Adelita
















































































































Infotaula de mineralAdelita
Fórmula química
CaMg(AsO4)(OH)
Nom IUPAC
arsenat hidròxid de calci i magnesi
Localitat tipus
Långban i Kitteln mine, Nordmark Odal field Tradueix
Classificació
Categoria
arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.
08.BH.35
Nickel-Strunz 9a ed.
8.BH.35
Nickel-Strunz 8a ed.
VII/B.26
Dana
41.5.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí
ortoròmbic
Estructura cristal·lina
a = 7.43Å, b = 8.85Å, c = 5.88Å
Color
incolora, blanc, gris, gris blavós, gris groguenc, groc, verd pàl·lid, marró rosat, marró
Exfoliació
no observada
Fractura
concoidal, desigual
Tenacitat
fràgil
Duresa
5
Lluïssor
vítria, grassa
Color de la ratlla
blanca
Diafanitat
transparent, translúcida
Densitat
3,71 a 3,76 g/cm3 (mesurada), 3,78 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques
biaxial (+)
Índex de refracció
nα = 1.712 nβ = 1.721 nγ = 1.731
Birefringència
δ = 0,019
Angle 2V
mesurat: 68° a 90°
Més informació
Estatus IMA
mineral heretat (G) i mineral heretat (G)
Referències
[1]
Modifica les dades a Wikidata

L'adelita és un mineral de la classe dels arsenats. Anomenada així per Hjalmar Sjögren l'any 1891 del grec άδηλος, "adelos," (desigual), in referència a la seva falta de transparència. Pertany i dóna nom al grup adelita-descloizita de minerals.[2]



Característiques


L'adelita és un mineral rar. Químicament és un arsenat hidroxilat de calci i magnesi. És isostructural amb la gottlobita, amb la qual té la mateixa estructura molecular però sense vanadi, formant amb aquesta una sèrie de solució sòlida segons la quantitat d'aquest element.[3]


Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'adelita pertany a "08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO4 = 1:1" juntament amb els següents minerals: thadeuita, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraita, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaita, bertossaita, palermoita, carminita, sewardita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeita, gottlobita, hermannroseita, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieita, paganoita, jagowerita, carlgieseckeita-(Nd), attakolita i leningradita.



Formació i jaciments


S'ha trobat bastant en un jaciment de zinc en un estrat metamorfitzat de Nova Jersey (Estats Units). Sol trobar-se associada a altres minerals com: chondrarsenita, hedifanita, fredrikssonita, braunita o arsenoclasita. Les localitzacions on es pot trobar són: Saxònia i Turíngia (Alemanya), Värmland (Suècia), Nova Jersey i Utah (Estats Units).



Referències





  1. ↑ «Adelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 juliol 2015].


  2. ↑ «Adelite-Descloizite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 juliol 2015].


  3. ↑ «Adelite-Gottlobite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 juliol 2015].



Viccionari







-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more