Castell i muralles de Cullera
















































Infotaula d'edifici
Castell i muralles de Cullera

Castillo 3.jpg
Dades
Tipus
castell
Ubicació geogràfica


Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de València
Comarca la Ribera Baixa
Municipi Cullera







39° 09′ 58″ N, 0° 15′ 00″ O / 39.166172222222°N,0.24994722222222°O / 39.166172222222; -0.24994722222222Coord.: 39° 09′ 58″ N, 0° 15′ 00″ O / 39.166172222222°N,0.24994722222222°O / 39.166172222222; -0.24994722222222



Bé d'interès cultural
Identificador
RI-51-0004867



Modifica les dades a Wikidata

El castell i muralles de Cullera són un conjunt d'arquitectura militar musulmana que es troba a l'esmentada població valenciana.[1] Formen un Bé d'interès cultural amb número 46.21.105-015 i anotació ministerial RI - 51-0004867, de 27 d'abril de 1983.[1] Des de 1997 alberga el Museu Municipal d'Història i Arqueologia de Cullera.[2]




Castell de Cullera



Descripció


L'edifici es troba a la serra de les Raboses, controlant el litoral de Cullera i la desembocadura del Xúquer.[2] Se suposa que estava totalment complet, cap al segle XIV, i que en eixos moments constava d'un primer recinte emmurallat, l'albacar vell, dins del qual es trobava el castell, dotat de torres de flanqueig i una torre principal de 10 metres d'alçada.[1] L'albacar nou, envoltat amb una muralla i cinc torres, es troba a un nivell una mica inferior.[3]



Història


L'edifici es va alçar al segle X, època califal. Al començament del segle XI, passà a formar part de les defenses de la taifa de València. El 1239[3]passà a mans cristianes. Durant la Guerra dels dos Peres va ser pres pels castellans i recuperat pels aragonesos. Va servir de defensa contra els pirates barbarescs durant el segle XVI.[3] Al segle XIX, va tornar a tenir importància militar durant la Guerra de la Independència i les guerres carlines. Durant aquestes últimes, es va modificar la torre Major, demolint la seva estança amb volta per formar una plataforma per fusellers.[2]


Entre 1891 i 1897, es va construir el santuari de Nostra Senyora del Castell, obra de l'arquitecte Josep Maria Belda. Aquesta edificació va suposar la supressió de l'albacar vell.[1]



Referències





  1. ↑ 1,01,11,21,3 http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=87


  2. ↑ 2,02,12,2 http://www.museoscullera.com/el-museo


  3. ↑ 3,03,13,2 http://www.nostravalencia.com/cultural/castillodecullera/web/index.htm






A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell i muralles de Cullera Modifica l'enllaç a Wikidata



-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more