Escola de Belles Arts de Barcelona





































Infotaula d'organitzacióEscola de Belles Arts de Barcelona

Escola de Belles Arts de Barcelona

Llotja de Barcelona.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat
acadèmia de belles arts i facultat universitària
Història
Fundació
1775
Fundadors
Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona
Activitat


Organització i govern

Seu central Vista-down.png


  • Barcelona, Espanya

  • 41° 22′ 59″ N, 2° 06′ 50″ E / 41.38302778°N,2.11397222°E / 41.38302778; 2.11397222






Mapa ubicació seu principal




 





Modifica les dades a Wikidata

L'Escola de Belles Arts de Barcelona és la institució docent oficial dedicada a les Belles Arts a Barcelona. Les seves arrels cal trobar-les a l'Escola de la Llotja fundada per la Junta de Comerç de Catalunya el 1775, a l'edifici de la Llotja de Mar, motiu pel qual rep aquest nom. Aquesta institució actuà com una acadèmia de Belles Arts i des del 1849 esdevingué oficialment l'Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona (Vegeu Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi). S'hi varen formar els principals artistes catalans de finals del segle XVIII i de tot el segle XIX (Damià Campeny, Marià Fortuny, Josep Tapiró, Ramon Martí i Alsina, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Pablo Picasso i molts d'altres.


El 1940 l'àrea de Belles Arts se separa dels ensenyaments aplicats, fet que dóna origen a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi que, el 1978,[1] es transformà en l'actual Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona[2] i l'Escola d'Arts i Oficis, que ha conservat l'apel·latiu d'escola de Llotja.



Fonts



  • Manuel Ruiz Ortega, La escuela gratuita de diseño de Barcelona 1775-1808, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1999.


  • Federico Marés, Dos siglos de enseñanza artística en el Principado, Real Academia de Bellas Artes de San Jorge, Barcelona 1964.

  • Professors i assignatures de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1850-1900). Recurs interactiu. Grup de Recerca GRACMON, UB, 2016 [1]



Referències





  1. ↑ Decret del 14 d'abril de 1978


  2. ↑ Web Universitat de Barcelona












-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more