Nippo-Vini Fantini-Faizanè


























































Infotaula club esportiuNippo-Vini Fantini-Faizanè

Nippo-Vini Fantini logo.jpg
Nom complet
Nippo-Vini Fantini
Codi UCI
CZP (2008-2009)
CDC (2010)
DAN (2011)
PPO (2012-2013)
VFN (2014)
NIP (2015-)
Fundació
2008
Estatus
Continental (2008-2014)
Continental professional (2015-)
País
SèrbiaSèrbia (2008)
ItàliaItàlia (2009-2011)
Japó Japó (2012-2014)
ItàliaItàlia (2015-)
Noms històrics
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015-2017
2018
2019-
Centri della Calzatura-Partizan
Centri della Calzatura
CDC-Cavaliere
D'Angelo & Antenucci-Nippo
Nippo
Nippo-De Rosa
Vini Fantini Nippo
Nippo-Vini Fantini
Nippo-Vini Fantini-Europa Ovini
Nippo-Vini Fantini-Faizanè
Junta tècnica
Esport/disciplina
ruta
Direcció tècnica
Francesco Pelosi
Direcció esportiva
Valerio Tebaldi
Mario Manzoni
Shinichi Fukushima
Entrenador
Stefano Giuliani, Hiroshi Daimon, Mario Manzoni, Shinichi Fukushima i Valerio Tebaldi


Web
Web oficial
Modifica les dades a Wikidata

El Nippo-Vini Fantini-Faizanè (codi UCI: NIP) és un equip ciclista italià professional en ruta, de categoria Continental Professional.


L'origen està el 2008 en l'equip serbi Centri della Calzatura. A partir de l'any següent ja va tenir llicència italiana i va anar canviat els noms. Per altra banda l'empresa japonesa Nippo, que ja havia patrocinat un equip ciclista homòmim el 2010, va voler continuar estant vinculada al ciclisme i el 2011 es va associar a la formació italiana, que passa a anomenar-se D'Angelo & Antenucci-Nippo. De 2012 a 2014 va competir amb llicència japonesa per recuperar la italiana el 2015.




Contingut






  • 1 Principals resultats


    • 1.1 Curses per etapes


    • 1.2 Grans Voltes




  • 2 Composició de l'equip


  • 3 Classificacions UCI


  • 4 Referències


  • 5 Enllaços externs





Principals resultats



Curses per etapes




  • Volta a Hokkaidō : Miguel Ángel Rubiano (2011), Maximiliano Richeze (2012), Riccardo Stacchiotti (2015)


  • Volta al Japó : Fortunato Baliani (2012, 2013)


  • Tour de Langkawi : Julián Arredondo (2013)


  • Tour de Corea : Grega Bole (2016)


  • Japan Cup : Marco Canola (2017)


  • Coppa Sabatini : Juan José Lobato (2018)



Grans Voltes



  • Giro d'Itàlia
    • 2 participacions (2015, 2016)



  • Tour de França
    • 0 participacions



  • Volta a Espanya
    • 0 participacions



Composició de l'equip



















Classificacions UCI




L'equip al 2015


A partir del 2008 l'equip s'incorpora als circuits continentals de ciclisme i en particular l'UCI Amèrica Tour, l'UCI Àsia Tour i l'UCI Europa Tour. La taula presenta les classificacions de l'equip al circuit, així com el millor ciclista individual.[1]


UCI Àfrica Tour























Temporada
 Classificació
per equips
 Millor ciclista
en la classificació individual
2011 13è
ITABernardo Riccio (79è)
2013 13è
ITAFortunato Baliani (76è)
2014 20è
RSAWillie Smit (102è)

UCI Amèrica Tour











































Temporada
 Classificació
per equips
 Millor ciclista
en la classificació individual
2008 31è
COLMiguel Ángel Rubiano (137è)
2011 14è
COLMiguel Ángel Rubiano (71è)
2012 5è
ARGMaximiliano Richeze (2n)
2015 44è
ITANicolas Marini (336è)
2016 47è
ITADamiano Cunego (441è)
2017 30è
ITAMarco Canola (96è)
2018 42è
ITAIvan Santaromita (413è)

UCI Àsia Tour





















































Temporada
 Classificació
per equips
 Millor ciclista
en la classificació individual
2008 36è
UZBMuradjan Khalmuratov (98è)
2011 10è
COLMiguel Ángel Rubiano (34è)
2012 4t
ARGMaximiliano Richeze (9è)
2013 2n
COLJulián Arredondo (1r)
2014 8è
SVNGrega Bole (7è)
2015 4t
ITANicolas Marini (12è)
2016 6è
SVNGrega Bole (54è)
2017 5è
ITAMarco Canola (6è)
2018 9è
JAPHideto Nakane (21è)

UCI Europa Tour






























































Temporada
 Classificació
per equips
 Millor ciclista
en la classificació individual
2008 37è
ITADaniele Callegarin (128è)
2009 12è
ITADaniele Callegarin (21è)
2010 56è
ITALuca Ascani (250è)
2011 17è
ITAFortunato Baliani (28è)
2012 59è
ARGMaximiliano Richeze (82è)
2013 70è
ITALeonardo Pinizzotto (271è)
2014 24è
SVNGrega Bole (19è)
2015 41è
ITADamiano Cunego (74è)
2016 29è
SVNGrega Bole (81è)
2017 13è
ITAMarco Canola (13è)
2018 9è
ITAMarco Canola (21è)

UCI Oceania Tour












Temporada
 Classificació
per equips
 Millor ciclista
en la classificació individual
2016 11è
ITADamiano Cunego (102è)


Referències





  1. ↑ Classificacions UCI, al web de l'UCI




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nippo-Vini Fantini-Faizanè Modifica l'enllaç a Wikidata



  • (italià) (anglès) Web oficial

  • Plantilles a memoire-du-cyclisme.eu

  • Plantilles i resultats a firstcycling.com




-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more