Ngtjyty

Richard Matthew Stallman

Richard Stallman a Oslo, Noruega 2009
Biografia
Naixement	16 de març de 1953 (1953-03-16) (65 anys) Manhattan - Nova York - NY Estats Units
Altres noms	RMS[1]
Nacionalitat	Estatunidenc
Grup ètnic	Jueus
Ideologia política	Esquerra
Religió	Ateu
Educació	Universitat Harvard Massachusetts Institute of Technology
Color dels ulls	Marró
Activitat
Camp de treball	Programari lliure
Ocupació	President de la Free Software Foundation
Ocupador	Free Software Foundation
Partit polític	Partit Verd dels Estats Units
Interessat en	Programari lliure
Moviment	Moviment del programari lliure i altermundisme
Nom de ploma	rms Saint IGNUcius
Obra
Obres destacables	GNU GNU Debugger Free Software Song GNU Compiler Collection GNU Emacs Emacs Manifest GNU (1985) GNU General Public License (1989) El dret a llegir (1997) Jinnetic Engineering (2001) Made for You (2012)
Premis
(11 octubre 2016)  doctor honoris causa per la Universitat Pierre i Marie Curie (2015)  ACM Software System Award (2013)  Internet Hall of Fame (2003)  Doctor honoris causa per la Vrije Universiteit Brussel (2001)  honorary doctorate of the University of Glasgow (1999)  Yuri Rubinsky Memorial Award (1990)  Premi Grace Murray Hopper  Takeda Awards  EFF Pioneer Award  Beques MacArthur
Signatura
Lloc web	www.stallman.org

Richard Matthew Stallman (de nom en clau RMS) és un conegut activista del programari lliure.^[2] Les seves obres més importants com a programador inclouen l'editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB, sota el Projecte GNU. Però la seva influència és major en un marc moral, polític i legal pel moviment del programari lliure, com una alternativa al desenvolupament i distribució del programari privatiu. També és l'inventor del concepte Copyleft (tot i que no és ell qui li va posar nom), un mètode per llicenciar el programari perquè sigui sempre de lliure ús i modificació.

Biografia

Stallman va néixer el 16 de març de 1953 a Manhattan, Nova York.

L'any 1971, sent un estudiant de primer any de Física a la Universitat Harvard, Stallman es va convertir en un furoner del laboratori d'intel·ligència artifical del MIT. Els anys 80, la cultura furonera que constituïa la vida de Stallman es va començar a difondre amb la comercialització de la indústria del programari.

Explica com abans que arribés la indústria del programari la gent s'intercanviava programes, i el codi font d'aquests. A inicis dels anys 80, la situació va canviar, el programari va començar a ser no redistribuïble (no copiable) i la gent ja no podia intercanviar els seus coneixements informàtics lliurement.

Però les coses van canviar, els altres furoners del laboratori d'IA van fundar la companyia Symbolics, la qual intentava reemplaçar el programari lliure del laboratori pel seu propi programari privatiu. Durant dos anys, des del 1983 al 1985, Stallman va duplicar ell sol els esforços dels programadors de Symbolics per impedir que obtinguessin un monopoli sobre els ordinadors del laboratori. Aleshores, ell era l'últim de la generació dels furoners del laboratori.

Stallman

Li van demanar que firmés un contracte de no-divulgació i que fes altres accions que ell considerava traïcions als seus principis. El 1985, Stallman va publicar el Manifest GNU, en el qual declarava les seves intencions i motivacions per crear una alternativa lliure al sistema operatiu UNIX, el qual va anomenar GNU (GNU No es Unix), que també vol dir nyu en anglès (d'aquí aquests logotips).
També va fundar l'organització sense ànim de lucre Free Software Foundation per coordinar l'esforç. Es va inventar el projecte copyleft el qual va usar a la llicència GPL el 1989. La majoria del sistema GNU, excepte el kernel es va completar aproximadament en el mateix període. El 1991, Linus Torvalds va alliberar el seu nucli Linux sota les condicions de la GPL, completant un sistema GNU complet i operatiu, el sistema operatiu GNU/Linux.

Les motivacions polítiques i morals de Richard Stallman l'han convertit en una figura molt controvertida. Molts programadors estan d'acord amb el concepte de compartir codi però no estan d'acord amb les postures morals, filosofia personal i el llenguatge que usa Stallman per descriure les seves opinions. Un resultat d'aquestes disputes va conduir l'inici d'una alternativa al programari lliure, el moviment de codi obert (open source, en anglès; al contrari de programari lliure o free software).

Stallman ha rebut molts premis i reconeixements per la seva feina, entre ells una invitació a ser membre a la MacArthur Foundation el 1990, el Grace Hopper Award de l'Association for Computing Machinery el 1991 pel seu treball a l'editor Emacs, un Doctorat Honoris Causa del Royal Institute of Technology de Suècia el 1996, el Pioneer award de l'Electronic Frontier Foundation el 1998, el Yuki Rubinski memorial award el 1999, i el Takeda award el 2001. El 2004 va rebre un Doctorat Honoris Causa atorgat per la Universitat de Salta (Argentina).

Richard Stallman al Wikimania del 2005.

Paper dins del moviment GNU

En l'actualitat, Stallman s'encarrega de difondre la ideologia GNU per tot el món mitjançant xerrades i conferències. Això fa que alguns el coneguin com un profeta o un gurú.

Curiositats

La seva imatge aparentment descuidada i les seves manies extravagants (no fa servir telèfon mòbil, ja que el podria fer fàcilment localitzable i això afectaria la seva llibertat de moviment, sempre va amb el seu ordinador portàtil amb tan sols programari lliure, porta el seu matalàs vagi on vagi, etc.), l'han fet centre de moltes bromes i acudits, i fins i tot ha arribat a aparèixer a tires còmiques.

A les xerrades apareix amb una segona personalitat que correspon a St. IGNUcius of the Church of Emacs ("Sant IGNUci de l'Església de l'Emacs").

Vegeu també

• Emacs


• GCC


• GNU


• 
  GNU/Linux (GNU + Linux)


• 
  Cançó del Programari Lliure cantada per Richard Stallman


• 
  Carrer del Programari Lliure, a Berga.


• El dret a llegir

Referències

Bibliografia

• 
  Stallman, Richard M.. Programari lliure, societat lliure. Introducció de Lawrence Lessig i edició de Joshua Gay. 2002

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viquitexts

• 
  Pàgina personal de Richard Stallman (anglès)