OS/360























Infotaula de programariOS/360

Old IBM Logo.png
Desenvolupador(s)
IBM
Versió inicial
1966
Plataforma
IBM System/360
Modifica les dades a Wikidata

OS/360 és un sistema operatiu d'IBM, produït entre 1965 i 1972. Desenvolupat per IBM el 1964, el seu llançament estava previst pel 1965 per a les versions més simples i pel 1966 per a les més complexes, però no va ser fins al 1967 quan va veure la llum oficialment. Inicialment pensat per ocupar 6 KB, posteriorment va ser augmentat desorbitadamente de mida amb noves funcionalitats fins a assolir la mida de llançament de 64 KB. Aquest sistema operatiu pertany a la tercera generació dels sistemes operatius.


L'OS/360 va ser desenvolupat com una família de tres programes de control, que incrementaven en mida així com en funcionalitat. Inicialment la tasca simple PCP (Primary Control Program, Programa de Control Primari) processava les tasques seqüencialment (procés per lots); posteriorment l'MFT (Multiprogramming with a Fixed number of Tasks, Multiprogramació amb un nombre fix de tasques) va afegir capacitats multitasca, però només permetia un nombre fix de tasques concurrents, cada una tenint un lloc predefinit a la memòria. Finalment l'MVT (Multiprogramming with a Variable number of Tasks, Multiprogramació amb un nombre variable de tasques) va permetre un nombre variable de tasques la memòria de les quals podia canviar dinàmicament. L'OS/360 també va introduir el llenguatge d'ordres per lots anomenat JCL (Job Control Language, Llenguatge de Control de Processos).


Quan posteriorment es desenvolupà l'adreçament virtual per al System/370, es van actualitzar i es van canviar de nom els sistemes OS/360; MFT passà a OS/VS1 i MVT passà a OS/VS2. OS/VS2 es va anunciar de dues formes: OS/VS2 Release 1, o SVS (Single Virtual Storage) i OS/VS2 Release 2, o MVS (Multiple Virtual Storage). SVS estava dissenyat com a pas entre l'MVT i el'MVS i actualment només té un interès històric. L'MVS encara es pot trobar en els últims membres de la sèrie 360 i els seus successors, la sèrie System/370, System/390 i zSeries.


Actualment l'OS/360 original és de domini públic i es pot descarregar lliurement. Es pot executar en maquinari original System/360 i també amb l'emulador de terminal Hercules sobre Linux, Windows i Mac.



Enllaços externs




  • (anglès) MVS... a long history: OS/360. Història del sistema operatiu.


  • (anglès) Operating System/360 1965-1972








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more