Erich Topp
 | |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 de juliol de 1914 Hannover | ||
| Mort | 26 de desembre de 2005(2005-12-26) (als 91 anys) Süßen | ||
18 abril 1937 – 4 octubre 1937 | |||
| Educació | Universitat de Hannover . arquitectura (1946–1950) Acadèmia Naval de Mürwik (1935–1936) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Soldat | ||
| Període d'activitat | 1934-1945 — 1958-1969 | ||
| Ocupador | Howaldtswerke-Deutsche Werft  | ||
| Partit polític | Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys | ||
| Lleialtat |  Imperi Alemany (fins a 1918) República de Weimar (fins a 1933) Alemanya Nazi  Alemanya | ||
| Branca militar |  Kriegsmarine  Bundesmarine | ||
| Rang militar | Kriegsmarine:  FregattenkapitanBundesmarine: Konteradmiral | ||
| Comandament | U-57, 5/5/1940-15/5-09/1940 U-552, 4/12/1940-8/9/1942 Flottillenchef 27a Flotilla U-boat, 1942-1945 U-3010, 1945 U-2513, 1945 | ||
| Conflicte | Segona Guerra Mundial:
| ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Creu de Comanador de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya
Creu al Mèrit de Guerra
Knight's Cross of the Iron Cross with Oak Leaves and Swords 
Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure Concedit per Adolf Hitler
Insígnia de Guerra U-Boot
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro Concedit per Adolf Hitler
Creu de Ferro, 1a classe
Creu de Ferro de 2a classe
Medalles del Llarg ServeiEl Konteradmiral Erich Topp (2 de juliol de 1914 – 26 de desembre de 2005) va ser el tercer màxim comandant Experten alemany de la II Guerra Mundial. Va enfonsar 35 vaixells, amb un total de 197.460 tones enfonsades.
Contingut
1 Biografia
2 Condecoracions
3 Referències
4 Bibliografia
5 Enllaços externs
Biografia
Topp va néixer a Hannover, allistant-se a la Kriegsmarine el 1934, servint en primer lloc com a Leutnant zur See al creuer lleuger Karlsruhe el 1937, abans de ser destinat a la U-Bootwaffe (flota submarina) a l'octubre de 1937. Serví com a Oficial Vigia al U-46, participant en quatre patrulles de combat abans de rebre el seu primer comandament a bord del U-57 el 5 de juny de 1940. Comandà el U-57 en dues missions en les que enfonsà 6 vaixell. Va ser enfonsat després d'una col·lisió amb un vaixell noruec el 3 de setembre de 1940.
El U-552 tornant a St. Nazaire
Topp va sobreviure i va rebre el comandament del U-552, un submarí tipus VIIC el 4 de desembre de 1940. Amb el U-552, Der Rote Teufel, operà principalment contra combois a l'Atlàntic nord, enfonsant 30 vaixells i causant danys a diversos més en 10 patrulles. Una de les seves víctimes durant aquest període va ser el destructor USS Reuben James, el primer vaixell de guerra americà que va ser enfonsat durant la II Guerra Mundial, el 31 d'octubre de 1941.
A l'octubre de 1942 va rebre el comandament de la 27a Flotilla U-boat, estacionada a Gotenhafen, encarregat de preparar els nous submarins del tipus XXI al servei actiu. Va redactar el manual de batalla pel Tipus XXI, i poc abans del final de la guerra va prendre el comandament del U-2513, amb el qual es rendí el 8 de maig de 1945 a Horten (Noruega).
Després de la guerra treballà com a pescador i després com a arquitecte, fins que finalment s'uní a la Bundesmarine, arribant al rang de Konteradmiral abans de 1969. Després del seu retir treballà com a consultor industrial per diverses drassanes. El 1992 es publicaren les seves memòries: "The Odyssey of a U-Boat Commander: The Recollections of Erich Topp". Topp va exercir de conseller tècnic per al joc de simulació de submarins Silent Hunter II.[1]
Va morir a Süßen el 26 de desembre del 2005, a l'edat de 91 anys.
Condecoracions
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases
- Creu de Cavaller – 20 de juny de 1941 com a Oberleutnant zur See i comandant del U-552[2]
- Fulles de Roure (87è) – 11 d'abril de 1942 com a Kapitänleutnant i comandant del U-552[2]
- Espases (17è) – 17 d'agost de 1942 com a Kapitänleutnant i comandant del U-552[2]
- Creu de Cavaller – 20 de juny de 1941 com a Oberleutnant zur See i comandant del U-552[2]
Insígnia de Guerra dels Submarins – 7 de novembre de 1939[3]- Amb Diamants – 11 d'abril de 1942[3]
- Amb Diamants – 11 d'abril de 1942[3]
Creu de Ferro de 1a classe – 1 de setembre de 1940[3]- de 2a classe – 1 de gener de 1940[3]
- de 2a classe – 1 de gener de 1940[3]
Creu al Mèrit de Guerra de 1a classe amb Espases – 1944[3]- de 2a classe amb espases – 30 de gener de 1944[3]
- de 2a classe amb espases – 30 de gener de 1944[3]
- Daga d'Honor de la Kriegsmarine amb Diamants – 17 d'agost de 1942[3]
- 3 mencions al Wehrmachtbericht (3 de juliol de 1941, 11 d'abril de 1942, 18 de juny de 1942)
Gran Creu del Mèrit de la República Federal Alemanya – 19 de setembre de 1969[4]
Referències
↑ «Technical Advisor=». Silent Hunter II Official website. [Consulta: 26 octubre 2007].
↑ 2,02,12,2 Scherzer 2007, p. 748.
↑ 3,03,13,23,33,43,53,6 Busch and Röll 2003, p. 142
↑ Busch and Röll 2003, p. 143.
Bibliografia
- Berger, Florian (2000). Mit Eichenlaub und Schwertern. Die höchstdekorierten Soldaten des Zweiten Weltkrieges (in German). Wien, Austria: Selbstverlag Florian Berger. ISBN 3-9501307-0-5.
- Busch, Rainer & Röll, Hans-Joachim (2003). Der U-Boot-Krieg 1939-1945 - Die Ritterkreuzträger der U-Boot-Waffe von September 1939 bis Mai 1945 (in German). Hamburg, Berlin, Bonn Germany: Verlag E.S. Mittler & Sohn. ISBN 3-8132-0515-0.
Fellgiebel, Walther-Peer (2000). Die Träger des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939-1945 (in German). Friedburg, Germany: Podzun-Pallas. ISBN 3-7909-0284-5.- Savas, Theodore P., Editor. (2004) Hunt and Kill: U-505 and the U-boat War in the Atlantic. Savas Beatie LLC, New York, NY. (Topp Foreword)
- Savas, Theodore P., editor. (1997, 2004). Silent Hunters: German U-boat Commanders of World War II. Naval Institute Press.
- Scherzer, Veit (2007). Die Ritterkreuzträger 1939–1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives (in German). Jena, Germany: Scherzers Miltaer-Verlag. ISBN 978-3-938845-17-2.
- Topp, Erich (1992). The Odyssey of a U-boat Commander (in English).
Helden der Wehrmacht III - Unsterbliche deutsche Soldaten (in German). München, Germany: FZ-Verlag GmbH, 2007. ISBN 978-3-924309-82-4.
Enllaços externs
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erich Topp |
- «Bibliografia relacionada amb Erich Topp» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.
- «Uboat.net». The Men – Erich Topp. [Consulta: 8 febrer 2007].
- Bavarian Army Museum in Ingolstadt
Cavallers de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases | |
|---|---|
Ernst-Günther Baade · Franz Bäke · Werner Ziegler |
