La Ribera Baixa








Crystal128-pipe.svg
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.





Per a altres significats, vegeu «Ribera Baixa de l'Ebre».



























































Infotaula de geografia políticala Ribera Baixa


Localització







Localització de la Ribera Baixa respecte del País Valencià.png

39° 12′ 57″ N, 0° 20′ 51″ O / 39.2158°N,0.34744166666667°O / 39.2158; -0.34744166666667



Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de València
Capital
Sueca
Municipi
12
Conté la localitat

Població
Total
78070 hab. (2005)
• Densitat
282,03 hab/km²
Idioma oficial
Valencià
Geografia
Superfície
276,81 km²
Limita amb

Modifica les dades a Wikidata

La Ribera Baixa és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital Sueca.




Contingut






  • 1 Geografia


  • 2 Monuments


  • 3 Referències


  • 4 Vegeu també


  • 5 Enllaços externs





Geografia


La comarca històrica de la Ribera Baixa incloïa els municipis d'Albal, Alcàsser, Beniparrell, i Silla (part de l'Horta Sud), Alginet, i Benifaió (de la Ribera Alta), i Albalat de la Ribera no hi formava part. Aquesta comarca històrica apareix al mapa d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat l'any 1934. Limita al nord amb València i l'Horta Sud, a l'Est amb la Mar Mediterrània, al Sud amb la Safor i a l'Oest amb Ribera Alta. Els municipis d'aquesta comarca són:





la Ribera Baixa (2005)























































































Municipi
     Població
     Extensió
     Densitat

Albalat de la Ribera
 3.382
 14,30
 236,50

Almussafes
 7.640
 10,80
 707,41

Benicull de Xúquer
 831
 3,56
 233,43

Corbera
 3.077
 20,30
 151,58

Cullera
 23.261
 53,80
 432,36

Favara
 1.903
 9,40
 202,45

Fortaleny
 997
 4,60
 216,74

Llaurí
 1.229
 13,60
 90,37

Polinyà de Xúquer
 2.504
 9,18
 276,991

Riola
 1.734
 5,60
 309,64

Sollana
 4.519
 39,20
 115,28

Sueca
 27.253
 92,50
 294,63

Total
 78.070
 280,36
 278,46



Monuments


La Ribera Baixa compta amb 12 Béns d'interés cultural (BIC), principalment al terme de Cullera.[1] Cal destacar:



  • La Torre Racef, a Almussafes

  • El castell de Corbera

  • El castell i muralles de Cullera



Referències





  1. ↑ La Ribera Baixa: estudis comarcals de la província de València (en ca-es). PUV, 2018. ISBN 9788491331834. 




Vegeu també



  • Riberer

  • Ribera del Xúquer

  • Llista de monuments de la Ribera Baixa



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Ribera Baixa Modifica l'enllaç a Wikidata

  • Mancomunitat de la Ribera Baixa









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more