà part del seu seguici.




Contingut






  • 1 Representació i atributs


  • 2 Vegeu també


  • 3 Referències


  • 4 Bibliografia


  • 5 Enllaços externs





Representació i atributs


Els artistes el solen representar com un vell panxut, molt lleig, amb el nas camús, els llavis gruixuts i la mirada d'un toro. Anava sempre ebri, cavalcant a cavall d'un ase i recolzant-se en els seus companys per no caure. Tanmateix, els antics el consideraven un home de gran saviesa, però només la revelava als humans si n'era obligat per força, i sota els efectes del vi era capaç de donar consells molt assenyats. Per anar begut va ser capturat una vegada pel rei Midas, a qui va donar bons consells. Virgili imagina en una Ègloga que uns pastors obliguen a cantar a Silè.[1]


Amb el temps, com havia passat amb altres divinitats campestres, li fou atribuïda la paternitat d'una gernació de silens semblants a ell.[2] Se li atribuïa especialment la paternitat del centaure Folos, que va tenir amb una hamadríada dels freixes. Altres tradicions el fan pare d'Apol·lo Nòmios, un Apol·lo pastor venerat a l'Arcàdia.[3]



Vegeu també


  • Sàtir


Referències





  1. ↑ Virgili. Ègloga, VI


  2. ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.240. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014]. 


  3. ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 489. ISBN 9788496061972. 




Bibliografia



  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 197. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1

  • March, J.: Cassell's Dictionary Of Classical Mythology, Londres, 1999, ISBN 0-304-35161-X.

  • Plautus: The Rope and other plays. Londres: Penguin. ISBN 0-14-044136-0.



Enllaços externs



  • Àmplia informació sobre Silè. (anglès)




A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Silè Modifica l'enllaç a Wikidata







-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more