Richard Tucker
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 agost 1913 Brooklyn |
| Mort | 8 gener 1975 (61 anys) Kalamazoo |
| Causa de mort | Infart miocardíac |
| Activitat | |
| Ocupació | Cantant d'òpera, músic, cantant i actor |
| Professors | Paul Althouse |
| Veu | Tenor |
| Instrument | Veu |
   | |
 | |
Richard Tucker (Nova York, 28 d'agost de 1913 - Kalamazoo, Michigan, 8 de gener de 1975) fou un tenor estatunidenc.
Provinent d'una família romanesa, estudià cant en una sinagoga de Nova York. Treballà en el ram tèxtil fins que es casà amb la germana del tenor Jan Peerce. Els èxits del seu cunyat el decidiren a estudiar cant amb Martino, Borgethtti i P. Althuse.
Després d'una audició, fou contractat pel Metropolitan de Nova York el 1945 i debutà amb el paper d'Enzo de La Gioconda d'Amilcare Ponchielli. Va romandre en aquest teatre durant trenta anys, cantant en a prop de trenta rols diferents i assolint més de sis-centes representacions. En el Metropolitan, fou un dels tenors més apreciats pel públic i la crítica junt amb Jussi Björling i al seu propi cunyat J. Peerce.
A més cantà a Europa. Es presentà primer a l'Arena de Verona al costat de Maria Callas en el paper d'Enzo de La Gioconda el 1947 i cantà a Londres, Viena, Milà, Florència, etc.
El Liceu
En el Gran Teatre del Liceu de Barcelona cantà el 1965 Un ballo in maschera i Andrea Chenier. Com a curiositat s'ha de mencionar que el 25 de desembre cantava en aquest teatre la seva última obra, Carmen, ja que al cap de pocs dies (8 de gener de 1975) moria als Estats Units.
Personatge molt devot, solia cantar en les celebracions religioses i mai cantava en el sàbat (en hebreu: שַׁבָּת, xabat o xabbat). Atribuïa gran importància a l'òpera La juive de Jacques Fromental Halévy, en la que cantava el paper d'Eleazar amb especial unció i utilitzant el mateix vestuari que havia portat Enrico Caruso en una de les seves funcions del Metropolitan de Nova York.
Destaquen els seus enregistraments integrals d'Aida i La forza del destino al costat de Maria Callas.
Discografia seleccionada
Giacomo Puccini: Manon Lescaut amb Olivero, Sardinero, Green il'Orquestra de l'Òpera de Caracas, dirigida per Miguel Àngel Veltri
- Giacom Puccini: Tosca amb Tebaldi, Warren i l'Orquestra del Metropolitan dirigida per Dimitri Mitropoulus
Giuseppe Verdi: Aida amb Callas, Barbieri, Gobbi i l'Orquestra della Scala de Milà, dirigida per Tullio Serafin
- Giuseppe Verdi: Un ballo in maschera amb Milanov, Metternich, Madeira, i l'Orquestra del Metropolitan dirigida per Dimitri Mitropoulus
- Giuseppe Verdi: La forza del destino amb Callas, Tagliabue, Nicolai i l'Orquestra de La Scala de Milà dirigida per Tullio Serafin
- Giuseppe Verdi: La traviata amb Moffo, Merrill, i l'Orquestra de l'Òpera de Roma dirigida per Fernando Previtali
- Giuseppe Verdi: Il trovatore amb Price, Elias, Warren, Tozzi, i l'Orquestra de l'Òpera de Roma dirigida per Basile
Referències
La Discoteca Ideal de Intérpretes pàgs. 496-497. Enciclopèdias Planeta. ISBN 84-08-02160-5
